Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

craduschiàre , vrb Definitzione borroinare de su bentu Sinònimos e contràrios frusiai, muizare Frases su bentu est craduschiandhe ◊ allegat craduschiandhe ca bastat! ◊ candho tronaiat su monte Bàrdia fist tue craduschiandhe dae innedha!… Tradutziones Frantzesu siffler (en parlant du vent) Ingresu to whistle Ispagnolu silbar Italianu sibilare del vènto Tedescu pfeifen.

fruschiajólu , nm Definitzione genia de aina po sonare a súrbiu, surbandho Sinònimos e contràrios fruscitu, pipioledhu, tziullete Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sifflet Ingresu whistle Ispagnolu pito Italianu fischiétto Tedescu Trillerpfeife.

fruschiàre , vrb: afruschiare, frusciare (fru-sci-a-re) frussiai Definitzione bogare o fàere unu súrbiu, fàere sonu a súrbiu (a buca allomborandho is lavras, a pódhighes in buca, o cun calecuna aina de sonare)/ fruschiaresila = istare fruschiendhe unu pagu a ispàssiu Sinònimos e contràrios ammuinai 1, fruscidare, frusiai, frusitai, moidare, mojire, múere, muizare, suai, sulietai, surbiai, zumiai Frases frúsciat su sede candho colat sa falche, messendhe ◊ fruschiandhe che craparzu betzu, Pirastredhu at mutiu su capu ◊ pride Porchedhu secabat sos negóssios fruschiandhesila e cantandhe 2. sas ballas fruschiendhe in altu e bassu faghiant atapèndhesi fracassu (F.Dore) Ètimu ltn. fist(u)lare Tradutziones Frantzesu siffler, grincer Ingresu to creak, to whistle Ispagnolu silbar, chiflar Italianu fischiare, strìdere Tedescu pfeifen, kreischen.

frúschiu , nm: frúsciu (frú-sci-u) Definitzione genia de sonu pibidosu chi a bortas si faet fintzes po singiale, avisu, órdine o àteru deasi; ossu de pruna o de piricoco fatu a sonajolu po surbare faendho intrare s’ària a fortza: s'istampat s'ossu de traessu, in sa parte larga de parte a parte, e si ndhe bogat su chiu / min. fruschiedhu / genias de frúschiu: a pódhighes, a buca, de pedra moindhe; frúscios de prummones = zenia de sonu chi s'intendhet in prummones malàidos Sinònimos e contràrios frusciada, frusitu, frúsiu, ischéliu, muizu, súlbiu, sulitu, zúmiu Maneras de nàrrere csn: betare o pònnere frúschios = fruschiare pro cramare o pedire azudu; pònnere sos frúschios a unu, leare a frúschios = pònniri s'arréulu, leare a befe Frases su pastore est a frúscios pro furriare sa robba ◊ candho colas beta unu frúschiu! ◊ chie agatat s'àinu fetat unu frúsciu a duos pódhighes! ◊ e ca as intesu unu frúschiu ti assustras?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sifflement Ingresu whistle Ispagnolu silbido Italianu físchio Tedescu Pfiff.

fruscidàre , vrb: fruscitare Definitzione istare a fruschiedhu Sinònimos e contràrios afruschiare, ammuinai 1, frusiai, frusitai, moidare, múere, muizare, sulietai, sulitai, surbiai, zumiai Frases apo intesu puzones fruscitendhe e mi so frimmu a los iscultare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu siffler Ingresu to whistle Ispagnolu silbar Italianu fischiare, fischiettare Tedescu pfeifen.

fruscítu , nm Definitzione aina po sonare; su sonu chi faet (custu fintzes a buca) Sinònimos e contràrios fruschiajolu, pipioledhu, tziullete / fruschiedhu 2. isse faghiat unu fruscitu e sa fémina si aceraiat dae su balcone Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sifflet Ingresu whistle Ispagnolu pito Italianu fischiétto Tedescu Trillerpfeife.

frusiài , vrb: afrusiai, frusiare, frusinai, frusuai Definitzione sonare o fàere moida coment'e a súrbiu, sonu forte de cosa movendho, friendho, orrostindho Sinònimos e contràrios afruschiare, ammuinai 1, fruscidare, frusitai, infrusitai, moidare, mojire, múere, muizare, sulietai, sulitai, sulvare, surbiai, zumiai Frases at inténdiu un'arrisu frusiendidhi in is origas ◊ su guetu frúsiat comenti partit ◊ intendit su sànguini frusinendi in is memórias ◊ Assunta est abarrada un’ora manna batallendu: mi creis ca intendu ancora is origas frusuendu?!(M.L.Serpi)◊ is incuedhus de linna fertus a corpus de fusti frúsuant in s'àiri ◊ sa sartània de sa castàngia est in su fogu frusuendi Ètimu itl Tradutziones Frantzesu siffler Ingresu to buzz, to whistle Ispagnolu zumbar, silbar Italianu ronzare, sibilare Tedescu zischen.

