Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
abbruvudhàre , vrb: abbulvudhare,
abburbudhare Definitzione
ufrare de un'arremu po ccn. male
Sinònimos e contràrios
abbimisonare,
abbuscinare,
agghimisonare,
ammalfudhare,
apisciucari,
atrafudhai,
ufiare
2.
abbulvudhados de cultura si pessant, ma sunt imberriados ebbia ◊ sunt totus a bentre abbruvudhada de su papare meda
Terminologia iscientìfica
mld
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
gonfler,
tuméfier
Ingresu
to swell
Ispagnolu
hincharse,
entumecerse
Italianu
gonfiare,
intumidire
Tedescu
anschwellen.
chirdinàre , vrb: achirdinae*,
cirdinai Definitzione
fàere chírdinu
Sinònimos e contràrios
ateterae,
incidrinai
/
agiatzare,
ammarmurai,
astragare,
belare,
cancarai,
ghiaciai,
marmurizai
Tradutziones
Frantzesu
engourdir
Ingresu
to stiffen,
to numb
Ispagnolu
entumecerse
Italianu
irrigidire,
intirizzire
Tedescu
erstarren.
iformicàre , vrb: ifurmicare,
informigai,
informigare,
infromigai Definitzione
batire un’arremu, mescamente postu male chi no passat bene su sàmbene, de pàrrere coment’e prenu de formiga andhandho, ispirtindho
Sinònimos e contràrios
abborticare,
addormicare,
addrommentire,
ammartusinare,
immortigare,
indormicare
Frases
m'infromigant is manus, si asullant is didus ◊ dhi at infromigau totu una camba, unu bratzu, sa metadi de sa faci, e su dotori no at connotu ca portàt un'itus! ◊ si tocàt e dhi pariat de portai piu in faci e fiat totu infromigau!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
engourdir
Ingresu
to numb
Ispagnolu
entumecerse
Italianu
intorpidire
Tedescu
gefühllos machen.
tostoràu , pps, agt: tusturatu Definitzione
de tostorare; chi est coment'e tostau, chídrinu de su fritu
Sinònimos e contràrios
afriturigadu,
aggruncidu,
ammarmurau,
allintugliadu,
ateterighedhadu,
illibriniu,
intinirau,
sfrigiorau
2.
fit una die de iberru mala e frita, fit bentu, fit frocandhe a froca lada e Mariedha, totu tostorada, bufàndhesi sas ungras! (P.Dessanay)
Tradutziones
Frantzesu
transi
Ingresu
stiffened,
frozen to death
Ispagnolu
envarado,
entumecerse
Italianu
intirizzito,
assiderato
Tedescu
erstarrt.
tullíre, tullíri , vrb: atullire Definitzione
foedhandho de un'arremu de sa carena, su si fàere coment'e retesu, cancarau, chentza fortza, de no serbire
Sinònimos e contràrios
bardai,
cancarare
Frases
como chi patint sa pena de sos betzos e chi pro ambos nérvios si tullint nemmancu aventurosa ant sa idea (P.Giudice Marras)
Ètimu
spn.
tullir(se)
Tradutziones
Frantzesu
se recroqueviller,
paralyser
Ingresu
to numb,
to paralyze
Ispagnolu
entumecerse
Italianu
rattrappirsi,
paralizzarsi
Tedescu
sich verkrampfen.