Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

mammagràida , nf: mammaràida 1 Definitzione genia de pibitziri birde Sinònimos e contràrios ateribilche, pibiciri, pibisiu, telaporca, tziabróssima, tzilibrínchidi, tzimpilighe Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sauterelle Ingresu grasshopper Ispagnolu grillo de matorral Italianu saltabécca Tedescu Laubheuschrecke (Grüne), Heupferd.

matàdu , nm Definitzione logu prenu cracu de tupas, de matighedhas Sinònimos e contràrios crachi, lita, matarzu, mateda, separzu, tupedu Frases su re l'at fatu aciapare e che l'at fatu fulliare in su matadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maquis Ingresu scrub Ispagnolu matorral Italianu luògo ricco di vegetazióne selvàtica Tedescu Gehölz.

matàrzu , nm Definitzione logu totu prenu de tupas, de matighedhas Sinònimos e contràrios crachi, lita, matadu, mateda, separzu, tuparzu, tupedu Frases su boe ch'est presu in d-unu matarzu, apartau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maquis Ingresu shrub Ispagnolu matorral Italianu frasconàia Tedescu Gehölz.

matèda, matédu , nf, nm Definitzione arburedu, logu totu matas, su boschile etotu, totu is linnas chi dhue creschent Sinònimos e contràrios bedutzu, crachi, lita, frascarzu, matadu, matarzu, tupedu / materi Frases in matedos e buscos est malu a intrare s'aradu ◊ cue bi at matedos de rú e de prunitza ◊ leaiant a ammanitzare su semenériu, o siet a dolare sas terras de agrile dai su restuju e dai su matedu Tradutziones Frantzesu maquis, végétation Ingresu shrub, vegeteation Ispagnolu matorral Italianu frasconàia, vegetazióne Tedescu Gehölz, Vegetation.

màtula 1 , nf Definitzione tupighedhas, matedu meda / m. de lana = pubusone Sinònimos e contràrios crachi, lita, tupedu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maquis Ingresu overgrown-with bushes Ispagnolu matorral Italianu cespugliàme Tedescu Gebüsch.

pibisíu , nm, nf: pibissia, pibissiu, pibitzia, pibitziu Definitzione genia de bobboi de tantas calidades (ma mescamente cussa birde), longhitu, a bortas mannu cantu unu pódhighe, cun duas cambas longas longas e cun is alas: si movet a brínchidos e a bolu puru, ponet sa cria in terra, est tímiu ca segundhu s'annada ndhe naschit meda, in beranu intrandho s'istade, e si che papat s'erba, is laores Sinònimos e contràrios ateribilche, mammagràida, pibiciri, telaporca, tilibilche, tziabróssima, tzilibrínchidi, tzimpilighe Terminologia iscientìfica crp, Tettigonia viridissima Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sauterelle verte Ingresu locust Ispagnolu grillo de matorral Italianu cavallétta vérde Tedescu Laubheuschrecke.

túpa , nf Definitzione matedu bàsciu, a fundhu largu, a tantos cambos chi essint impare, a cambos a meda totu bàscios: fintzes matas mannas acanta de pare / min. tupichedha, tupita Sinònimos e contràrios arraspioni, busa 1, macra, mata, maúgia, moa 1, tele, tupale, tupili, tupíngiu, tuvu 4 Maneras de nàrrere csn: dàresi a sa t. = essire a bandhidare; cada tupichedha zuchet oricredha = bi at sempre ccn. chi ti podet intèndhere, chi podet èssere iscurtendhe; fàghere a t. in pinna = a iscusi Frases dogna tanti su mòri ndi essiat a calincunu pranu de monti totu prenu de arrocas e tupas de ispina ◊ fit s'ozastredhu ténneru naschidu, ma curpa de no èssere inferchidu est torradu una tupa a berrisone (L.Marteddu)◊ dae sa tupa de s'ortu apo bodhidu una rosa ◊ candu s'arrobba furiat bella límpia dh'ispraxiant in is tupas chi dhoi furiant acanta de s'arriu ◊ una tupa de ficumurisca ◊ in mesu de cussas tupas povinas sirboni agatat trabballosu a dhoi intrai! 2. in sas bentanas bi aiat carchi tupichedha de frores ◊ at postu a sa Santa sa barba sua comente aiat impinnadu in tantos annos chi fit in sa tupa ◊ chie no at s'ànimu límpiu faghet totu a tupa in pinna Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu buisson, maquis Ingresu bush Ispagnolu mata, matorral Italianu cespúglio, màcchia Tedescu Strauch.

«« Torra a chircare