A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

carcaràdhu cacaràdhu

carcaragòne , nm Definition càrcara manna po còere sa pedra carcària de fàere a crachina.

carcaràre calcaràre

carcaràta , nf Synonyms e antonyms cadrigulada, calche, carchedhada, carchidada, càrcinu.

carcàre calcài

carcàre 1 , nm: carcari Definition pedra de crachina: genia de orroca errica de carbonau de càlciu, impreada mescamente po fàere a crachina o a cimentu Scientific Terminology mnr Translations French calcaire English limestone Spanish caliza Italian calcare German Kalkstein.

carcàrgiu , nm Definition boghe de animale, mescamente de margiane / pesari carcàrgius = pigare a boghes, a tzérrios, pesàresi a boghes Synonyms e antonyms gràliu, grànghida Scientific Terminology bga.

carcàri carcàre 1

carcariàre calcaràre

carcaríu , nm Definition su cracaliai o agrogostare de sa pudha chi at fatu s'ou Etymon srd.

carcàriu calcàriu

carcàrzu , nm Definition chie pistat, a catzigadura, su furesu po dh'ammodhigare Synonyms e antonyms catigherarzu, cracheraju, iscarchiadore Etymon srd.

carcasína cacasína

carcàssa , nf Definition ordíngiu de filuverru po abarrare firmu su scufioti Etymon ctl. carcassa.

carcassète , nm Definition ómine de pagu contu, metzanu de fortzas, de carena Scientific Terminology zcrn Translations French nullité English duffer Spanish nulidad Italian schiappa German Niete.

carcàssu , nm: cracàsciu Definition genia de taschedha o mucíglia: istúgiu de pedhe fatu a bestire in codhos po chistire e portare is launedhas Synonyms e antonyms giarcassu, istracassu.

carcàtzu , nm Definition persona de carena bàscia e grussa Synonyms e antonyms aurratzu, bagarinu, imbudigurtzu, introssiu.

carcaxài , vrb: cracaxai Definition cúrrere, lòmpere a unu po dhi fàere male, brigare, giagarare; fàere cracamúngia, gherrare a unu a brulla, betandhodhu a terra e faendhodhi catigati / cracaxai su procu = istrumpare e trobeire Synonyms e antonyms calcai, perseghire Sentences funt gruis veras carcaxadas de su stori ◊ cracaxadhu, cussu piciochedhu, ca mi est donendi istrobbu! ◊ comunu e istadu ti cracaxant de impostas ◊ dh'at cracaxau sa malària ◊ margiani at cracaxau un'àtera angionedha! Translations French persécuter English to persecute Spanish perseguir Italian perseguitare German verfolgen.

càrce, càrche càlche

carchèdha , nf Definition genia de lacu inue si càtzigat su furesu Synonyms e antonyms calchera Scientific Terminology stz Translations French moulin à foulon, foulon English fulling-mill Spanish batán Italian gualchièra, follóne German Walke.