caminèra , nf: camminera Definitzione
camminedhu istrintu chi pagu pagu si biet ue passat gente o bestiàmene a filera; passadórgiu istrintedhu
Sinònimos e contràrios
àndara,
andhamenta,
andharedha,
andhata 1,
andiredhu,
bizola
/
andhera
Frases
a su cola cola bi azis fatu sa caminera in mesu s'erba ◊ me in giardinu, passa in sa camminera! ◊ caminu cue no bi ndhe at, petzi bi at una caminera ◊ custa est una caminera de furmigas
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
sentier
Ingresu
cattle-track
Ispagnolu
cañada,
senda,
vereda
Italianu
tratturo
Tedescu
Trift.
mòri , nm Definitzione
logu po passare, po andhare a pei, longu, prus che àteru in campu, in su sartu; logu po andhare bastat chi siat
Sinònimos e contràrios
àndara,
caminu,
guturinu,
sémida
Maneras de nàrrere
csn:
andai mòri mòri = andhare caminu caminu (dif. de andhare mori mori = fai andendi e morendi, acabbendi, menguendi); fai mòris fadhitus, fallitus = andhare s'unu a cara a s'àteru faghindhe forchidhos, chentza si abbojare, colendhe in caminu o carrela diferente, fàchere caminu irvàriu; stramancai su mòri = pèrdere, fadhire su caminu
Frases
gi andu ma no passu in su mòri! ◊ si andas in su mòri as a podi fai tesoru de gràtzia e de virtudi ◊ in ciú mòri deretu camminai!
2.
dèu seu andada a iscola e cussu fut torrendi, ma no si seus bius: si bit ca eus fatu moris fadhitus!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Mori
Tradutziones
Frantzesu
sentier
Ingresu
path
Ispagnolu
senda,
vereda,
camino
Italianu
sentièro,
vïòttolo di campagna
Tedescu
Feldweg,
Fußpfad,
Fußsteig,
Pfad.
pàltza , nf: parta,
partza,
peatza,
piata,
piatza,
plassa,
platza,
pràcia,
prassa,
prata,
pratza Definitzione
logu largu meda e in paris fatu apostadamente in bidhas e citades; logu larghitu, fintzes su tretu tra un'órdine e àteru de sa bide in bíngia (pratza de sarmentu), fintzes giuale, órdine de bide, su tretu o cortiledhu ananti de sa genna de una domo (fintzes in s'orruga), tretu ananti de unu barracu, totu su tretu asuta de una mata; dhu narant a s'argiola puru; postu / min. partzighedha, pratzita, prassigedha
Sinònimos e contràrios
bàlliu,
cortile,
cortina
Maneras de nàrrere
csn:
fai pratza = fàghere sa piatza, ammanitzare, ordiminzare sa chistione a manera chi, candho unu dimandhat, sa zente siat pronta a nàrrere chi ei; pònnere una cosa in pratza = pònnere in craru una chistione; in pratza de Fulanu = in sa carrela inue istat Fulanu, in dainanti de domo sua; letu de piatza e mesa, a duas piatzas = letu mannu pro duus, a duus tantis de su letu po unu; pratza de letu = su tretu in dainanti de su letu; sa landhe falat a sa prata (in cobertantza)= sos benes de unu tocant a sos parentes; èssere a piata franca (nadu de chie pagat pro istare in carchi logu)= àere postu o allozu in donu; una pratza de pudhas = chedha de pudhas (tentas in cortile)
Frases
mesanote est tocada, onzi piata est deserta ◊ in sa pratza de bidha is piciocas e piciocus fiant giai isciampitendi ◊ sa piata sentza pisedhina paret beranu sentza rúndhines ◊ in donzi parta in ube si est firmadu pro totus est istadu un'iscarmentu ◊ giogao semper in partza o in caminu ◊ sa gente est in sa pratza: a chie chistionat, a chie est ciciu
2.
cada massaja mundhabat sa prata sua e sos caminos abbarrabant netos ◊ ndi sutzedint de cosas in sa platza mia!…◊ depio carrare linna a prata de pinnetu ◊ apu agatau una bella pràcia de corrorinu ◊ sas pratas sunt semenadas de uliba ◊ e aundi dhu bis, tui, passendi, in pratza de letu?! ◊ una borta iant fatu su triatu in prassa de Bennardu ◊ duas pratzas ainnantis de domu de bosatrus ant bociu a Bissenti!
3.
in sa prata pulida cun apentu s'isparghent sos mannugros e manadas, poi sos boes cun pedras ligadas tríulant su laore in bonu assentu (Z.Piludu)
Sambenados e Provèrbios
prb:
bixina bona, funtana in pratza
Terminologia iscientìfica
bdh
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
place,
esplanade,
allée
Ingresu
square,
open space,
walk
Ispagnolu
plaza,
claro,
senda
Italianu
piazza,
spiazzo,
andana
Tedescu
Platz,
offener Platz,
freier Streifen zwischen zwei Baumreihen.
sémida , nf: sémita Definitzione
passadórgiu, genia de camminu; singiale lassau o abbarrau de calecuna cosa, fintzes sa spétzia o mota de comente unu si sentit in s'ànimu
Sinònimos e contràrios
àndara,
andhamenta,
caminu,
guturinu,
mòri
/
apeicu,
ilmina,
iltiga,
indíscia,
ségiu,
signale,
sinzolu
Frases
agato sémidas de tràvigu ◊ sa frommija andhendhe e torrendhe a su frommijalzu faghet sas sémidas ◊ atraessamus sa sémida olvidada ◊ medas intrant traitos in cussas sémidas chi giughent a sa ruina ◊ siazis veneitos e fatatos sichinne sa sémita de sos mannos!
2.
oras oras li pompiabat sa cara in s'isperàntzia de li bíere sémidas de bida ◊ l'ant buscadu in dogni logu, ma de su marroculone no ndh'esistiat sémida ◊ sas sémidas de su fumu si che andhant cun su bentu
Ètimu
ltn.
semita
Tradutziones
Frantzesu
sentier,
trace
Ingresu
path,
trace
Ispagnolu
senda,
camino,
huella
Italianu
sentièro,
tràccia
Tedescu
Pfad,
Spur.