Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

apantéju , nm Sinònimos e contràrios acíchidu, arrore, asciuconu, assàrtiu, assúmbridu, assústidu, ilgiru, ispantu, ispàsamu, isprama, tzurrumbu Frases bidia sos chelos minetandhe s'apanteju Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu peur Ingresu fear Ispagnolu miedo Italianu paura Tedescu Angst.

atréminu , nm Definitzione arrumóriu chi si faet cun is peis, movendho cosa; pruschetotu, genia de timoria manna, de trementa chi benit timendho ccn. cosa Sinònimos e contràrios apeisinzu, apeitu, apetigu, istrepitzu / cdh. trímini Frases it'est custu: s'atréminu de sa chedha immandrada o sa boghe de su pastore chi l'acorrat? ◊ mi paret de intèndhere atréminu in su passaditzu: benindhe zente est? ◊ si est intesu s'atréminu de sos passos 2. goi cumpostu in paghe est un'ammiru: paret chi apet sighidu a Bustianu in sonnos sentza atréminu e suspiru (A.Dettori)◊ patire s'atréminu ◊ pigant sos astudhos a s'atréminu chi dant sos inghírios de su tilibbriu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu effarement, peur Ingresu fright Ispagnolu temblor, miedo Italianu trèmito, sgoménto, paura Tedescu Zittern, Bestürzung, Angst.

pòre 1 , nm, nf Definitzione sentidu de timória, siat própriu in su sensu de tímere e siat fintzes solu in su sensu de no pràghere, de pàrrere tropu difícile, trebballosu, de dèpere sufrire meda, de fàere a tímere Sinònimos e contràrios apantàviu, aporu, pagura Maneras de nàrrere csn: ómine de p. = severu, fintzas malu, ómine de fídigos; míntere, ghetare, pònnere p. = fàghere a timire, isarcare, parri tropu difícili, timiresila; ite pore!… = it'irgannu!, it'arrore! Frases dabant ispintas chi ghetabant pore ◊ sos cadhos de abba istant a múghidas e a corrónchinos in notes de pore ◊ istanote su bentu est ghetandhe pore chin boches de tiliocas ◊ sa die mi at postu pore: s'ocrada sua terrorosa mi l'apo bida tantas dies supra de mene ◊ pache a su mortu: pore a su mortore! ◊ fint pastores e no timiant traschias e ne àteru: petzi sa zustíssia lis ghetabat pore ◊ puru sos suos l'ant lassadu solu in su Getsèmani, a Cristos: totugantos prenos de pore mannu sunt fuidos! ◊ no mi lasso destruire de sas pores inimigas ◊ issa, chin totu sos pores suos, no ischiat betare sale a padedha! 2. mi est betendhe pore a che pigare a montes a pè ◊ mi est betendhe pore a essire a fora, cun custu fritu! 3. sos élighes, ozastros seculares oe sunt rughes pídigas de pore (V.Becciu) Tradutziones Frantzesu crainte, peur Ingresu fear Ispagnolu miedo, temor Italianu timóre, paura Tedescu Angst.

timoría, timória , nf: timuria, timúria Definitzione prus che àteru, su tímere, su istare timendho / intrare t., pònnere t. = cummentzai a tímiri, fai a tímiri Sinònimos e contràrios pagura, paguria, timinzu | ctr. coragi Frases dhis fut intrada a totus una grandu timoria ◊ sos astudhos pigant piús pro sas timorias chi no pro sos bonos sentimentos ◊ una timoriedha megat de mi pigai!…◊ si ponit peri a fai su mortu margiani po mi ponni timória ◊ sa timoria li lebabat binta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu peur Ingresu fear Ispagnolu miedo, susto Italianu paura, spavènto Tedescu Furcht, Schreck.

«« Torra a chircare