campínu, càmpinu , agt Definitzione
nau de erba, chi est de campu, chi creschet chentza trebballada, chentza manígiu o contivígiu de sa gente / sóriche càmpinu = s'alaepedhe, ma fintzas sa sorigàrgia; rusta càmpina = ginia de pínnixi de is matas; pudha càmpina = pidraxu, pitarra; istúrulu càmpinu = isturru niedhu
Frases
frores càmpinos ◊ ant ispianadu su monte: l'ant fatu netu che terra càmpina
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
des prés
Ingresu
of the meadows
Ispagnolu
de prado
Italianu
di campo,
pratènse
Tedescu
Feld…
càmpu , nm, agt Definitzione
totugantu su logu foras de sa bidha; logu prus bàsciu, in paris, ue prus che àteru si sèmenant is laores; coment'e calidade de logu, chi no dhue at matas a meda, no dhue at matedu cracu, e chi po cussu assimbígiat a su terrenu de prènnere; foedhandho de logu o de is cosas po comente si bient, prus atesu e pagu distintas o prus ananti e prus distintas, mescamente candho funt figuradas in pinturas e trastos, sa parte de fundhu, sa prus atesu / min. campighedhu, campixedhu
Sinònimos e contràrios
campagna,
sàltiu 1
/
fundhu,
irfundhu
| ctr.
bidha
/
monte
/
padente
Maneras de nàrrere
csn:
abbertu in c. (logu, domo, zanna, àteru) = abbertu deretu, deunudotu; logu campu, terra campa = logu ue petzi bi est su terrinu, chentza matedu nudha; c. braxu = terrinu a pàsculu ue bi at matas puru, logu campu ma no deunudotu; campumata = terrinu azummai deunudotu cobertu de matas; èssiri a culu in c. (e a capedhu) = male cumbinadu, iscufusu; chelu campu = netu, chentza nues; bogare a c. = a) leare a campu, b) bogare una nada, pònnere carchi cosa in ziru, bogai a pillu; essire a c. = andai in campagna po biri, po trabballai; donai c. francu = lassare fàghere a unu totu comente pessat, donai ampra manu; andhare, essire campu campu = passai me is campus, totu in logu de campura pro andai a ccn. logu
Frases
nois semus zente de campu, no de bidha ◊ chie triballat in campu za la suerat sa vida! ◊ sa die bona si chircat in campu, pro fàghere faina
2.
bellos cussos campos, totu triballados! ◊ dhui at unu campu de cardu ◊ is campus immoi funt totus messaus ◊ dae su monte a sos campos si est istérrida sa nue (G.Raga)
3.
sa robba che la tenides in campu o in montes? ◊ élighes, chercos, totu ant isfundhadu: su monte chei su campu est resultadu netu de bi pòdere semenare
4.
innanti b'aimis unu buscu mannu: como est totu campu!
5.
sa fémina gighiat una falda a campu niedhu e a fiores granatos
6.
bracones e zannas fint abbertos in campu ◊ si ponit sa camisa po no abarrai cun sa carri in campu ◊ bi at una nuighedha in chelu campu ◊ s’istore at bidu sa columba in logu campu ◊ bae a sa furca: cosas de bocare a campu sunt, custas?! ◊ teniat una deghina de ètaros de terra campa chi poniat a laore
Sambenados e Provèrbios
smb:
Campu, Campus, (Decampus)
Terminologia iscientìfica
slg
Ètimu
ltn.
campus
Tradutziones
Frantzesu
champ,
campagne
Ingresu
field,
country
Ispagnolu
campo
Italianu
campo,
campagna
Tedescu
Feld,
Land.
tèrra , nf Definitzione
su pianeta chi sustenet s'umanidade, logu de s'istória de s'umanidade, atesu de su Sole unos 150 milliones de chilòmetros, de forma tundha a bisura de bòcia; parte de su pianeta chi essit fora de is abbas distinta in paris, costeras, montes, ispartzia in continentes e ísulas, inue creschent matedu e animales, nau mescamente in su sensu de istérria, logu de pòdere medire de longària e largària, mannu e chentza làcanas o fintzes (oe mescamente) ispartziu in istados segundhu sa gente chi dhue faet abbitu, dhue bivet o ndh'est mere, e a orrugos piticos po su prus de propiedade privada, possessos; materiale, orroca isfata, fata a farinos, a pruine, ammesturada in pitzu, su pígiu de fora, cun materiale orgànicu a tales de dha pòdere trebballare e prantare, semenare, distinta in calidades segundhu comente e de ite fut s'orroca isfata / is movimentos de sa Terra pianeta: movimentu de rodiamentu (in sensu antioràriu), de rivolutzione (a inghíriu de su Sole), de traslatzione (totu impare cun su Sole e is àteros pianetas de su sistema, in sa galàssia)
Sinònimos e contràrios
mundhu
/
locu 1,
terrenu
/
terraminzu
| ctr.
