Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
fírmu , agt: frimmu,
frimu Definitzione
asseliau, chi no si movet (ma si narat fintzes in su sensu chi at acabbau de si mòvere, cun valore de pps. = frimmadu), chi est tostau; chi no est trebballandho, faendho (fintzes po maladia); chi no càmbiat idea, est seguru
Sinònimos e contràrios
arressu,
arrimadu,
físciu
/
sidhadu 1,
tostadu
/
frimmadu
/
malàdiu
| ctr.
módiu
Maneras de nàrrere
csn:
terra firma = continente; firmu de conca (nadu de ccn.)= chi est sériu, sàbiu, chi tenet frimmesa, arrexonat; avb: a frimmu = bene, meda, forte, cun atentzione, a físciu, cun seguresa; corpare, betare, mossigare, muntènnere in frimmu = in cosa frimma, chi no si moet, a sa segura; muntènnere in frimmu = aguantai bèni firmu, a forti de no lassai mòviri sa cosa
Frases
apedalu torra e no passat meda chi atóbiu una truma de cincu o ses, firmus e sétzius ◊ est arrumbau firmu, non si mofet prus ◊ po giogari si circat una preda lada poite ca depet abarrari firma in su pè ◊ a sa bénnida semus abbarrados tres dies frimmos in Tzivitavéchia
2.
proite sezis frimmos como chi faghet a triballare?
3.
in chelu bi est sa luna e frimmu si est su bentu in s'àlvure de s'arantzu (G.M.Cherchi)◊ si est frimmu atesu ◊ in logu de si che andhare, cussa zente s'est frimma ◊ candho l'apo bidu sa prima borta si mi est frimmu su coro (S.Saba)
4.
si fint durmios a firmu, a sorrocru, e no si sunt abbizaos de nudha ◊ figuraisí s'ispantu cosa sua candu si acatàt ca is ogus si moviant e dhu castiànt a frimu a frimu ◊ su ferreri ponet su ferru in sa mossa pro lu segare in frimmu ◊ portat is titas firmas che tapu de tzucorera! ◊ beni a innoxi e secirí a firmu ca ti depu narri una cosa! ◊ teni sa menti firma ca mi as donau fuedhu!
Ètimu
ltn.
firmus
Tradutziones
Frantzesu
immobile,
ferme
Ingresu
steady
Ispagnolu
parado,
estable,
sólido
Italianu
férmo,
stàbile,
stàtico,
sòlido
Tedescu
unbewiglich,
fest.
sòde , agt Definitzione
chi est cagiau, tostau, firmu; nau de cumportamentu, séliu, paghiosu
Sinònimos e contràrios
cracu,
tostau
/
pàsidu
Maneras de nàrrere
csn:
terrinu s. = tostu, frimmu, seguru; faedhare a boghe s. = calma, chentza airu
Frases
su sinu chi ti at dadu late lichitu e sode
2.
sa zente fit sode iscultendhe sa préiga
Tradutziones
Frantzesu
solide,
calme
Ingresu
solid,
calm
Ispagnolu
sólido,
quieto
Italianu
sòlido,
pacato
Tedescu
fest,
ruhig.
tostichínu , agt: tostighinu Definitzione
chi est unu pagu tostau, firmu; nau de gente, chi no si lassat cumbínchere cun tropu facilidade
Sinònimos e contràrios
durànciu,
durianu,
tostadassu,
tostaióngiu,
tostianu
| ctr.
modhiatu,
modhincu
2.
Zuanne est tostichinu: candho li zirat non bi at diàulu chi l'ammódhicat!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ferme,
dur
Ingresu
solid
Ispagnolu
consistente,
sólido
Italianu
consistènte,
sòdo
Tedescu
fest.