A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

F, f , nf: (efa) Definitzione sa de ses líteras de s'alfabbeto si ponet po unu sonu fricativu labbiodentale surdu [f] chi si faet bogandho s'ària in mesu tra is dentes de pitzu e sa lavra de asuta acostias apare ma tocandho a lébiu; est unu sonu mudóngiu e iscriendho no serbit mai a dh'addopiare aintru de foedhu, ca podeus fàere contu chi su sonu suo est sèmpere craru, forte, o sinono càmbiat deunudotu e deosi essit un’àteru sonu; candho in cuménciu de foedhu arresurtat apustis de vocale (de su foedhu innanti) podent capitare duas cosas: 1. in bona parte de su sardu (camp., log., mesania e in parte fintzes in is foedhadas de su puntu 2.) su sonu de /f/ càmbiat a /v/ (fricativu labbiodentale sonoru): si faghimus = nr. sivaghímus, deghe féminas = deghevéminas, su fogu = suvógu, su fillu = suvíllu, su filu = suvílu, sa fae = savàe, su frore = suvròre, de freàgliu = devreàgliu, su fusu = suvúsu, de fide = devide, una fògia = unavògia; 2. a logos che dhu leant deunudotu (essit zero fonéticu): si fachimus = nr. si achimus, sa fémina = sa émina, su focu = su ocu, su filu = su ilu, su fizu = su izu, sa faba = s’aba, su fusu = su usu, sa foza = sa oza). Est bonu chi, iscriendho, iscriant sèmpere sa /f/ etotu siat is chi pronúnciant coment'e in 2. e siat is chi o candho pronúnciant che in 1. a manera de no cambiare mai su cuménciu de su foedhu e regularizandho deosi s’iscritura. A/c. sa régula apustis de una vocale depet èssere bene cunsiderada, ca a bortas est cosa chi paret ma chentza èssere: si sa vocale est sa prep. a, sa cng. e o cussa de sa prep. che, o de is avb. ne, ni, no, no solu no càmbiat su sonu de /f/ ma dh'afortit, ca custos foedhos benint de su ltn. ad, et, quo+et, nec, non chi, comente si podet bíere, acabbànt cun d-una cunsonante; e deosi a fogu e fàmine si narat "afógu efàmine", a fundhu e frutu = afúndhu efrútu, anno a finucru = afinúcru, solu che fera = solu chefèra, budhiu che fogu = budhiu chefógu, ni fillus e ni fradis = nifíllus ennifràdis).

fa , nm Definitzione sonu e sinnu, sa de bàtoro notas musicales.

