furmicàre , vrb Definitzione andhare, girare coment'e sa formiga.
furmicàrgiu, furmicàrju formicàrju
furmicósu formicósu
furmigàrzu formicàrju
furminànte frumminànte
furminàre fulminài
fúrmine, fúrmini fúrmene
furnidòre fornidòre
furnidúra fornidúra
furniméntu froniméntu
furòne , agt, nm: furoni Definitzione
chi o chie est giau a sa fura, costumat a furare / min. furonedhu
Sinònimos e contràrios
afufadore,
arpiadori,
arrapiante,
furànciu,
irrobbadore,
mostrengheri
Frases
fut cuau in d-una màcia de modhitzi che unu furoni ◊ su furoni no benit si no po torrobbai, bociri e isperdi
Terminologia iscientìfica
prf
Ètimu
ltn.
furone(m)
Tradutziones
Frantzesu
voleur
Ingresu
robber
Ispagnolu
ladrón
Italianu
ladróne
Tedescu
räuberisch,
Räuber.
furóngiu , nm Definitzione su furare, su istare furandho, a su fura fura Sinònimos e contràrios aciapa, fura, furunchia, mustrencheria Frases cussus funt maistus in chistionis de furóngiu e ant imbentau dógnia murighíngiu e trassa mala Ètimu srd.
furòni furòne
furonzànu , agt Definitzione chi furat, chi faet fura Sinònimos e contràrios furànciu Ètimu srd.
furràghe forràxi
furràju, furràlzu forràju
furràtza , nf Sinònimos e contràrios forredha Frases cantendhe in sa furratza m'istaia unu sero chi andhàt aeresita (P.Pisurzi)◊ sa fiama de su mudeju si pesat alta onzi manzana in su fossu de sa furratza Sambenados e Provèrbios smb: (F)Urrazza Terminologia iscientìfica dmo.
furràxi forràxi
furrèdha forrèdha
furredhàju , nm Definitzione maistu chi faet forredhus Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.