culturàle , agt Definition de sa cultura, chi pertocat sa cultura.
culturínas , avb Definition
èssere in c. = àere belle e acabbau una cosa
Translations
French
toucher à sa fin
English
said of a situation coming to an end (action)
Spanish
estar en las últimas
Italian
agli sgóccioli
German
am Ende.
cultzería , nf Definition
su èssere curtzu, ma nau in su sensu de unu fàere chi giaet tropu pesu a cosighedhas de pagu contu
Sentences
custas sunt cultzerias, a mazare cudha criadura pro duas figos!
Translations
French
bagatelle
English
pettiness
Spanish
dar importancia a algo que no la tiene
Italian
piccinerìa
German
Kleinigkeit.
cultzítu , agt: curtzitu Definition min de curtzu, chi est curtzu meda Synonyms e antonyms cultighedhu, cursiciolu, curtzarinu.
cúlu cólu 1
culubbiàncu culibbiàncu
culucúlu , avb Definition chi benit luego aifatu, luego apustis Synonyms e antonyms sichissichi Etymon srd.
culudràsinu , avb Definition andhare a c. = a culu trísina trísina, trisinandho, illascinandho coment’e cicios.
culúdu , agt Definition chi portat culu mannu, nàdigas grussas e grassas Synonyms e antonyms culaciudu, culimannu, culosu Etymon srd.
culuèbba , nm Definition genia de erba bona po s'iscurrentziadura Synonyms e antonyms brentedha, cacalacasu, cacaràgiu, coriandru, lisandru 1, ocicanu, pibirina, preiderina, preiderissa, priorissa 1 Scientific Terminology rba, Smyrnium rotundifolium Etymon srd.
cululbète , nm Definition s'úrtimu bete, nau de prochedhu, s'úrtimu chi ndhe faet sa màdria de una matessi leva Synonyms e antonyms culiurva.
cululúcidu , nm Definition genia de bobboitedhu piticu chi paret una lughighedha, a denote, in terra Synonyms e antonyms culiluche, ogulúcidu.
cululúgi, cululúgiu, cululúxi culilúche
culumàre columàre
culumàrru , nm: gulumarru Definition bicru, bòi marinu, genia de lampada su note chentza tronu Synonyms e antonyms bigumarru, igumarras Etymon srd.
culumaziníta , nf Definition is manos de duas personas intradas apare (donniunu aferrat cun sa manca su brúciu suo destru e cun sa destra su brúciu mancu de s'àteru) faendho una genia de cicidórgiu po leare in duos una persona cicia in pitzu / leare a c. a ccn. = picare a càtara, a palagadira Synonyms e antonyms palagadira Sentences sa pessone ferta che l'ant leada a dommo sua a culumazinita ◊ sos pitzinnos in mare ant intritzidu sas manos a culumazinita pro fàghere tufare sos cumpanzos.
culúmba colúmba
culumbàrju, culumbàrju columbàriu
culumbéri colombéri