fà, fàba , nf: fae, fai, fava Definitzione genia de laore (upm) chi si sèmenat prus che àteru po bestiàmene e, po chie no est fàbbicu, bona meda po sa gente puru (a friscu, a granu e tega, sicada, su granu solu), bogat una tega cun granos chi faent cantu sa conca de su pódhighe, ma laditos, frore biancu ingespiau a niedhu: si narat fintzes de una terra semenada a fae (e deosi no est upm: is fas, sas faes); genia de ufradura tostada, a guronedhu, chi faet a iscrafíngiu, in sa carre (e deosi no est ump: sas faes = is maràndulas); sa conchedha de sa natura de su mascu / pl. a logos fadas (sing. fà)/ In sa fae si podet distínghere: s’arraighina, su cambu o canna (cumpria est buida), sa fògia, su frore, sa tega, su granu (o papu); in su granu si distinghet: su nasedhu o nare (atacau a sa tega, aintru), su pigiolu, is perras, su bichixedhu (ue faghet sa tzeurra); calidades de fae: fae lampósiga, pompósiga = campóliga, fabólica, fà de Moria, calidade de fae chi faet manna meda, fà nanita (faet sa canna curtza), fà bianca, fà niedha, faitu = calidade pitia pitia po animales; a/c.: est unu upm, foras candho un'agt. ndhe precisat sa cantidade: su pl. inditat terras postas a fae o essiduras in sa carre / fà marina = barraluga a ogu de santa Luxia Sinònimos e contràrios babajone, malàndura / colpu Maneras de nàrrere csn: fae nari o nasi niedha = cumprida bene e intostendhe puru; fae arrebisale (a rebisale) = fai cota a budhiu; fava a olla = fae frisca, mescamente modhe, cota a budhidu e pustis frissa cun lardu; dare, leare fae (a rampu) o papai fà (nadu in suspu) = donai, pigai surra; faa cota a sossa = fae cota frisca, melòngia, intro sa tega, posta a bratzadas in una foghilada; fà ’e procus, fae polchina = sa patata de su lepurisposu; faa de mata, o fà de coloras = mammacica, zenia de erba (crepis bulbosa); su mali de sa fà = sa maladia de sa fae, itl. favismo Frases semenare, tzapitare, bogare, bodhire, istegare, irranare, triulare fae ◊ sa mesa fit aparitzada de abba ebbia e fae arrebisale ◊ est bona meda sa fae cun lardu ◊ sa fae lómpida est nasiniedha ◊ s'annu nd'iaus tirau is fas a marra ◊ arribbaus a sa fà, mammai si fiat posta a istegai e a mimi m'iat fatu setzi in su spotedhàriu (B.Carta)◊ mi subèngio ca una note fut bénnia Pretonilla a mi pedie una dusina de fadas e pagu pagu de ollu po fae sa cena ◊ gioghendi ponemus a prémiu dexi papus de fà o dexi biríllias 2. rata rata ti essit sa fae chi dat mandhighinzu dolimalzosu ◊ gei si creit, po èssi tres fais purdiadas!…◊ cossos e bunnedhas de furesi nos faghiant su dossu a faighedhas 3. su mere cropat a fuste, ma s'animale traessu no tzucat, abbarrat prantau arregoglindhe fae a tegas longas ◊ si no mi la finis, oe che leas fae a rampu! Sambenados e Provèrbios smb: Fa, Fa', Faa, Fae, Faedda, Fai, Fais, Fava Terminologia iscientìfica lrs, Vicia faba Ètimu ltn. faba Tradutziones Frantzesu fève Ingresu broad bean Ispagnolu haba Italianu fava Tedescu Feldbohne.

fàba 1 , nf: fàbula, fàua, fàuba, fàula, fàvula, fràrua, fràula, fràura, fràulla Definitzione cosa chi si narat o chi si contat (mescamente apostadamente) chentza èssere, fintzes genia de paristória Sinònimos e contràrios micídiu / castanza / ttrs. fàura | ctr. belidadi, beru Maneras de nàrrere csn: sculai una fàula = bogare in craru una fàula dendhe a bídere sa veridade; fàula presa in s'úngia = fàula nada sentza dhoi pentzai meda meda; fàulas = màncias biancas me is ungas; ello fàula est! = est própiu berus!, seguru!, ellonono!; fàula mia! = iscusa, no est acomenti apu nau, fui isballiendi; prèndhere sas fàulas a unu = contai e cumbinci a fàulas; fàulas còmporo e fàulas bendho = si seu nendi fàulas bollit nàrriri chi mi anti contau fàulas; atressai fàubas = contare fàulas; fàula si cheriat!…= e deabbonu chi esserat fàula: ma a dolu mannu (sa nova) est abberu Frases no la fetedas fàula, ca est giusta veridade onzi paràula! ◊ su chi nau dèu no est faba: est berus! ◊ arga de muntonarju, cussa est fàvula tua! ◊ sunt totus contandhe fàbulas e a provaveru naro chi…◊ li conto carchi fàula, gai si callat ◊ ita totu at a èssi narendidhi: ndi dh'at atressai cancuna de fàuba! (R.Frésia) 2. die cun die lu bido prus arreputzadu: ello fàula est! (G.Ruju)◊ unu de su dinari si ndhe faghet ministérios suos: ello fàula est! ◊ m'abbàida a mi prèndhere sas fàulas gasie!… 3. fàula mia: su die no ischia mancu ite fia nendhe! ◊ fàula mia: isse no fit cun nois! Ètimu ltn. fabula Tradutziones Frantzesu mensonge Ingresu lie Ispagnolu mentira Italianu bugìa, menzógna Tedescu Lüge.

fabàdi, fabàli , nm: fobali Sinònimos e contràrios fabau, pabau*.

