Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

addojadítu , agt Definitzione nau de su cuadhu, chi si assicat po nudha, chi est assicósigu Sinònimos e contràrios addrojadu, addrojanu, apupaditu, assumbraditu, assumbrósigu, aumbraditu, subidhosu Frases sunt cadhos solàsticos, addojaditos e iscunfiantzosos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ombrageux Ingresu touchy Ispagnolu asustadizo Italianu ombróso, fàcile a spaventarsi Tedescu scheu, schreckhaft.

bergúgna , nf: bergúngia, berigúngia, bilgonza, birgontza, birgonza, birigonza, bregugna, bregúngia, bregunza, brigòngia, brigonza, brigúngia, brigunza, frigonza, irigonza, vilgonza Definitzione genia de sentidu chi si provat mescamente ananti de àtere candho si faet (o si timet de fàere) figura lègia o fintzes solu ca si dhue tenet pagu cunfidàntzia o ca no si tenet atza: est una genia de duritu; css. cosa de ndhe dèpere àere bregúngia; su ndhe pàrrere male de una cosa, de unu fàere, cunsiderau segundhu una cusciéntzia límpia e dilicada; figura lègia chi si faet o chi si faet fàere a un'àteru Sinònimos e contràrios befa, belea, rigonza / abbàtida, abbómbinu | ctr. àcia Maneras de nàrrere csn: àere, tènnere, sentire birgonza b., rúere, bènniri in b.; fàgheresi a birgonza = imbrutaisí meda, istrupiaisí; torrai bregúngia a unu = tènnere birgonza de unu; fai bregúngias a unu = fàgherelu a birgonza, fàgherelu essire in birgonza (es. iscandhulizindhe, brighendhe in dainanti de zente e gai); fàgheresi birgonza de ccn. = rieresindhe a birgonza, a befe; pònniri a ccn. in sa perda de sa bregúngia = bogare in birgonza, fàghereli birgonzas Frases si est abberu chi times sa birgonza no essis mancu dae domo tua! (Còntene)◊ cussu no sentit birgonza peruna! ◊ birgonza est distrúere sa bellesa de sa Terra ◊ tènendhe birgonza a nàrrere machines gai! ◊ solu a lu nàrrere, cussu, est bregunza! ◊ sa bregúngia si depet tènnere po cosas male fatas o fatas po su male! 2. a cussu bogaminci, lah, filla mia, ca ti fatzu bregúngias! ◊ maca, no ti ndhe faghes mancu sa birgonza de faedhare gai?! ◊ lebit ca mi fait essí in bregúngia! ◊ cussu imbriagoni de maridu miu mi at postu in sa perda de sa bregúngia! 3. chie ti at a bídere bestidu gai za si ndhe at a fàghere de birgonza!… Sambenados e Provèrbios prb: mélgius dolu in coru chi no bregúngia in cara Ètimu itl. virgogna Tradutziones Frantzesu honte, gêne Ingresu shame, decency, shyness Ispagnolu vergüenza Italianu vergógna, pudóre, timidézza Tedescu Scham, Scheu.

bergungiósu , agt: berigungiosu, bilgonzosu, birgonzosu, birgunzosu, birigonzosu, bregugnosu, bregungiosu, brigonzosu, brigungiosu, ergunzosu, irigonzosu, rigonzosu, virgonzosu Definitzione chi o chie tenet bregúngia; chi faet o est a bregúngia o de ndhe dèpere àere bregúngia Sinònimos e contràrios atapaditu, bregungianti, chixinedhu, cocode, dobbidosu, frigonzosu, gosilànimu, timiditu / amagaditu, cobardu | ctr. assudu, discaradu, ifaciu Frases birgonzosu, s'istranzu mi at tochedhau sa zanna ◊ est bregungiosu che una pirigúngia ◊ no iscít narri duus fuedhus paris de cantu est brigungiosa! ◊ custu fit unu pitzinnu birigonzosu ma bravu ◊ fut bergungiosa e si faiat orrúbia in faci candu is bagadius dha pompiànt 2. custa est cosa bilgonzosa Ètimu itl. vergognoso Tradutziones Frantzesu timide Ingresu shy Ispagnolu tímido Italianu tìmido, oscèno Tedescu scheu schamlos, obszön.

duténtzia , nf Sinònimos e contràrios duritu, dutantza Frases bis ca tenit duténtzia, sciadau! Ètimu itl. dottanza Tradutziones Frantzesu timidité, honte Ingresu subjection, shame Ispagnolu subjeción, vergüenza Italianu soggezióne, vergógna Tedescu Scheu, Schüchternheit.

lunàtzu , agt Definitzione nau de unu, chi no si ponet in ammostu, chi est unu pagu coment'e bregungiosu Sinònimos e contràrios duritadu, duritosu | ctr. carietadu, ibbregungiau Frases iscommitis - narat unu passirillanti - a unu lunatzu fundu de sermentu - chini est prus atentu? Tradutziones Frantzesu qui se dérobe, discret, modeste Ingresu shy Ispagnolu esquivo, huraño Italianu schivo Tedescu spröd, scheu.

«« Torra a chircare