baltzàna , nf: baltzanu 1 Definitzione
genia de arrefortzu chi si ponet in is oros de bestimentu (ma fintzes po bellesa)
Sinònimos e contràrios
ghilone,
poja,
roedu
Terminologia iscientìfica
cst, bst
Ètimu
itl.t
balzana
Tradutziones
Frantzesu
volant
Ingresu
flounce
Ispagnolu
volante,
faralá
Italianu
balza
Tedescu
Falbel.
brofàgliu , nm: perfàgliu* Definitzione
orrollu a pinnigas in bestires de fémina, pitzu ricamau, increspau
Tradutziones
Frantzesu
volant
Ingresu
ledge,
tail,
trimming
Ispagnolu
franja,
volante
Italianu
falda,
balza,
guarnizióni di stòffa
Tedescu
Falbel.
perfàgliu , nm: brofàgliu,
prafàlliu,
prefàgliu,
prefàlliu Definitzione
orrolu a pinnigas in bestires de fémina, pitzu ricamau, increspau; orrolu mannu, tira larga de orrobba cosia in is oros de àtera orrobba, bestimentu o trastu (es. su p. de su baldachinu)
Frases
sa picioca tenit unu bistiri a prafàllius ◊ est essia sa moda de is prefàglius, de is mucadoris abbrodaus
Ètimu
ctl.
perfalá
Tradutziones
Frantzesu
volant
Ingresu
flounce
Ispagnolu
volante
Italianu
balza
Tedescu
Falbel,
Rüsche.
tèrema , nf: trema,
tremma Definitzione
logu o terrenu in costa, in calada meda, tretu inue faet a trempa, trèmene (mescamente sa crista de is surcos de sa cosa prantada)
Sinònimos e contràrios
palone,
raza,
riartzu,
trèmena,
trempa
Frases
s'arciada a su castedhu est che una tèrema ◊ sa bidhighedha che l'ant fata in s'oru de una tremma ◊ su mare inchietu pistat tèremas de preda ue s'oru est artu ◊ benide a sas tremas de sa tanca a iscadriare como chi bi est su nie! ◊ comente at próidu a meda, ororu de istrada che at faladu tremas
2.
piús adhae de sas últimas tremas de su mundhu ◊ sas tremas de sos rios
Terminologia iscientìfica
slg
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
talus,
escarpement
Ingresu
scarp,
edge
Ispagnolu
borde,
margen
Italianu
ciglióne,
scarpata,
balza
Tedescu
Böschung,
Rand des Abgrundes.