biatzía , nf Definition su èssere biatzu Synonyms e antonyms biatzesa Sentences li vantaiat sa biatzia de su cunzau pro lu cumbínchere a lu leare in afitu Etymon srd.
biatzímini , nm Synonyms e antonyms biatzesa Sentences aundi est andau totu su biatzímini insoru?
biatzòne , nm Definition bidatone, terrenu semenau a laore.
biàtzu biàciu
biàu beàdu
biaxàda , nf Definition su tanti de cosa de unu biaxi, cosa meda Synonyms e antonyms càrrigu, isàsinu, meda Sentences ndi at fatu una biaxada Etymon srd.
biaxadòri , agt, nm: biazadore, viagiadore Definition chi o chie viàgiat, o fintzes faet viàgios a batire incúngia a domo o carrare àteru Sentences dhui at duus biaxadoris tedescus a motocicreta pasiendisí (A.Cardia).
biaxài , vrb: biazare, viagiai Definition andhare, fàere viàgiu Synonyms e antonyms fiazare Sentences andhandhe a sa festa cadaunu biazabat pro contu suo.
biàxi , nm: iaxi Definition istrégiu mannu; càrrigu, cantidade manna de calecuna cosa Synonyms e antonyms bareu, pesu / biaxada, debberone, isàsinu, isciacada, isériu, isumésciu, meda 2. atuadí su biaxi! ◊ acàpiant biaxis grais e dhus atuant in is codhus de sa genti, ma issus no dhus trantzint ◊ in tretu in tretu atobiamus is fascinajus benendi a bidha cun su biaxi ◊ incarrerat a proi… e at fatu unu biaxi de dannus! ◊ càrriant biaxi cantu tirat barca ◊ privendi sa Terra de amori e paxi, est mannu biaxi e malu a dhu tirai! (S.Melis)
biàxi 1, biàxu biàgiu
biazadòre biaxadòri
biazànte , agt, nm Definition chi o chie est viagiandho Synonyms e antonyms biaxadori, ghiagianti.
biazàre biaxài
biàzu biàgiu
bíbba , nf: ibba 1 Definition tènnere una cosa a b., a ibba = tènnere a braga, fàere una cosa unu pagu bantandhosindhe prexaos o sentza de fàere contu chi costat; a logos tenet valore de ódiu, tírria (ghetai b. = ficare ódiu) Sentences lu tenides a bibba a istare zirendhe chentza cabu! 2. de sa dí chi Gigi dh'iat avisau a caserma, Antoni dh'iat ghetau bibba (A.C.Serra).
bibberòne , nm Definition genia de ampudhita cun sa tzimingionera po giare su late a is pipiedhos minores a suidura.
Bíbbia , nf Definition
is libbros de is iscrituras sagradas de is Ebreos e de is Cristianos, ispartzios in antigu e nou Testamentu (Evangéliu)
Translations
French
Bible
English
Bible
Spanish
Biblia
Italian
Bìbbia
German
Bibel.
bibbicórru , nm Definition caragolu po acostire e istrínghere su portellitu de is carradas po binu; idea ispifarrada, brullana Synonyms e antonyms cabagorru, caracolu / acucu, bidhídhiri, meleda, muschinada 2. m'est benniu su bibbicorru de mi bistiri a màscara Etymon srd.
bibbigòrra , nf, nm: bibbigorru,
bigorra Definition
genia de animaledhu chi in s'istade, mescamente a oras de basca, istat sèmpere cantandho; a logos narant bibbigorru a su tzintzigorru / bènniri su b., artziai is bibbigorrus a conca a unu = pigare sos becos, bènnere ideas macas a conca
Synonyms e antonyms
angesa,
cantaganta,
chícula,
cicirida,
cicirigolla,
ciriciri,
cixigraxa,
coibira,
pisigorra,
sissirigòscia,
sitzigolla,
tzitarra
/
bibbirrina,
bibbirriu,
bidhídhiri
Sentences
ojamumia, seu totu istontonau parit ca portu in conca unu tallu de bibbigorras!
2.
bibbigorru, bibbigorru, boga corru, boga papu ca ti nci papu!
3.
ita non ti at a benni su bibbigorru de mi ponni in cuadru, no?! (R.Fresia)◊ su bibbigoru chi dhi fruscinàt in conca fiat sempri cudhu!
Scientific Terminology
crp, tibicen plebejus
Etymon
srd.
Translations
French
cigale
English
balm-cricket
Spanish
cigarra
Italian
cicala
German
Zikade,
Zirpe.