Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

catòne , nm Definitzione druche fatu cun méndhula e mele cotos impare a múrigu a múrigu, tostau àrridu candho est fridu Sinònimos e contràrios gató Terminologia iscientìfica drc Ètimu itl. gató Tradutziones Frantzesu gâteau aux amandes Ingresu sweet made of honey and almonds Ispagnolu dulce de almendras Italianu croccante (alle màndorle, alle nocciòle) Tedescu Krokant.

cincína , nf Definitzione sa boghera de su mele Sinònimos e contràrios isabionzu Terminologia iscientìfica sbs Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu démiellage Ingresu honey separation Ispagnolu castra Italianu smielatura Tedescu Wabenauspressung.

irregràre , vrb: irrejare Definitzione bogare su mele, is regras o brescas de su casidhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu extraire les rayons de miel Ingresu to extract the honey from (the combs) Ispagnolu castrar Italianu estrarre i favi Tedescu Honig schleudern.

isabiàre , vrb: isapiare Definitzione bogare su pigione de s'abe, fàere fuire o istesiare s'abe po bogare su mele; essire a giru Sinònimos e contràrios ischissurai / irmelare Frases sos mògios sunt prontos e como est ora de isabiare ◊ at isapiau una dechina de mojos e at fatu deche pedhes 2. tue as solu isapiatu sas averes chi ant prenatu sos anticos de s'eréntzia! (G.Farris) 3. isàpiant sos alligros zovanedhos che unu bolu de mariposas (G.Brocca) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu démieller Ingresu to extract the honey from Ispagnolu desmelar Italianu smielare Tedescu auspressen.

isabiónzu , nm Definitzione sa boghera de su mele, sa faina de bogare su mele de is casidhos Sinònimos e contràrios cincina Frases s'isabionzu si faghet custringhendhe s'abe a essire dae su casidhu fatendhe fumu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu démiellage Ingresu honey separation Ispagnolu castrazón Italianu smielatura Tedescu Wabenauspressung.

mèbi , nm: mele, meli Definitzione sustàntzia druche meda, cagiada, in colore de castàngia craru, chi s'abe arregollet in is frores e ponet in sa bresca (o pane de abes) chi faet in su casidhu / pl. sos meles, in cantu mele de genia diferente (de aitu, de lidone, de ocalitu, de iscrareu) o fintzes de bobbois diferentes; oxu de m. = in sa bresca, donzunu de sos tuvedhos, o búsciulu, inue s'abe ponet su mele e sa cria puru Maneras de nàrrere csn: binnennai su m. = bogare su mele, illichidare su mele de sos casidhos; m. pudhadu = cun sa cria, chi portat s'abrudhu; su ortedhu de su m. = su leputzedhu addatu pro bogare mele; durche che m. = druci meda; m. marigosu = meli argu, su chi faghet su lidone, ranchitzu; m. puzoninu = de iscussua, de s'abi chi si ndi est andada de su casidhu; m. de mata, de àrbore = mele corronchinu, zenia de cosa pigulosa, in colore de mele, chi bogant tzertas àrbures (es. pruna, cariasa) in sa corzola; faedhare mele mele = a manera de pràxiri; betàresi che musca a m. = tzegos tzegos, che a cosa chi piaghet meda; pàrrere ozu e m. = pàrrere bonu meda; m. ferradu = tostu che astrau; èssere a ozu e mele = muntènneresi a cosas bonas, manigare cosas bonas; buca de meli = annaemele Frases dhoi tengu una breschixedha de mebi de una scussua chi apu agatau in monti ◊ pro no andhare chena nudha, afèrrali duos chilos de mele rànchidu! 2. su coju dai fora paret ozu e mele, ma addaghi che ses in mesu essint totu sos pecos ◊ comente est durche su mele ti siat durche sa vida! ◊ si ghetat che musca a mele ◊ faedhas mele mele, ma ti essit velenu dae buca Sambenados e Provèrbios smb: Mele, Meles, Meli, Melis / prb: sa musca si cassat prus a mebi chi no a febi ◊ chini tocat su meli si ndi lingit is didus ◊ si ti faghes a mele, sa musca ti si mànigat Terminologia iscientìfica sbs Ètimu ltn. mel Tradutziones Frantzesu miel Ingresu honey Ispagnolu miel Italianu mièle Tedescu Honig.

podhinósu 1 , agt Definitzione chi cricat e arregollet su podhinedhu de is frores, nau de s'abe chi trebballat Tradutziones Frantzesu butineur Ingresu honey collector Ispagnolu libador Italianu bottinatóre Tedescu Arbeitsbiene.

«« Torra a chircare