frusitài , vrb Definitzione istare a frusitu Sinònimos e contràrios afruschiare, fruscidare, frusiai, muizare, sulietai, sulitai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu siffloter Ingresu to whistle Ispagnolu silbar Italianu fischiettare Tedescu vor sich hin pfeifen.

frusítu , nm Sinònimos e contràrios frúschiu, frúsiu, ischéliu, muizu, súlbiu, sulitu, tziullete, zúmiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sifflement Ingresu whistle Ispagnolu silbido Italianu fìschio Tedescu Pfiff.

frúsiu , nm Definitzione genia de sonu chi faet mescamente su bentu; genia de pitariolu po sonare Sinònimos e contràrios frúschiu, ifraschinzu, mughina, muizu, súlbiu, zúmiu / frusitu, ischéliu, sulitu, vuvusu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sifflement, bruissement Ingresu whistle, rustle Ispagnolu crujido Italianu fìschio, fruscìo Tedescu Pfiff, Rascheln.

moidàre , vrb: mughidare, muidare, muitare Definitzione fàere moida, a moida, a súrbiu o a zúmiu comente faent su bentu forte o fintzes unos cantu bobbois Sinònimos e contràrios afruschiare, ammuinai 1, fruscidare, frusiai, mojire, múere, muizare, zumiai Frases babbaudedhos cun alas pintadas muidèndhemi in giru a boliadas de su mundhu mi dant novas ◊ su bentu si pesat muidendhe, iscútinat sas àlvures e paret de las chèrrere ispeigare ◊ una fritza colat moidendhe ◊ inue passaiat li muidaiat s'ispada che tronu ◊ su ventu colat muitanne ◊ si ti sunt sas orixas muidendhe sunt campanas pro ti ndhe ischidare! (G.Raga) Ètimu ltn. mugitus Tradutziones Frantzesu siffler, bourdonner, ronfler Ingresu to whistle, to buzz Ispagnolu silbar Italianu fischiare, ronzare Tedescu sausen, summen.

pipiolédhu , nm Definitzione genia de pitarioledhu a buca, a suladura Sinònimos e contràrios fruschiajolu, fruscitu, tziullete Tradutziones Frantzesu sifflet Ingresu whistle Ispagnolu silbato, pito Italianu fischiétto Tedescu Trillerpfeife.

soliète , nm: sulietu Definitzione aina po sonare, fintzes su sonu chi faet Sinònimos e contràrios pipajolu, sulitu, surbiete, tziullete Frases is piciochedhus tzacarrant is manus, faint su sulietu, istrocint is pudhas candu criant ◊ it'est custu soliete, su vízile? Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pipeau, sifflet Ingresu flageolet, whistle Ispagnolu caramillo, silbato Italianu zùfolo, fischiétto Tedescu Hirtenflöte, Pfeife.

súlbiu , nm: súrbiu Definitzione su súlidu chi si faet, s'ària chi si faet essire de sa buca bogandhodha de prumones a fortza, s'ària chi movet su bentu; su sonu chi faet s'ària móvia a forte, su bentu Sinònimos e contràrios bufada, búfidu, súlidu, sulu / frúschiu, frúsiu, ischéliu, muizu, zúmiu 2. si fadhiat, sa genti dhu pigàt a boxis e a súrbius ◊ fint prontos e lestros a ónnia tzírriu: bastàt unu súlbiu, unu frúsciu, e issos acudiant ◊ su súrbiu lu faghet su bentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sifflement Ingresu whistle Ispagnolu silbido Italianu fìschio Tedescu Pfiff.

sulietài , vrb Definitzione sonare a sulietu, ma fintzes surbiare a buca, bogandho súlidu a lavras istrintas po fàere coment'e un'istampu tundhu; fintzes iscúdere a tzirónia, a pertighedha fine Sinònimos e contràrios afruschiare, ammuinai 1, frusitai, moidare, múere, muizare, suai, sulvare, surbiai, surbietai, zumiai 2. non faciais burdellu, piciochedhus, sinuncas oi si sulietu, lah! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu siffloter Ingresu to whistle Ispagnolu silbar alegremente Italianu fischiettare Tedescu pfeifen.

tziullète , nm Sinònimos e contràrios fruschiajolu, fruscitu, pipioledhu, tzirulitu Tradutziones Frantzesu sifflet Ingresu whistle Ispagnolu silbato Italianu fischiétto Tedescu Pfeife.

«« Torra a chircare