bacantínu, bacantíu , nm: abbagantiu,
bagantinu,
bagantiu,
begantinu,
begantiu,
vacantiu Definitzione
terrenu annigrinu, tretu chentza trebballau de annos, chentza prenu, in bíngia o in ortu, mescamente in is oros; si podet nàrrere fintzes de is oros buidos de unu libbru, giornale o de àteru deasi
Sinònimos e contràrios
cabissana,
lascura,
orada,
segantinu 1,
spotedhàriu
Frases
unu bacantiu de terra ◊ custu massaju allevaiat sempre carchi paju de porchedhos in d-unu bagantinu (P.Marras)◊ totu a ingíriu de sa pàgina iscrita, me is libbrus, abarrat unu bagantinu de cancu centímetru
Ètimu
ltn.
vacantivus
Tradutziones
Frantzesu
marge,
bordure
Ingresu
margin
Ispagnolu
margen
Italianu
màrgine vuòto
Tedescu
Rand.
orízu , nm Definitzione
totu su tretu prus in fora de una cosa, de unu trastu o de unu logu; s'oru de s'orrobba comente si pinnigat e cosit a manera de no s'isconciare sa tessidura, de no istramare; sa línia chi acabbat sa vista; genia de trebballu in fine coment'e po bellesa
Sinònimos e contràrios
oru
/
indorladura,
oruladura,
órulu 1
/
orizonte
| ctr.
mesu
Frases
at comintzadu s'orizu de sa tela pro fàghere su ballitu in sa mustra ◊ su casu friscu, faghindhe sas seadas, si ponet in sa pasta illadiada tundha dassendhe bagante un'orizu a inghíriu
2.
su sole fit altu a calchi paju de cannas dae s'orizu de sos montes
3.
apo iscritu comente si faedhat in bidha pro resessire a coglire sos orizos piús fines de sa faedhada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ourlet
Ingresu
hem,
hemming
Ispagnolu
borde,
orilla,
dobladillo,
ruedo
Italianu
órlo,
orlatura
Tedescu
Rand,
Saum,
Horizont.
óru , nm: uru Definitzione
totu su tretu prus in fora de una cosa, de unu trastu o de unu logu, sa parte forana: su sing. si narat fintzes de unu tretu, de una parte, e su pl. po s'oru totu pínnigu; css. tretu, in su logu; acanta, a pagu tretu (logu e tempus)/ min. oredhu, orighedhu
Sinònimos e contràrios
avoreta,
orizu
/
ala,
parte,
tretu
| ctr.
mesu
Maneras de nàrrere
csn:
or'oru (ororu), oros oros, orus orus = isorisoros, totu comente andhat s'oru; èssiri orusorus = (nadu a lamenta), atesu meda; in s'oru de, in s'oru in s'oru de… (logu), in s'oru miu = acanta de, acanta acanta de…, acanta mia; in s'oru de… (cantidadi) = agiummai, itl. "circa" (cun vrb. a s'infiniu = in perígulos de… + vrb); bodhiri, leare, lebare, bogare oru, oros, de una cosa = pigai àrviu, leare cabu de…, leare assunta, seru de…, ischírendhe carchi cosa, imbistigare pro ndhe ischire; prenare, fàghere un'isterzu oru cun oru = a oros, prenu deretu; èssere, pònnere, istare a orighedhu = in picedhu, própiu in s'ata de carchi cosa, apunta apunta a che rúere, fintzas acurtzu meda, própiu in s'oru de…; prenare un'isterzu a suta de oros = chi no siat a paris de s'oru; orus oredhus a!... = ingunis ingunis est!..., bi cheret ancora tempus meda; zúchere a unu in s'oru = portai a unu acanta; essíreche a s'oru = antibitzaresiche a fàghere una cosa cussiderada perigulosa, pagu bona, contrària a o foras de sas usàntzias; pigaisidha orus orus = essíreche costa costa, pala pala, chircare iscusas pro no fàghere su dovere; èssiri sentz'e furriai oru (nau de ccn.)= fatu a sa russa, chentza delicadesa, cun pagu cussideru; tènnere oros de terrinu = àere terras
Frases
fúrriu s'oru a sa gunnedha ca est totu sfibicitada ◊ sas córbulas, sos canistedhos zughent s'oru pintu, niedhu, forradu ◊ li at aporridu una tatza prena finas a oru ◊ cussa tatza che ruet de sa mesa ca est in s'orighedhu ◊ istabat in s'oru de bidha ◊ fiant firmus in s'oru de sa pratzita ◊ in campu, za s'ischit, sunt semper a oros de pane e de casu assutu ◊ ponimí in s'oru tuu, sétziu a sa manu tua de esti!
