A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

cilíriu, cilíru chibíru

cilivradúra , nf Definition su cilivrare Synonyms e antonyms cerridura, cerrimentu, cherridonzu, sedatzadura Translations French tamisage, triage English sifting, selection Spanish cribado Italian setacciaménto German Sieben.

cilivràe, cilivrài chilibràre

cilivràja , nf: gilivraja Definition fruschigiolas chi essint totus impare, medas, tretu de sa carena totu a fruschedhas Scientific Terminology mld Etymon srd.

cilivràre chilibràre

cilivràu , agt Definition chi est totu afiladu, totu segaduras, filiduras Synonyms e antonyms cannidu, scanniu, tzacau Etymon srd.

cilivràu 1 , pps, agt Definition de cilivrare; chi est fatu in chiliru, sedatzau (nau de cosa pitica, prus che àteru laore a granu) Synonyms e antonyms cérriu 1.

cilívru, cilívuru chibíru

cilixía celexía

cilixiài chilighiàre

cilixína celexía

cílla , nf Definition sa cara po comente paret, po su chi bolet nàrrere de su chi unu sentit / calai sa c., fai c. mala o grussa a unu = abbaidàrelu male, a ogru dortu, cheríndheli nàrrere chi est contràriu meda, castiai a c. trua Synonyms e antonyms aerzu, chèrgia, chígia*, tiva / cara, faci Sentences dhu biu de cilla mala e mi tocat a dhi narri sa beridadi Surnames and Proverbs smb: Cilla Translations French mine, aspect English frown Spanish aspecto Italian aspètto, cipìglio German Miene.

cillàda , nf Definition bisura de is cillus, de is chígios / tènniri una bella c. de ogus = una bella bisura po comente si abbàidat Synonyms e antonyms abbaidada, castiada Etymon srd.

cillàndra , nf: gilandra 1 Synonyms e antonyms ghirlandha*.

cilleràrgiu, cilleràrzu , nm: tzilleràgiu* Definition mere de butega inue bendhent cosas de bufare Synonyms e antonyms buteghinaju Sentences su cillerarzu fit unu ladrone, piús furbu de Satanassu ◊ su cilleràrgiu fut cun is pódhighes apicaos asuta de is subercos Scientific Terminology prf Translations French barman English barman Spanish barman, tabernero Italian barista German Barmann.

cilléri , nm: tzilleri* Definition genia de butega inue bendhent cosas de bufare Synonyms e antonyms botighinu / cdh. cidheri Sentences sa domo de sos imbriagones est in su cilleri! ◊ custos candho capitànt in su cilleri s'ischedhiànt a una parte foedhandho a iscusi.

cillonàju , nm: acillonaju, cilonàrgiu, cilonarzu, tzillonaju Definition chie andhat in giru peri is bidhas bendhendho furesu, cillonis / pàrriri unu cillonaju = èssiri totu iscrabionau, ispilusadu, coment'e unu chi no tenet manera de si cuncordare bene Synonyms e antonyms fressadaju Sentences est de festa in festa che su cuadhu de su cilonaju Scientific Terminology prf Etymon srd.

cillòni , nm Definition su cillu de su surcu, sa parte e tretu ue sa terra abbarrat prus in artu.

cillòni 1 ciliòni

cíllu cígiu