benacostumàdu , agt: bonacostumadu,
bonacustumatu Definitzione
chi est educau, onestu
Sinònimos e contràrios
beneducadu,
birtudosu,
onestu
| ctr.
malafissiadu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
probe
Ingresu
upright
Ispagnolu
probo
Italianu
pròbo
Tedescu
rechtschaffen.
intínna 1 , nf Definitzione
genia de aparíciu chi si parat po arregòllere o mandhare is signales o undas de is aràdios e televisiones (sonos e figuras); puntale, puntedhu in is pontes de maistos de muru, s'elementu chi si ponet prantau po poderare pesu
Sinònimos e contràrios
antenna
/
pontedhu,
puntale
Frases
bido in supra de sos mares burrascosos mill'intinnas veladas caminendhe (F.Dore)◊ semper a vela isparta caminendhe bidesi supra de s'undha un'intinna
2.
chie dolat intinnas e maderas, faghet funes e àncoras
Tradutziones
Frantzesu
mât
Ingresu
upright
Ispagnolu
estructura,
armazón
Italianu
piantana
Tedescu
Ständer.
prantàu , pps, agt Definitzione
de prantare; nau de matedu o erbas, chi dh'ant postu in sa terra trebballada, in fossu, cun is arraighinas ammontadas de terra po crèschere; nau de itesisiat, chi est postu in posidura verticale, a bisura de mata, istrantagiau / istare a sa prantada = a sa ritza, abarrendi istrantaxus
Sinònimos e contràrios
ficadu,
istantàrgiu,
ritzu
| ctr.
corcadu,
sétzidu
2.
setzidi: no mi as a nàrrere sa missione prantau, no! ◊ candho sa maista intrat in s'àula is piciochedhos si ndhe pesant e si ponent prantaos ◊ tocae e setziòs, o prantaos cherís abbarrare?
Tradutziones
Frantzesu
planté,
debout
Ingresu
embedded,
upright
Ispagnolu
plantado,
erguido
Italianu
piantato,
verticale
Tedescu
eingepflanzt,
aufrecht.
rítzu , agt: arritzu 2 Definitzione
chi est postu prantau in terra, cun is peis (genti) o sa parte bàscia (cosa) in terra coment'e candho si camminat, nau fintzes in su sensu de èssere fortes, de agguantare in is dificurtades
Sinònimos e contràrios
daretu,
ficadu,
intentarzu,
istantàrgiu,
prantau,
reu,
tolu
| ctr.
corcadu,
sétzidu
Maneras de nàrrere
csn:
a sa ritza = istrantaxu, sentza de si sètziri, sentza de s'incruai; règhere, no règhere ritzu = abarrai, no abarrai istrantaxu; pilos ritzos = artudhados
Frases
sacu bóidu no rezet ritzu ◊ si est pesatu ritzu mancu si l'aiant puntu a resòglia! ◊ su chi dabant chin sa tèssera non bastabat a si règhere ritzos ◊ seide: ite faghides ritzos?!
2.
isse colabat in cussa zanna a sa ritza, chene s'incurbiare
Sambenados e Provèrbios
smb:
Ritzu, Rizzu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
droit,
debout
Ingresu
upright
Ispagnolu
derecho,
erguido
Italianu
ritto,
verticale
Tedescu
aufrecht.