A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

furriajólu , nm Definitzione genia de giogu: in punta de un’orrugu sicau de iscaria si ponet a istúturu, intrau in d-una púncia o un'ispina, un'àteru orrugu prus curtzu fatu coment’e a élica, chi girat si dhue at bentu o est pigau in manu currendho Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd.

furriallèdha , nf Definitzione móvida chi si faet coment'e a furriadura Sinònimos e contràrios furriete, giràndula, rutíglia Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu moulin à vent Ingresu windmill, weathercock, fickle person Ispagnolu pirueta Italianu giràndola Tedescu Herumdrehen.

furriaméntu , nm Definitzione su furriare Sinònimos e contràrios furriadura, rodiamentu Maneras de nàrrere csn: f. de istògomo = gana lègia; f. de conca = fúrrios de conca, irbadhinamentu Frases in mesu de totu cuss'avolotu fiant benendimí furriamentus de conca Ètimu srd.

furriànte , agt Definitzione nau de tempus (die, annu o àteru), imbeniente, su chi depet bènnere, su chi est benindho o est benniu aifatu Sinònimos e contràrios imbeniente Frases sa note furriante passàt su carru de sa morte a ndhe leare s'ànima de su mortu ◊ is duos giòvonos teniant contu de si cojuare s’annu furriante ◊ como, annada furriante, su tempus paret in favore ◊ is oberajos chi ant fatu sa festa como ant numenau is chi dha faent s'annu furriante.

furrianúghe , nm Definitzione genia de giogu: nughe intrea istampada in mesania de una parte a s'àtera de traessu a is perras e imbuidada bene, s'intrat unu fusu (fustigu, púncia) cun d-unu filu longu acapiau in mesu, imbodhigau intro in su fusu e fatu essire in àteru istampu fatu a paris de is primos duos ma in s'aciuntura de is duas perras (a 90°), a una parte de su fusu si ponet un’orrodighedha coment’e volanu, e s'àtera si faet a concutza o si dhi ponet una orrodighedha prus pitica de no che dhu lassare essire: su filu, tirau a cropu e lassau, faet girare su fusu chi de s'inértzia sighit a girare e imbodhigat su filu torra, prontu po torrare a tirare e fàere girare su fusu a betu contràriu Sinònimos e contràrios furriacòcuru, furriazola, inzinnu, seganughe Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd.

furriàra furriàda

furriàre , vrb Sinònimos e contràrios foliai*, frundhire, ghetai, imbolare, iscavulai Frases de s'ou che furriaiat solu sa búcia ◊ che furriaiat sa búcia intro de su furru (S.Patatu).

furriàre 1, furriàri furriài

furriàta furriàda

furriatròtza , nf Definitzione trotza, fuste chi si ponet po istrínghere meda una fune acapiandho cosa Sinònimos e contràrios tròcia Ètimu srd.

furriàtu, furriàu furriàdu

furriavúrria , avb Definitzione sèmpere furriandho, furriandhosi.

furriazòla , nf Sinònimos e contràrios furrianughe Ètimu srd.

furrichédhu , nm Definitzione min. de furru Terminologia iscientìfica dmo.

furrichésu forrighésu

fúrridu , agt: fúsidu Definitzione chi si movet lestru meda, cun fortza puru Sinònimos e contràrios fughidosu, fuliosu, fúliu | ctr. asiosu, immajonadu, lenu Maneras de nàrrere csn: pesada fúrrida = fata a sa lestra (e cun ingannu), chentza ispetare a si frimmare a bídere su pesu zustu; fúsidu che foete = meda, gai fúrridu de tzocare che foete candho s'iscudet; faedhare a boghe fúsida = cun seguresa, chentza istare a su pentza e torra Frases sa currente fúrrida de sos trainos morit atapèndhesi a sas digas ◊ s'astore si betat fúrridu che lampu ◊ noche trazat s'undha fúsida de su fiúmene ◊ che frundha fúrridu e lentu che frina ◊ custu trenu andhaiat fúsidu ◊ su tempus passat fúsidu che bentu 2. Lionora fúrriat de palas e ch’essit a fora fúsida che foete Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rapide, impétueux Ingresu fast, forceful Ispagnolu rápido, impetuoso Italianu velóce, impetuóso Tedescu rasch, ungestüm.

furriebbòrta , avb Definitzione fúrria e borta = istare a f., sèmpere furriandhosi, girandho, fendi e fateriendi Frases istat semper ritza, no assétiat, andhat semper a furriebborta.

furrièdha , nf Definitzione furriadroxa de linna o de canna chi fúrriat po su bentu Sinònimos e contràrios furriadolza, ispantamata, mustagione Ètimu srd.

furriédhu , nm: furrighedhu 1 Definitzione genia de pesu chi si ponet a su fusu de filare a manu; sa cranciofedha de su gureu (chi a logos faent a fémina, furrighedha) Sinònimos e contràrios cócura, furtiedhu, irotu, lódiru, orrodiedhu, ortiedhu, ruédhula, ruella, vertichedhu / puburúncula Terminologia iscientìfica ts Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fusaïole Ingresu whorl Ispagnolu tortera Italianu fusaiòlo Tedescu Schwungring.

furriéri , nm Definitzione chie tenet s'impreu in sa furreria, in logu de militares Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu fourrier Ingresu quartermaster Ispagnolu furriel, furrier Italianu furière Tedescu Furier.