2.
sa faina mia est frundhida a un'oru ◊ pònela a un'oru, cussa cosa, candho agabbas! ◊ si setziat sempri a un'oru po no fai su fichetu ◊ tzente tentanne sos vulos no si ne vidiat in sos oros
3.
no ti potzu agiudai a nci portai custa cosa a domu tua: tanti gei est orus orus!…◊ depit èssi chi boliat a dh'agiudai, mischinu… tanti fiat orus oredhus!…◊ in mari, sighiat a nadai abarrendu orus orus de sa terra ◊ pasci, brebei, pasci, totu or'oru de arriu!…◊ aprontade oros oros setzidorzos ue pasent sos betzos! ◊ beni, bufa e paga puru, no ti dha pighis orus orus!
4.
si bidiat una lampaluxi fraca, pariat unu fogu in s'oru in s'oru de si nd'istudai ◊ Elias si est sétiu in s'oru de su babbu ◊ sa caserma est in s'orichedhu de dommo sua
5.
cun cussas bulletas che apo pagadu in s'oru de batoschentamiza ◊ s'éuro ch'est in s'oru de unu dòllaru
6.
fit impessu ghirandhe dae cubile e no ndhe aiat galu leau oru de sas cosas ◊ chi ndi bodhint oru is carabbineris, dhus arrestant! ◊ no ndhe podent bogare oru de su mancamentu ◊ su fizu no fit galu torrau e at mandhau a su frade a ndhe lebare oru
7.
sa zente zúdigat a chie ch'essit a s'oru ◊ própiu tue che depias essire a s'oru, cun cussos tirriosos!…◊ su babbu est sentz'e furriai oru… po dónnia tontesa ndi pigat su fillu de iscola, dhi perdit letzionis e cómpitus!
Sambenados e Provèrbios
prb:
menzus a torrare issegus dae s'oru chi no dae mesu
Ètimu
ltn.
orum
Tradutziones
Frantzesu
bord,
périmètre
Ingresu
bank,
perimeter,
edge
Ispagnolu
borde,
orilla,
margen
Italianu
bórdo,
màrgine,
contórno,
lémbo,
spónda,
perìmetro
Tedescu
Rand,
Saum,
Umriß,
Umfang.
tèrema , nf: trema,
tremma Definitzione
logu o terrenu in costa, in calada meda, tretu inue faet a trempa, trèmene (mescamente sa crista de is surcos de sa cosa prantada)
Sinònimos e contràrios
palone,
raza,
riartzu,
trèmena,
trempa
Frases
s'arciada a su castedhu est che una tèrema ◊ sa bidhighedha che l'ant fata in s'oru de una tremma ◊ su mare inchietu pistat tèremas de preda ue s'oru est artu ◊ benide a sas tremas de sa tanca a iscadriare como chi bi est su nie! ◊ comente at próidu a meda, ororu de istrada che at faladu tremas
2.
piús adhae de sas últimas tremas de su mundhu ◊ sas tremas de sos rios
Terminologia iscientìfica
slg
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
talus,
escarpement
Ingresu
scarp,
edge
Ispagnolu
borde,
margen
Italianu
ciglióne,
scarpata,
balza
Tedescu
Böschung,
Rand des Abgrundes.