Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
bertéru , agt: verteri Definitzione
chi est própiu deasi, de abberu, chi est veru
Sinònimos e contràrios
berdaderu,
beridadosu,
sentzigliu,
síncaru,
verale
| ctr.
falsu
Frases
cussu est unu frade berteru! ◊ cherimus sòrbere cussos códules de malíssia chin sa luche bertera de s'intelletu (F.Satta)◊ sos Sardos pichent solu su caminu berteru de s'onestade!
Ètimu
itl.
veritiero
Tradutziones
Frantzesu
vrai
Ingresu
truthful,
true
Ispagnolu
veraz,
sincero
Italianu
verace,
autèntico,
sincèro
Tedescu
wahrhaftig aufrichtig.
létzitu , agt, avb: lícitu,
lítzidu,
líntzitu,
lítzitu Definitzione
chi no est furau, chi est fatu o badangiau in manera onesta; nau de ccn., chi est síncheru, bonu, límpiu de cusciéntzia, de cumportamentu
Sinònimos e contràrios
legítimu
/
sentzígliu
| ctr.
illítzitu,
mostrengu
Frases
lea, za est peta lítzida, custa, chi deo a ndhe furare no bi andho! ◊ no est lítzitu chi tue ti tenzas sa muzere de frade tou!
2.
comente as campadu, líntzitu e netu, andhadu ti che ses ◊ amighéntzias lítzitas e veras ◊ ite bellu chi fit cudhu risu chi essiat lítzitu dae su coro! ◊ cussa est zente acasazajola e lítzita ◊ non contaiat fàulas, fit tropu lítzita pro las contare
3.
gioga lítzitu, forasgai!
Ètimu
ltn.e
licitus
Tradutziones
Frantzesu
légitime,
sincère,
honnête
Ingresu
licit,
honest
Ispagnolu
legítimo,
sincero,
honesto
Italianu
lécito,
legìttimo,
sincèro,
onèsto
Tedescu
legitim,
aufrichtig,
ehrlich.
sentzígliu, sentzíllu , agt: signillu,
singillu,
sintzillu,
sinzillu Definitzione
nau de ccn., chi est comenti mi bis m'iscrís, chi giaet a bíere giustu su chi sentit, chi no cuat a s'àteru su chi dhi sentit e dhue at de si fidare; nau de cosa, chi est bona, chentza pecu, sana / signillu che pesa = chi si paret bene chi est s.
Sinònimos e contràrios
francu,
ispontziau,
santzeru,
singillosu
| ctr.
alevosu,
falsu,
fraíciu,
ifidau,
traitore
Frases
in su bene fitianu ses onestu e signillu ◊ fillu miu, no síasta batraxeri ma sintzillu cun sa terra chi ti poderat (S.Medved)◊ is maneras mias sunt sintzillas o de apariéntzia? (G.Solinas)◊ ita ndi naras, Coitedhu at a abarrai sintzillu cun nosu? ◊ unu coro frassu no cuncordat cun unu sintzillu!
2.
si sunt muntesos semper cun usos e costúmenes singillos
Sambenados e Provèrbios
prb:
a linna sinzilla no dh'intrat bremi
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
spn.
sencillo
Tradutziones
Frantzesu
loyal,
intègre
Ingresu
sincere,
integral
Ispagnolu
sincero,
leal,
íntegro
Italianu
sincèro,
leale,
ìntegro
Tedescu
ehrlich,
aufrichtig,
unversehrt.