furmicàre , vrb Definition andhare, girare coment'e sa formiga.
furmicàrgiu, furmicàrju formicàrju
furmicósu formicósu
furmigàrzu formicàrju
furminànte frumminànte
furminàre fulminài
fúrmine, fúrmini fúrmene
furnidòre fornidòre
furnidúra fornidúra
furniméntu froniméntu
furòne , agt, nm: furoni Definition
chi o chie est giau a sa fura, costumat a furare / min. furonedhu
Synonyms e antonyms
afufadore,
arpiadori,
arrapiante,
furànciu,
irrobbadore,
mostrengheri
Sentences
fut cuau in d-una màcia de modhitzi che unu furoni ◊ su furoni no benit si no po torrobbai, bociri e isperdi
Scientific Terminology
prf
Etymon
ltn.
furone(m)
Translations
French
voleur
English
robber
Spanish
ladrón
Italian
ladróne
German
räuberisch,
Räuber.
furóngiu , nm Definition su furare, su istare furandho, a su fura fura Synonyms e antonyms aciapa, fura, furunchia, mustrencheria Sentences cussus funt maistus in chistionis de furóngiu e ant imbentau dógnia murighíngiu e trassa mala Etymon srd.
furòni furòne
furonzànu , agt Definition chi furat, chi faet fura Synonyms e antonyms furànciu Etymon srd.
furràghe forràxi
furràju, furràlzu forràju
furràtza , nf Synonyms e antonyms forredha Sentences cantendhe in sa furratza m'istaia unu sero chi andhàt aeresita (P.Pisurzi)◊ sa fiama de su mudeju si pesat alta onzi manzana in su fossu de sa furratza Surnames and Proverbs smb: (F)Urrazza Scientific Terminology dmo.
furràxi forràxi
furrèdha forrèdha
furredhàju , nm Definition maistu chi faet forredhus Scientific Terminology prf Etymon srd.