A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

ecologístu , nm Definition arrespetosu mannu de s’ambiente naturale e po cussu apentau a dhu difèndhere e contivigiare, a si ndhe serbire chentza dhu distrúere Synonyms e antonyms ambientalistu.

ècondhe! , avb Synonyms e antonyms acondhe!, mindhe!

economía , nf: acolomia* Definition totu su chi pertocat su trebballu, totu is atividades de trebballu, su produire css. bene chi podet serbire a calecunu iscopu; su impreare sa cosa chentza ndhe perdimentare, impreandhondhe su tanti chi bastat, su prus pagu chi si podet Synonyms e antonyms aorru, economizu, rispàrmiu, stràviu Translations French économie English economy Spanish economía Italian economìa German Ökonomie.

económicu , agt Definition chi costat pagu; chi pertocat s'economia.

economísta , nm Definition istudiosu e connoschidore de s’economia, prus che àteru po comente est cuncordada e funtzionat Scientific Terminology prf.

economizadòre , agt Definition chi faet economia, nau in su sensu chi avitat o faet risparmiare, ispèndhere o consumare pagu.

economizàre , vrb Definition fàere rispàrmiu, consumare o ispèndhere prus pagu Synonyms e antonyms acolomizare, arresparmiai, avitare, cadeliare, istraviare 1, sparagnai.

economízu , nm: aconomígiu Definition su economizare, su fàere avitu, rispàrmiu Synonyms e antonyms aorru, rispàrmiu | ctr. istrubberia, sperdítziu Sentences in banca, fin'a s'últimu momentu, buscadu su sodhitu che poniat: ma de s'economizu ite ndh'at tentu?! (P.Zedda) Etymon srd.

ecònomu , nm Definition chie in is amministratziones tenet s'incàrrigu de àere su manígiu de su dinare, disponet de, o contivígiat, su dinare de manígiu.

ecràxu ecàxu

ecrisàre, ecrissàre eclisài

ecrísse eclíssi

ecuatòre, ecuatòri , nm Definition logu (línia) de sa Terra inue is ràgios de su Sole a mesudie orruent a totu annu a prumu e currespondhet a is puntos de sa Terra chi funt a sa matessi distàntzia inter is Polos (e po cussu giustu giustu a istúturu a 90 grados cun s'asse): cosa chi ispartzit sa Terra in duas metades oguales de mannària Sentences sunt duas sas diferéntzias mazores chi dhu cumprennet chie cunsiderat canno arrivat a s'ecuatore e bidet su sole in mesu a s'aera (T.Borrodhe)◊ s'ecuatori est longu 40.076 chilómitrus Scientific Terminology slg Translations French équateur English equator Spanish ecuador Italian equatóre German Äquator.

ecuatoriàle , agt Definition de s'ecuatore, chi pertocat s'ecuatore o is logos de acanta.

ecuatziòne , nf Definition su èssere oguales de valore duas espressiones matemàticas, duos tantos, fintzes duos significaos.

ecuilibbrài, ecuilibbràre , vrb Definition pònnere in echilíbbriu una cosa, cuncordare is cosas a manera de no ispendhentare, de no pèndhere a una parte, de no giare prus importu a una parte o a s'àtera.

ecuinótziu , nm Definition est sa borta, una in beranu e una in atóngiu, chi, po comente est posta sa Terra cun su Sole, die e note durant giustu su matessi tanti e in dónnia logu de sa Terra.

ecuivalènte, ecuivalènti , agt Definition chi currespondhet a su matessi tanti, chi balet su matessi tanti.

ecuménicu , agt Definition chi est de totu su mundhu, chi pertocat totu su mundhu / concíliu e. = atóbiu de is píscamos de totu su mundhu.

èda , nf: beda*, edra 1, era Synonyms e antonyms aeda Surnames and Proverbs smb: Edas Scientific Terminology rba, rbzc, Beta vulgaris.