Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afideàdu , agt Definitzione chi tenet isperàntzia, chi giaet fide, chi promitit bene Sinònimos e contràrios animosu, fiantzosu, isperanciosu, iperansciadu | ctr. isarcadu, scunfiantzosu Frases tandho fia afideadu de mi che torrare a acordare e imbetzes so intradu in d-un'impresa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu confiant Ingresu trustful Ispagnolu confiado, de confianza Italianu fiducióso Tedescu vertrauend.

amparamànu , nm: ampiamanu, amplamanu, ampramanu, ampremanu, ampriamanu Definitzione manu ampra, larga, líbbera, nau in su sensu de fàere comente paret e praghet, de tènnere podere prenu, o fintzes de si pigare tropu cunfidàntzia, tropu libbertade Sinònimos e contràrios impramanu Frases cussas s'iant pigau tropu s'amparamanu e dhas ia castigadas ◊ dae candho ses abbitandhe chin cussa zente l'imbenit chi ti cheres picare s'ampramanu de mi pònnere su tzitu! ◊ ci nd'ia tentu s'ampramanu nci dh'iu iscavulau! Sambenados e Provèrbios prb: donai s'ampramanu est sempri dannosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu liberté Ingresu liberty, excessive trust Ispagnolu familiaridades, confianza excesiva Italianu confidènza eccessiva, àmpia, tròppa libertà Tedescu übermäßige Vertraulichkeit, zu große Freiheit.

ballànsa, ballàntza , nf: abballansa, ballàscia, ballassa Definitzione manera de fàere pagu bregungiosa o chi faet a bíere chi unu tenet fide in s'àteru: si narat mescamente de is pipios chi si cumportant chentza timoria cun is mannos, de s'istràngiu cun sa gente chi dhu allogit, ma fintzes de chiesisiat candho si cumportat cun s'àteru coment'e cun gente de domo, cun gente connota chi tenet a parusu Sinònimos e contràrios alabantza, calàbria, confidàntzia, fidàssia, modhore, ollantza, traténtzia Maneras de nàrrere csn: intrare in b. = leàresi ballassa; nàrrere o fàghere ccn. cosa in ballassa = pighendisí cunfiantza Frases cussu pisedhu si est lendhe tropu ballassa: inoghe faghet che in domo sua ◊ mi leo ballassa e àlcio a s'aposentu sou ◊ si los chitzis, unu pisedhu o un'animale no si leant ballassa ◊ chin issas bi aia un’atzicu de ballassa, che a bonu vichinu Ètimu itl. baldanza Tradutziones Frantzesu familiarité Ingresu confidence Ispagnolu confianza Italianu confidènza Tedescu Vertraulichkeit.

confidàntzia , nf: cufiàntzia, cufidànsia, cufidàntzia, cunfiància, cunfiantza, cunfiàntzia, cunfidànsia, cunfidàntzia Definitzione su àere unu fàere coment'e de gente bene connota, amiga, parente, fidada, coment'e giaendho fide a unu Sinònimos e contràrios cunfidu / ballansa, familiaricítzia, fidàssia, modhore, ollantza | ctr. discunfiantza Frases lah, chi m'imbovas tui puru truncaus sa cunfiantza! ◊ sa cunfidàntzia dha tengu cun Deus ◊ sas cosas in cunfidàntzia no si narant in carrela ◊ no sunt totu sos nepodes chi si gosant sa cufidàntzia de su zaju ◊ mi ais a perdonare: tèngio cunfiància de no mi abbandhonare Sambenados e Provèrbios prb: su saludu a totus, sa cunfiantza a pagus Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu familiarité Ingresu confidence Ispagnolu confianza Italianu confidènza Tedescu Vertrauen.

fíde , nf: fidi Definitzione su crèdere a unu o a calecuna cosa, mescamente a Deus Sinònimos e contràrios fidéscia, fidúcia / fidu Maneras de nàrrere csn: àere fide in Deus, chin Deus; zúghere o portare sa fide a unu = èssere pessone fidada de unu; dare, no dare fide a unu, tenni, no tenni fidi a ccn. = giúghere, tènnere, no tènnere fide, crere, no crere, fidàresi, no si fidare de unu; dare una cosa in fide o a fide = donai a fidu, a dépidu; de fide de s'ànima, a fide! (zenia de zuramentu) = devide!, abberu!; sa fide de su cane, de su batu cun su sórighe = fide chi… no si daet (ca no bi ndhe podet àere); pònneresi in fide de… = ponnirisí in conca de…; avalorai sa fidi = crèschere, afortire sa fide (in Deus) Frases cambiai vida e torrai fidi a sa nova bona de Deus! ◊ cun tegus aia fide, ma ses faltzu! ◊ sa fide l'aiat falada a Cristos, no a sos santos ◊ sa fide ti at sarvu! ◊ sa fide professade pro tènnere salvamentu! ◊ a chini at a èssi prenu de fidi Deus dh'at a salvai ◊ si annoant sas isperas che tràmula in s'olia e torrat bia sa fide (G.M.Cherchi)◊ totus aiant fide chin issu comente issu aiat fide chin Deus (G.Piga)◊ chie no aiat fide s'unu cun s'àteru faghiat cuntratu iscritu, sinono bastaiat sa paràula ◊ de non prus pecai cun proponimentu sa fidi cun Deus si dh’at cunfirmada (F.Urracci 2. niunu sa fide giutesit a mie (P.Pisurzi)◊ su padronu at a punire su teracu chi no li at giutu sa fide ◊ no li tenzo fide a custa cosa: so timindhe chi fetat male! ◊ no dias fide a su cane dannarzu!)◊ a issu no dhi tèngiu fidi! 3. a fide gai est! ◊ devide comente ti so nendhe ant fatu! 4. leas cafè a fide in sas butegas: ti lu dant, ti lu bufas e ti negas! ◊ sa cosa de papai fiat pagu, cantu si poriat fai marcai a fidi in sa butega Sambenados e Provèrbios prb: fidi tenindi, ma no ndi donghis! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu foi Ingresu faith Ispagnolu fe, confianza Italianu féde, fidùcia Tedescu Vertrauen, Glaube.

fidúcia , nf: fidútzia Definitzione genia de fide, de crétia / àere a ccn. in fidútzia = dàreli fide, fidàresi de ccn. Sinònimos e contràrios fide, fidéscia Frases fidúcia tenindi e no ndi geist! ◊ soe sa prus chi ti apo in fidútzia Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu confiance Ingresu confidence Ispagnolu confianza Italianu fidùcia Tedescu Ansehen.

«« Torra a chircare