Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbrutadórgiu , nm Definitzione logu a ue si nche fúliat s'àliga Sinònimos e contràrios muntonàgliu Frases tuchent deretu a muntonarju, abbrutadórgiu a sa bauneesa, si ant galu de trabicare Terminologia iscientìfica bdh Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fosse aux ordures Ingresu rubbish dump Ispagnolu vertedero Italianu mondezzàio Tedescu Müllabladeplatz.

aligàgiu , nm: aligarzu Definitzione logu inue si betat s'àliga, su ladamíngiu; s'àliga etotu Sinònimos e contràrios agrile, aligurru, muntonàgliu / argúmene, àiga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fosse à fumier, ordures Ingresu dung-hill, rubbish Ispagnolu vertedero, estercolero, basura Italianu letamàio, spazzatura Tedescu Dunghaufen, Müll.

bascaràmene, bascaràmi, bascaràmine, bascaràmini, bascarràmine , nm Definitzione cosas, imbarratzos, malesa de fuliare Sinònimos e contràrios arrabore, arrebbuliaja, baldulete, burrumballa, carramacina, carravore, cascaràmine, imbaratzu, malesa Frases totu cussu bascaràmine che cheret collidu e fuliadu ◊ custu, assumancu, est fatu de cosa bona e no de bascaràmine! ◊ unu tempus andamus a su pitzarxu acanta de bidha a nci fuliai su bascaràmini Tradutziones Frantzesu bric-à-brac Ingresu rubbish, scrap Ispagnolu bascosidad Italianu robàccia, rottami Tedescu Bruch.

mistréllia , nf Definitzione cosa artefata pagu de bonu, chi faet fintzes male a dha papare Sinònimos e contràrios abbaunzu, impiastru, improdhu Frases ellus is mistréllias chi ant bogau a pillu immoi?! po cussu est chi funt totus a puntas a brenti! Tradutziones Frantzesu saleté, saloperie Ingresu dirt, rubbish Ispagnolu chapucería Italianu impiastro, porcherìa Tedescu Hudelei, Mischmasch.

mundadúra , nf: mundhadura Definitzione su mundhare, pruschetotu nau de sa manera (fintzes po sa lestresa pinnigandho cosa); sa cosa mundhada Sinònimos e contràrios mundhonzu / alga, isargadura, mundhaza, scovadura Frases mi ndi siat mundadura… fiant cantendi cantzonis! ◊ su piricoco e sa pruna dhos faiant a mundhadura… papandho! ◊ fint a iscobas bochindhe tilibirche, faghindhe a mundhadura pro l'ammuntonare a l'istichire fogu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu balayage, ordures Ingresu rubbish Ispagnolu basura Italianu spazzatura Tedescu Fegen, Kehricht.

muntonàgliu, muntonàlzu, muntonàrgiu , nm: muntonarzu, muntriaxu, muntronaxu, muntruaxu, mutonaxu Definitzione muntone mannu de ladamíngiu e mescamente de àliga, logu inue si che imbolat s'àliga e totu is cosas de fuliare; fintzes logu chentza allichidiu, chentza contivigiare, brutu, betau apare Sinònimos e contràrios abbrutadórgiu, agrile, aligàgiu, aligurru / cdh. muntinàgiu Maneras de nàrrere csn: arga de muntonarzu (nau a menisprésiu a unu) = malu, donau a fai mali, disgratziau, trevessu; ammuntonare arga de sete muntonàglios a unu = narrerendheli de onzi colore Frases su muntonàgliu est prenu de bascaràmene ◊ castiei su muntronaxu chi nc'est in custa domu! ◊ totue nos sunt carrazendhe sos muntonarzos ◊ is muntonàglios… in dógnia bidha ci passaiaus ne dhue iat unu ◊ su cómudu fiat adoru de su muntruaxu…◊ sa cosa mala a su muntonàrgiu! ◊ chi dh'emu tentu dèu, cussu capedhu iat biu su muntronaxu! 2. dontzi via lu pissichiat pro su bufu e l'ammuntonaiat arga de sete muntonàglios! ◊ arga de muntonarzu chi no est àteru, a mi che furare totu!… Sambenados e Provèrbios prb: s'àliga currit a su muntronaxu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fosse aux ordures, fumier, écurie Ingresu rubbish dump Ispagnolu basurero, vertedero Italianu mondezzàio Tedescu Schuttabladeplatz, Müllabladeplatz, schmutziger Ort, Stall.

refúdu , nm: arrefudu, refussu, revudu, révudu, rivudu Definitzione su refudare, su no bòllere o no bòllere fàere o nàrrere calecuna cosa; cosa chi no si bolet prus, chi est avantzada, coígiu, ca nemos ndhe at bófiu prus o chi est de fuliare Sinònimos e contràrios arrecusa, arreusa, dennega / rudha Maneras de nàrrere csn: cosa, trastus de refudu = itl. di secónda mano, cosa impreada chi unu at lassadu e chi un'àteru at torradu a impreare; avb. a révudu = a arrefudu (nau de cosa de papai aici meda de si ndi satzai e de ndi depi lassai puru) Frases che fit finidu in d-unu muntonarzu in mesu a dogni calidade de revudos ◊ so forsis su revudu de s'umanidade? ◊ ohi sonnos betados che revudos! (T.Rubattu)◊ vivendhe de refudos e frighinas andhamos catighendhe sas ispinas (A.Casula) 2. sas berbeghes sunt a révudu de landhe, ca sas àrbures ocannu sunt barriadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu refus Ingresu refusal, rubbish Ispagnolu rechazo Italianu rifiuto, ripùdio Tedescu Ablehnung.

scimpròri, scimpróriu , nm: issimpróriu Definitzione fata o nada de iscimpros, chentza cabu, cosighedha de pagu contu Sinònimos e contràrios scimpresa, scimpridadi, tontesa / ttrs. iscimpiumu Frases in sa becesa, impari cun is dolus ti at pigau su scimprori de fai custa cosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bêtise Ingresu rubbish Ispagnolu tontería Italianu fesserìa Tedescu Dummheit.