Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

concajòni , nm Definitzione genia de petonadura de is pilos de fémina chi abbarrant imbodhigaos coment'e a cricu tundhu in sa sedha de su cúcuru (unu pagu fache a daesegus) Sinònimos e contràrios cacariolu, ciónciu, cocoiledhu, cucajone, cucale, cuchedha, cucone, cucúciu, cucurinu, mirriotu, mogno, picioce Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chignon Ingresu chignon Ispagnolu moño Italianu cròcchia Tedescu Haarknoten.

cucàle , nm Definitzione genia de petenadura de fémina cun is pilos imbodhigaos a corredhu in is cucas Sinònimos e contràrios cacariolu, ciónciu, cocoiledhu, cucajone, cuchedha, cucone, cucua, cucurinu, mirriotu, picioce Frases mamma zughiat su mucadore ligadu in daesegus de sos cucales ◊ custa zòvana zughiat sos pilos acollidos in unu cucale Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chignon Ingresu chignon Ispagnolu moño Italianu cròcchia Tedescu Haarknoten.

cuchèdha , nf: cucheta Definitzione genia de petenadura de is pilos de fémina chi abbarrant coment'e imbodhigaos a tedile tundhu in sa sedha de su cúcuru (unu pagu a daesegus); genia de meighina fata prus che àteru cun s'iscete de su trigu (ma fintzes pane de pódhine) Sinònimos e contràrios cacariolu, ciónciu, cocoiledhu, cucajone, cucale, cucone, cucua, cucurinu, mirriotu, mogno, picioce 2. sa cuchedha si fait cun su scèti impastau cun axedu, s'ispraxit in sa teba e si ponint a s'unfradura ◊ de podhi feus cuchedhas de cani Sambenados e Provèrbios smb: Cucchedda Tradutziones Frantzesu chignon Ingresu bun Ispagnolu moño Italianu cròcchia Tedescu Haarknoten.

fiócu , nm: flocu, frocu Definitzione prus che àteru tirighedha de orrobba chi si ponet po bellesa; pubusadedha o màtula de lana, de pilu, e fintzes de erba o pàgia, fintzes de nie; nau in cobertantza, chistione chi si cricat prus che àteru bogandho iscusas / min. fiochedhu 1, flochitu, frochedhu (custu si narat fintzes de su càgiu imbodhigau in istràciu po cagiare su late), frochixedhu Sinònimos e contràrios chirriolu, filliocu, tira / cherrione / arraghèscia, iscóticu, istibbu 1, mendhea Maneras de nàrrere csn: bogai frocus = bogare mendheas, bogai arreghèscias; bòmberenche su frocu de s'ànima = catzàrendhe sos ogros, bombitare meda 2. est andhau a sa fentana po bíere chi dhue aiat gente ma si bidiant ebbia frocos de nie calandho de su chelu Terminologia iscientìfica ts Ètimu ltn. floccus Tradutziones Frantzesu nœud, flocon Ingresu lock Ispagnolu borla (f), moño Italianu fiòcco, biòccolo, batùffolo Tedescu Schleife, Flocke, Bausch.

incabigliàre , vrb rfl Definitzione aferrare a pilos s'unu a s'àteru, tirandho, gherrandho; betare apare is pilos Sinònimos e contràrios acanciofai, aciufai 1, atzuntzudhare, tipiliare, tipilire Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu se crêper le chignon Ingresu to brawl Ispagnolu agarrarse del moño Italianu accapigliarsi Tedescu sich raufen.

manteníca , nf: mantinica, mantininca, mantrinica, martinica, moltinica Definitzione genia de animale de tantas arratzas, àbbile e inteligente, chi tenet cumportamentos chi assimbígiant a cussos de su cristianu, mescamente ca faet totu su chi biet faendho / martinincone: genia de moninca manna; comporai, fai o bèndiri a martinica = a s'acua, chentza èssere autorizados Sinònimos e contràrios carulina, monica Frases sos pitzinnos si che apilicabant coment'e martinicas in su muru ◊ badhat che martinica ◊ paris sa martinica bessia a fai su giogu! ◊ fiat una pipia lègia e piluda che una martinica 2. in tempus de guerra pigastis totu a martinica: pani, ollu, arrosu, su lati ◊ is piciochedhus circant istrexu antigu chi bendint a martinica ◊ candu est torrau de sordau no teniat trabballu e s'est donau a fai sa martinica Terminologia iscientìfica anar Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu singe Ingresu monkey Ispagnolu mono Italianu scímmia Tedescu Affe.

mògno, mógnu , nm: monzu, mugnu Definitzione sos pilos de sa fémina ispizados, fatos a tritzas e presos a nodu mannu in sedha de cúcuru (ma dados unu pagu a daisegus) Sinònimos e contràrios cuchedha, cucone, cucua, cucurinu, curcuvedha, mirriotu Frases a batórdighi annos fit una bella picioca, alta, cun sos pilos fatos a mognu Sambenados e Provèrbios smb: Mongiu Ètimu ctl., spn. monyo Tradutziones Frantzesu chignon Ingresu chignon Ispagnolu moño Italianu cròcchia Tedescu Haarknoten.

moníca , nf: moninca, munica, múnica, muninca Definitzione genia de animale, àbbile e inteligente, chi tenet cumportamentos chi assimbígiant a su fàere de su cristianu, mescamente ca faet (arrepitit) su chi biet faendho / moninca manna meda = monincone; moninca minore = munichitu, munichita, moninchedha Sinònimos e contràrios carulina, mantenica Frases sa monica est lunàtica e gherrisca ◊ a cadhadas ti pesas che fogu faghindhe sas leadas de muninca (N.Marchetti)◊ bufa abba, gai no la pagas e paura no tenes chi ti cogas, ne che moninca brincas e ne giogas (Testoni) Terminologia iscientìfica anar Ètimu spn. monica Tradutziones Frantzesu singe Ingresu monkey Ispagnolu mono Italianu scìmmia Tedescu Affe.