afundhàdu 1 , agt Definitzione
chi est a fundhu bellu, imbénnidu, foedhandho de erbas o ebrúgios
Sinònimos e contràrios
acambadu,
fasciudu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
prospère
Ingresu
prosperous
Ispagnolu
lozano
Italianu
prosperóso
Tedescu
blühend,
üppig.
chíbbalu, chíbbaru , agt: chíbberu Definitzione
dhu narant pruschetotu de animales candho funt tzatzaos, prenos, e de produtos de sa terra candho essint bellos prenos, e de cosas ufradas; nau de gente, candho unu si credet unu pagu tropu o est ufrau (nau de sa natura de su mascu = arreta)
Sinònimos e contràrios
imbénnidu,
introtzu,
intrusciadu,
pienu,
zibbu
/
càdriu,
crípinu,
crispu,
intreu,
téteru,
ufradu
| ctr.
acalamau,
lentu,
lenu
Maneras de nàrrere
csn:
fiadu chíbberu = animali sanu, bellu e grassu; zúghere sa fune in chíbberu = zúghere sa fune tirada, crispa; èssere chíbberu (nadu de unu pro comente faghet) = èssere intreu, crèresi tropu, èssere ammurrionadu
Frases
zughiat sas titas chíbberas ca fit una die chena allatare ◊ tiu Antiogu fit cun ojos de braja a petus chíbberu ◊ giughet un'anca chíbbera, ofiada chi paret chi bi l'apant sulada ◊ s'ispiga chi siat bella e chíbbera e dogni ranu peset mesa líbbera!
2.
s'abba calat chíbbera e su bentu che la fuetat atesu ◊ chilco a passu chíbberu in caminu peràulas chi mi abberzant in giaru como e cras puru de sas pedras su faedhu…(G.Fiori)
3.
già sezis pagu chíbberu, oe: ite azis irmurzadu, canna de rú?! ◊ zughes sas piberistas longas e chíbberas che tudha de porcu
Ètimu
ltn.
gibber, -era, -erum
Tradutziones
Frantzesu
turgescent,
prospère,
bouffi d'orgueil,
plein de morgue
Ingresu
turgid,
prosperous
Ispagnolu
túrgido,
próspero,
orgulloso,
arrogante
Italianu
tùrgido,
prosperóso,
trónfio
Tedescu
prall,
blühend,
aufgeblasen.
imbénnidu , pps, agt Definitzione
de imbènnere; nau de erbas, matas e àtera css. cosa chi creschet, chi at fatu isvilupu bellu, chi est créschiu o est creschendho meda
Sinònimos e contràrios
aggrighidhiu,
atrutzidu,
chíbbalu,
latucosu,
losanu,
vrassellu
| ctr.
agurtitu,
mecianu,
míseru
2.
za est imbénnida s'ortiga in custa terra muntonarzina… prus arta de s'ómine!
Tradutziones
Frantzesu
florissant,
luxuriant
Ingresu
luxuriant
Ispagnolu
encontrado,
lozano
Italianu
flòrido,
rigoglióso,
prosperóso
Tedescu
blühend,
üppig.
ingranídu , pps, agt: ingranitu,
ingraniu Definitzione
de ingranire; nau de su granu (laores) chi est bellu, fatu, fintzes matucu, e si narat de àtera cosa puru chi faet granu o est a bisura de granu; nau de persona, chi est mannatza, bene créschia
Sinònimos e contràrios
trempidu
/
chibosu,
impisiu,
maduru
| ctr.
abbiveradu,
bíciu
2.
s'ispiga a conca bàscia est ingranida ca sustàntzia at meda e tenet pesu (A.Dettori)◊ candho su trigu est ingranidu e sicu ndhe cheret messadu ◊ sa ua ocannu no est ingranida nudha, cun su sicore chi at fatu
Tradutziones
Frantzesu
prospère
Ingresu
prosperous,
healthy
Ispagnolu
lozano
Italianu
prosperóso
Tedescu
blühend.
losànu , agt Definitzione
chi creschet bene, meda, nau de erbas e matas e de gente puru
Sinònimos e contràrios
aggrighidhiu,
feurràciu,
imbénnidu,
latucosu,
vrassellu
| ctr.
mecianu,
ortitzu
Frases
rajos de sole fatendhe su cua cua in buschedos losanos, e risu a iscacàgliu de criaduras cheria ◊ l'allughet s'ispera de pòdere una die, isinnidendhe pàsculos losanos, truvare s'ama sua (G.Porcheddu)◊ est in sa prus virde e losana gioventude
2.
binzas e àrvures sunis ispozas de losanu (C.Demartis)
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
luxuriant,
vigoureux
Ingresu
prosperous
Ispagnolu
lozano
Italianu
rigoglióso,
flòrido
Tedescu
blühend.
úrigu , agt Sinònimos e contràrios
aggrighidhiu,
chíbbalu,
imbénnidu
Frases
ocannu sa càmula est bella e úriga e amus a tènnere olia meda ◊ unu tempus fint úrigas sas naes ingrussàndhesi in d-unu modu raru
Sambenados e Provèrbios
smb:
Urigu
Tradutziones
Frantzesu
prospère,
turgescent
Ingresu
prosperous,
turgid
Ispagnolu
próspero,
lleno
Italianu
pròspero,
tùrgido
Tedescu
blühend,
üppig.