albinàre , vrb Definitzione fàere biancu cun late de crachina Sinònimos e contràrios illatare, illatinare, imbarchinai, inalbinare, incalchinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blanchir, enduire de plâtre Ingresu to whiten, to plaster Ispagnolu enjalbegar Italianu imbiancare, intonacare Tedescu tünchen, verputzen.
àlbiu , nm Definitzione ischedradura, pígiu de impastu (crachina o cimentu cun arena) chi si ponet a is muros po dhos finire, allisare, carragiare is fartas, istare prus límpios e po dhos pòdere intínghere Sinònimos e contràrios arrebbussu, incalchinu, innàlvinu, intúnigu, pulimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crépi, plâtre Ingresu plaster Ispagnolu enlucido, revoque Italianu intònaco Tedescu Verputz.
arrabbussài , vrb: arrebbussai, arrebbussare, arrembussai, arribbussare, rambussai Definitzione pònnere unu pígiu de impastu a is muros po dhos allisare, ammontare is fartas e giare prus fortilesa, prus che àteru s'úrtima manu, prus in fine Sinònimos e contràrios acarragiai, cugutzare, ammantai, ammontare 1, assacarrare, cutzicare, imbusciae / arraspagliai, impalitai, impilatzare, incalchinare, incroxai, ingrostare, intonicai, irrustigare, ischedrare Frases arrabbussau, su muru béciu torrat a nou ◊ femu arrebbussendi s'afaciara de sa domu ◊ sos muros los aiant arrebbussaos a ludru Ètimu ctl. arrebossar Tradutziones Frantzesu enduire de plâtre, enduire de ciment, crépir Ingresu to plaster Ispagnolu enlucir, encalar Italianu intonacare Tedescu verputzen.
arrebbússu , nm: ribbussu Definitzione pígiu de impastu (crachina o cimentu cun rena) chi si ponet a is muros po dhos allisare e finire, ammontare is fartas, giare fortilesa, istare prus límpios e po dhis giare una passada de tinta Sinònimos e contràrios àlbiu, arrebbussonzu, incalchinu, ingrostu, innalvinonzu, intúnigu Frases si ses maistu bonu si bit a s'arrebbussu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plâtre, enduit de ciment Ingresu plaster Ispagnolu enlucido Italianu intonacatura Tedescu Verputzen.
atzironàre , vrb Definitzione pònnere o apicigare tzirones, ligas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu panser Ingresu to stick a plaster on Ispagnolu poner un esparadrapo Italianu incerottare Tedescu ein Pflaster aufkleben.
fratàza , nf Definitzione cosa orrugada a cantighedhos piticos Sinònimos e contràrios arremusulla, arrogalla, chirchiza, cífrinu, fafaruza, fratamuza, paparida, piciualla, pispisa, pistazia, romasiza, tzimuca, vèglia Ètimu ltn. *fractalia Tradutziones Frantzesu plâtras, restes, miettes Ingresu flakes of dry plaster, remains Ispagnolu cascotes, sobras, migajas Italianu calcinàcci, rimasùgli, briciolame Tedescu Schutt, Rest, Brotkrümchen.
incalchinàre , vrb: incalcinai, incalcinare, incarchinare, incarcinae, incarcinai, incarcinare, incarcinari, incartzinare, incrachinare, incracinai Definitzione betare crachina, carragiare, imbrutare de crachina, fintzes ischedrare is muros cun impastu de crachina o passare su late de sa crachina (sa prima manu) a is muros ischedraos Sinònimos e contràrios albinare, arrabbussai, arraspagliai, impalitai, impilatzare, intunigare, irrustigare / imbarchinai Frases is maistus de muru s'incarcinant totu sa bistimenta 2. seu aici totu biancu ca ci seu imbàtiu in d-unu muru incracinau ◊ incrachinant sa dommo una borta a s'annu ◊ sa coghina si incalchinat donzi annu ◊ de cantu in cantu is aposentus tocat de dhus incarcinari Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crépir Ingresu to plaster with lime Ispagnolu encalar Italianu incalcinare Tedescu mit Kalkmörtel bewerfen.
inghijàre , vrb: inghisai, inghisare, inghisciai Definitzione fàere o pònnere su ghisu Sinònimos e contràrios inghisire, inzessare Frases s'isfortunadu santu Simone (ch'in cussa ocasione fit ebbia pro l'inghisare a nou in sagristia) si tupat sas orijas cun lestresa (P.Mossa) Ètimu ctl. enguixar Tradutziones Frantzesu plâtrer Ingresu to plaster Ispagnolu enyesar, escayolar Italianu ingessare Tedescu eingipsen.
inghisciadúra , nf Definitzione su inghisciai; su ghisu chi s'imbodhigat a inghíriu de un'arremu chi at tentu dannu (segau, tzacau) po dhu poderare firmu fintzes a sanare Sinònimos e contràrios inzessadura Frases est cun sa camba círdina po un'inghisciadura a su genugu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plâtre Ingresu plastering, plaster Ispagnolu escayola Italianu ingessatura Tedescu Eingipsen.
intonicài , vrb: intunicai, intunicare, intunigare Definitzione impalitare, betare e firmare bene s’impastu a unu muru po dhu finire e fàere lisu; passare o frigare sa tinta a is muros finios Sinònimos e contràrios albiare, arrabbussai, arraspagliai, impalitai, impilatzare, incalchinare, incroxai, ingrostare, innalvinare, irrustigare, ischedrare / illatare, imbarchinai 2. intunicandhe cochinas e salas chin tintas noas bellas chi parent telas bestis sas domos de pompas e galas e tue puru intunicau irghelas! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu crépir, enduire de plâtre, enduire de ciment Ingresu to plaster Ispagnolu enlucir, encalar Italianu intonacare Tedescu verputzen.
intónicu , nm: intúnigu Definitzione pígiu de impastu (crachina o cimentu puru cun arena) chi s’impalitat a is muros po dhos finire, allisare, ammontare calecunu difetu, istare prus límpios e acabbare cun sa tinta puru Sinònimos e contràrios àlbiu, arrebbussu, incalchinu, innàlvinu, pulimentu Frases su palatu de s’Iscolta fit bestidu de intúnigu biancu ◊ sa domo inue istaiat prima Bachis fit domo totu iscurosa, a pamentu de terra, chentza intúnigu in muros Tradutziones Frantzesu crépi, plâtre Ingresu plaster Ispagnolu enlucido Italianu intònaco Tedescu Verputz.
tzeròtu , nm: cerotu, tzirotu, zirotu Definitzione tira de cosa chi atacat a una parte, mescamente impreada po badrare una segada o fintzes po aguantare sa meighina in sa carre Sinònimos e contràrios achillo, dafetanu, liga, sparadrapa Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu sparadrap Ingresu plaster Ispagnolu tirita, esparadrapo Italianu ceròtto Tedescu Pflaster.
tziròne , nm Sinònimos e contràrios achillo, cerotu, dafetanu, liga, sparadrapa Ètimu spn. cerón Tradutziones Frantzesu sparadrap Ingresu plaster Ispagnolu esparadrapo Italianu ceròtto Tedescu Pflaster.