culinúdu , agt, nm Definition chi o chie est a culu ispogiau, pruschetotu nau in su sensu de pòberu Sentences de culinudos bi ndhe at medas in totu sos continentes Etymon srd.
culinúghe , nm Definition
arratza de bobboi chi de fatura e de mannària assimbígiat a su tragamerda (pagu prus piticu), ma andhat meda a su frutuàriu (pruschetotu sa figu de prima) e a is frores: portat is alas de unu bellu colore, indeorau e birdànciu
Synonyms e antonyms
babboserra,
ipusedha,
migalina,
senegra
Scientific Terminology
crp, cetonia aurata
Etymon
srd.
Translations
French
cétoine
English
rose-beetle
Spanish
cetonia
Italian
cetònia
German
Rosenkäfer.
culinzòne cruguxòni
culiógu , avb: culurdogu Definition culu de ogu, avb. a c.: manera de abbaidare girandho is ogos a una parte chentza girare sa conca puru Sentences at ghetau un'oghiada a culiogu ◊ de candu dhi funt mancaus is conillus mi càstiat a culurdogu… no si at a crei ca soi dèu?! ◊ no mi castis a culurdogu, ca s'arregalu po tui ciai dhu tengu! Etymon srd.
culionài coglionài
culiprúde , agt Definition nau siat de ómine che de fémina, chi totu su chi ischit iscóviat, chi no mantenet perunu segretu Synonyms e antonyms culivala, culusciagu, illanadu, isculatzadu, ladinu, lendharzu, pirodha | ctr. segretu Scientific Terminology ntl Etymon srd.
culipúnta , nf Definition su giogu a muscatzega, a ingertare in cale manu est cuada una cosa Synonyms e antonyms cucuentu Scientific Terminology ggs Etymon srd.
culipútita , nf Definition genia de pigione, pigione cucusa, bellu meda, cun d-unu chirrionedhu de pilos in conca (pubusa) a ventàgliu, ma pudéscidu Synonyms e antonyms laudaddeu, mariapupusa, pubusa 1, pupusata, vuvusa Scientific Terminology pzn Etymon srd.
culirbudhàu , agt Definition chi o chie iscóviat totu, narat cantu ischit de is cosas suas e angenas Synonyms e antonyms contaredhu, culivala, lendharzu, pirodha | ctr. segretu Etymon srd.
culirgiòni cruguxòni
culirgiòni 1 crubixòni
culíri chibíru
culirzòne cruguxòni
culisàda , nf Definition genia de pigione, una de is atrapaditas Synonyms e antonyms codilonga, codisàgala, coisada, coisàida, coisaita, culisaita, madiscedha, niacoa, tzantzigadita Scientific Terminology pzn Etymon srd.
culisàida , nf: curisàida Definition
duas arratzas de pigiones: sa prima, in Sardigna est de passera e passat s'ierru, sa segundha nidat puru
Synonyms e antonyms
codifia,
codilonga,
codisàgala,
coisàbia,
coisada,
coisaia,
coisàida,
coisaita,
culisaita,
madiscedha,
mariacoedha,
merreschedha,
mirascedha,
niacoa,
tzantzigadita
Scientific Terminology
pzn, motacilla alba, budytes flavus cinereocapilla
Etymon
srd.
Translations
French
bergeronnette
English
wagtail
Spanish
aguzanieves
Italian
ballerina bianca,
cutréttola
German
Bachstelze,
Wiesenstelze.
culisaíta, culisalída , nf Definition genia de pigione Synonyms e antonyms culisàida Scientific Terminology pzn Etymon srd.
culischédhu , nm Definition coa de argiola, s'úrtimu laore chi abbarrat de arregòllere, treulandho, mescamente brutu, légiu Synonyms e antonyms alzenina, cerfa, coale, coamaderzu, coana, genina, ischivozu.
culispíspidi, culispíspiri culimpíperi
culisségus culinsécus
culíu , agt Definition chi abbarrat o istat addaesegus, cambadu, chi lompet s'úrtimu / a c. = assassegus, a s'úrtimu Synonyms e antonyms codianu, últimu Sentences cust'iscolanu est sempre culiu: sos cumpanzos sunt totu menzus de isse ◊ su candhidadu no fit su culiu, lesit votos bonos e resultesit deputadu puru ◊ istracu de chircare, a culiu faghet betare unu bandhu Etymon srd.