allatàrza , nf Definitzione
mama de tita, fémina chi est allatandho, mescamente chi giaet a súere a unu pipiedhu angenu (fígiu de tita)
Sinònimos e contràrios
allatadora,
allatera,
dhedha,
dida,
mammedita,
tadàgia
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
nourrice
Ingresu
wet nurse
Ispagnolu
nodriza,
madre de leche
Italianu
nutrice
Tedescu
Amme.
allatèra , nf: latera Definitzione
mama de tita, mamma titedha, fémina chi giaet a súere a unu pipiedhu angenu
Sinònimos e contràrios
allatadora,
allatarza,
dhedha,
dida,
mammedita,
tadàgia
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
nourrice
Ingresu
wet-nurse
Ispagnolu
nodriza,
madre de leche
Italianu
bàlia,
allattatrice
Tedescu
Amme.
iscòrtza , nf: iscòrgia,
iscorza,
iscrotza,
scòrcia Definitzione
sa parte de fora de is frutos, ma fintzes de s'ou, de su tzintzigorru; su pígiu grussu de is matas a parte de fora, fintzes cussu chi abbarrat a su truncu de su suérgiu apustis bogau su ortigu e chi torrandho a crèschere faet su ortigu nou / sacu de iscrotza = balleta russa?
Sinònimos e contràrios
còglia,
colzola,
ispuligadura,
pidhoncu,
pigiolu,
scroxu
Frases
s'iscorza de sa nughe ◊ custa borta, a bois, de sa fae s'iscorza!…
2.
sas féminas azudabant sos ómines a bocare s'iscrotza e a fàchere carbone
3.
su magasinu lu teniat prenu de cada bene: l'arribbaiat totu in sacos de iscrotza e in cassetas de linna ◊ s'impicadu pendhendhe pariat unu sacu de iscrotza prenu de paza caente
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
écorce
Ingresu
bark
Ispagnolu
cáscara,
felogeno,
capa madre
Italianu
scòrza,
fellògeno
Tedescu
Rinde,
Phellogen.
màma , nf: mamma,
immamma,
ummamma Definitzione
fémina (fintzes animale) chi at fatu fígiu: si podet nàrrere fintzes de cosa chi, de calecuna manera, ndhe faet naschire o dipèndhere àtera (a/c. in mamma sa /m/ de cuménciu si narat sèmpere forte o longa)/ min. mamaredha, mamixedha, mammedha; vocativu si narat sèmpere mamma e si truncat meda in sa voc. tónica, mà: o mà, cramadu m'azis? (nr. ommà!) e a logos narant mamme; andhare, bènnere a mamma = itl. da/dalla mamma / giogandho a cadhos fortes, sa mama est su piciochedhu ciciu chi poderat in coa sa conca de su piciochedhu incrubau chi depent cicire a cudhu is cumpàngios
Sinònimos e contràrios
mammai
Maneras de nàrrere
csn:
sa mama, una mama, medas mamas; nadu chentza art., "mamma" est sempre "sa mia, sa nostra" che a "mammai" etotu (lu naro a mamma, cherzo a mamma, custu est de mamma, pro mamma = sa mama mia, sa nostra): si so chistionendhe cun tegus, poto nàrrere "mamma" fintzas cherindhe nàrrere "sa tua", faedhendhe in parte tua, coment’e chi sias faedhendhe tue; pro 3ˆ pessone, sempre "mama": lu naro a sa mama (a sa sua, a s’issoro), so chistionendhe cun sa mama (sua, issoro), at faedhadu male a sa mama (sua, issoro); sa mama de sas abbas = itl. caduca o decìdua, genia de pilloncu de sa madri chi dónnia mesi s'isciúsciat si sa fémina no benit príngia; fillu de mamma bona (nadu cun delicadesa) = fizu de bagassa, de tantas mamas, cristianu metzanu meda, malu de fatas, inganniosu; mama de gafè, de binu (o de carrada), de ollu = sa fundhana de su gafè (su gafè maghinadu, apustis fatu su gafè de bufare), sa feghe de su binu, sa murca de s'ozu; sa mama de su sole, de sa funtana = zenia de èssere fémina fatu a pessamentu pro fàghere a timire sas criaduras; m. de sonnu = sónniga, itl. crisàlide; mamma de fritu, mammaeritu, mama de frebba = priorissa, segadidus; mamma ’e terra, sa mamaderra = tilingrone de terra; m. de ambidha = zenia de babbautzu chi faghet in abbas frimmas (dytiscus marginatus); mamma de sèssini = sessinàrgiu (Cyperus rotundus); mama ’e sole = luixedha, lua burda; mamma ’e sole = papaule, atandha
Frases
su èssi mama non est isceti sa cosa prus bella, est sa prus difícili puru ◊ l'apo proadu ite dolore est a pèrdere una mama! ◊ una mamma ge cumprendit e no narat mali de su fillu ◊ bidèndhesi feridu, su pitzinnedhu curret e mustrat sa manu a sa mama ◊ seis pibirudas mamma e filla! ◊◊ mi arregordu cument'e chi siat oi candu iat isposau sa bonànima de mamma ◊ ih, mamma, tochit, citassí, chi est istétiu sempri un'ómini ghetau apari! (I.Pillosu)◊ lassadu mi as de carignos brivadu e de cunsizos, mamma! ◊ istimo a mamma e a babbu ◊ tia Tzitza fit intrada piús in annos de mamma ◊ toca, naradhi sa beridadi a mamma tua!
2.
custa cosa no bi l'iscóbies a mamma, sinono deo iscóbio totu a mamma tua! ◊ mamma est in su stabi preparendi is mesas cun tzia Cecília ◊ at nadu mamma si pro piaghere nos prestades su frommentarzu! ◊ s’ànima de babbu e de mamma siat arregorta!◊ fuedhendu cun is fillus, su sardu narat "mamma tua" naendu de sa pobidha
3.
nosu feminedhas gioghiaus a mamixedhas, is mascus a bòcia
Sambenados e Provèrbios
prb:
una mamma poit pensai a dexi fillus: dexi fillus no podint pensai a una mamma
Terminologia iscientìfica
ptl
Ètimu
ltn.
*mama, mamma
Tradutziones
Frantzesu
maman,
mère
Ingresu
mother
Ispagnolu
mamá,
madre
Italianu
mamma,
madre
Tedescu
Mutter.