aera,
celu,
mare
Maneras de nàrrere
csn:
t. manna, terravrimma = continente; Terrasanta = sos logos ue est nàschidu e at preigadu Cristos; arrogu o bículu de t. = terrinu, istérrida de pagu tretu marcada cun làcanas; t. crua = annigrinu, terrenu chentza trebballau; t. búida = terrinu líchidu, chentza semenadu; terras manixadas = triballadas, ammanitzadas pro sa laorera de s'annu benidore; t. prena a trigu, a órgiu, a fà, o àteru = chi bi ant semenadu trigu, orzu, fae, o àteru; unu moi de t. = terrinu ue bi cabet unu tantu de sèmene (unos 45 litros); t. abbenada = benatzu, logu bassu, paris, ue bi sumit abba; t. de pauli = logu a fossu ue bi abbarrat s'abba apojada; t. imbriaga = balla balla de abba de su pròere a tropu; lassai istirai sa t. = candho at própiu, lassare asciutare, chi sa terra suspat bene s'abba; t. matzosa = tropu gàrriga pro andhare bene a l'arare; andai terra terra = a paris a terra, chentza si ndhe supesare de t. (es. comente andhat sa colora), bassu, chentza si ndhe pesare meda in artu, ma fintzas solu caminendhe in t., chentza colare in mare e ne in sas aeras; èssere terra terra = a paris a terra, a su matessi paris de sa carrela; ghetai o betare a t. = batire a malu tretu, a puntu malu de debbilesa, de poberesa (nadu de s'ànimu: isarcare e dispiàghere meda, de no àere gana de nudha), arruinare; t. grussa, russa = chi est totu t. fintzas a fundhu meda chentza agatare roca; t. betada = terra móida, carrada de aterue (pro cussu no solu diferente ma fintzas prus pagu frimma); t. de istrexu = bona pro fàghere terralla; t. tuva = isorta, lébia, fatia, frúscia; t. túvula = creze de terraminzu biancu; t. de bonu manizu = bona a triballare; t. de bonu farigu = a matza de castàngia, isorta che farina, fatia, muntonili; t. tosta, mala a triballare = caldaja, crodina; t. màini = terra forti, grassa, niedha e apicigosa; t. luzana = terrasanta, maremundhu, terra muza, t. màini etotu, ma fintzas prus crara, unu pagu rujonza; t. istasia, làngia = terra romasa, totu renatzu, cun zara meda, de colore rujonzu; t. carcinaxa = bianca, carcària; t. luatza = chi paret bona, ma est metzana; t. matroxina = terra isorta, che farina fintzas si est sassiada de abba; t. braxa = a tretos bianca e a tretos niedha, bona a triballare; t. de coru = terra bona pro fàghere isterzu, sa de mesu de sa cava; t. serbéstia (srebéstia) = terra prus rassa, sa chi in sa cava si agatat subra sa t. de coru, de meschiare paris pro fàghere terralla; torrai t. a una mata = assacarrare, ammuntonàreli terra acurtzu a su truncu; t. de… (+ nm. de cosa chi bi creschet)= terra ue bi faghet meda su…, totu leada de…; pumu de t. = patata; èssiri ghetau, ghetaisí a sa terra mala = (nadu de ccn.) èssere mandronatzu, fàghere su mandrone, ammandronàresi; comente falat t. falat coro = su dispiaghere puru s'irméntigat; torrai a pei in t. = bènnere in bisonzu, torrare de ricu a póveru, cumandhare prus nudha; èssiri cun is ogus in t. = a chiza bassa mescamente pro birgonza, duritu; no apodhat mancu a t. (nadu de idea, cosa chi si cheret, chi si narat) = no andhat bene in nudha, no tenit sétiu; póveru in t., apodhau, pitzicau a t.= póveru meda, chentza interessu nudha, de peruna zenia, tènniri sa terra a isterri e su celu a coberri; leàresi sas terras de su Paba = istèrreresi meda, leàresi o chèrrere tropu logu; tocai t. = lòmpere a carchi portu, falare a terra (nadu de chie andhat in mare, in sas aeras); tocare a t. = lòmpere a terra, èssere tochendhe in terra (nadu de cosa apicada); èssere in t. = pesadu dae letu
Frases
sa Terra est tundha e si moet a inghíriu de su Sole in tempus de un'annu ◊ su santu chi ti at fatu in su mundhu e in sa Terra! ◊ in sa Terra bi at locu pro totus
2.
candu Gesugristu fut in terra giràt cun is apóstulus ◊ su sardu est sa língua prus fuedhada in terra de Sardigna ◊ is disterraus funt fuius de sa terra insoru ◊ tocat a seberai capitanus bonus e vascellus lépidus po fai passai mari a is Sardus e tocai terra in portus segurus ◊ sa Sardínnia tenit terras bonas po lori, ortalítzias, binzas, ortus e pasturas ◊ at fatu a càmbiu una terra de campu pro una pranta de domos in bidha ◊ totus cussas terras funt andadas a acabbai me in manus de una pariga de proprietàrius (A.Garau)◊ at furriau su sacu a buca a terra ◊ sos fogos in Sardinna parent postos che in terra de neune
3.
pro aparisare unu fossu bi ant betadu palas de terra ◊ fiat terra de istruvina, sicorrada ◊ in sos tretos ue est totu terra betada, s'istrada at afalladu ◊ sa terra est falada, cun totu s'abba chi at fatu ◊ est terra de sassu rujonza ◊ si proet meda sàssiat sa terra ◊ is terras grussas tenint abbisóngiu de èssi cotas de sa cilixia ◊ de terra semus fatos e a terra torramus
4.
candho bido a babbu imbreagu ndhe apo sa cara in terra ◊ sunt dommedhas terra terra ◊ dhus as sempri portaus in pranta de manus, a fillus tuus: chi fut in cosa no dhus iast lassai tocai a terra! (A.Melas)◊ calincunu fiat cun is ogus in terra, bregungiosu ◊ a Sant'Antiogu si andhat terra terra mancari ísula siat, ca bi est su ponte ◊ a mengianedhu ses in terra apenas faet nea
Sambenados e Provèrbios
prb:
terra de prunitza, terra de terditza ◊ chini no iscít papai in pratu papat in terra
Ètimu
ltn.
terra
Tradutziones
Frantzesu
terre
Ingresu
earth,
land,
soil,
ground,
world,
country
Ispagnolu
tierra
Italianu
tèrra,
campo
Tedescu
Erde,
Boden.