fabàu , nm: febau, felau, foau Definitzione su chelu de sa buca Sinònimos e contràrios pabadali, pabàdulu, pabau*, pallàriu, paru 1 Frases is fuedhus dhi bessint de buca faendusí bia intr'e sa língua e su fabau ◊ a sa essida de pretura su biancu e su niedhu dhi úmidat su felau!…

fàbbica , nf: afàbbia*, bràbbica, fràbbica Definitzione erba a fògia larga, fragosa meda, prantada in tempus caente po cundhimentu Sinònimos e contràrios basile Frases sa bagna est profumada de fràbbica e de chibudha Terminologia iscientìfica cndh, rbzc, Ocimum basilicum Ètimu ctl. fàbrega.

fàbbicu , agt Definitzione nau de ccn., chi dhi podet fàere male sa fae (e calecun’àteru alegúmene chi giughet una matessi sustàntzia, o fintzes calecuna meighina) ca a is glóbbulos orrúbios suos dhis ammancat o fartat s’enzima G-6-PD e s’isfaent Sinònimos e contràrios afaighedhau.

fabbiócu , agt, nm Sinònimos e contràrios ivàbbiu, tontarrone Frases ohi cantu istragu de custas fabbiocas!

fàbbrica , nf: fràbbica 1, fràvica Definitzione logu, istabbilimentu ue si trebballat e produet calecuna cosa a indústria, ma fintzes fràigu, domos faendho / pàrriri sa fàbbrica de sant'Anna = una cosa chi no acabbat mai, chi durat a tempos longos (che a sa crésia nódida de Castedhu) Sinònimos e contràrios indústria Frases cussas cantones sunt tzocos e sirenas de fràbbica ◊ gei no nci at a bolli istúdiu meda po fai s'operaju in logu de fàbbrica! ◊ sas fàbbricas no devent produire armas e ne ordignos pro gherrare! 2. cussu bichinau est totu palatones nobos: chin custas fràvicas che sunt arribbaos a s'oru de su nurache Ètimu ltn. fabrica Tradutziones Frantzesu fabrique, usine Ingresu factory Ispagnolu fábrica Italianu fàbbrica Tedescu Fabrik, Bau.

fabbricài, fabbricàre , vrb: frabbicare, fraicare, fraigae, -ai, -are, fravicare Definitzione fàere fràigos, domos, muros; foedhandho cun tzacu, iscúdere a calecunu logu de lassare atacaos, comente faet su maistu de muru chi iscudet s'impastu ischedrandho; fàere o prodúere calecuna cosa a indústria Sinònimos e contràrios costrúere / atapai 1 Frases unu muru male frabbicau podet orrúere dae fundhamentu ◊ su lari serbèt po si fabbricai sa domu ◊ so fatu de pedra bia, fraigadu a forte ◊ oje a fravicare bi cherent buzacas prenas ◊ su rei at fatu fabbricai unu témpiu ◊ de pedra diamantina ti fràighent su palatu! ◊ si depiat fravicare sa domedha e cojubare ◊ geo seo fraigandho cun sa pantasia ◊ su logu tanno no fut fraigau che a oe 2. unu grupu eletròzenu fràbbicat currente 3. si faghes cussu ti fràigo a su muru! ◊ sa tzica chi che gruspiat andhada a si fraigare a unu truncu Sambenados e Provèrbios prb: chie fràigat in domo anzena ne perdet mezoros e domo Ètimu ltn. fabricare Tradutziones Frantzesu construire Ingresu to build Ispagnolu construir, fabricar Italianu edificare, costruire, fabbricare Tedescu bauen herstellen.

fàbbricu , nm, agt: fràbbicu, fràicu, fràigu, fràvicu Definitzione domo, dominàriu faendho, fraigandho, fintzes fatu; nau de muru, chi est fatu a fraigadura, a pedras, a matones o àteru postu cun impastu Frases su fràigu che est pesadu in muros ◊ fiat unu fràbbicu arrústicu cun duas domixedhas ◊ sa preda pro su fràvicu l'aiant acapidada dae sos murales de sas tanchitas ◊ fràigu mannu abberu est cussu, unu polatu! 2. custa est domo fata a muru fràigu Tradutziones Frantzesu construction, immeuble Ingresu building Ispagnolu construcción, edificio Italianu costruzióne, edifìcio Tedescu Bau.

fabédhu , nm: faedhu 1 Definitzione parte de sa cara, su tretu asuta de sa buca, sa chi essit unu pagu ainnanti, a punta; a logos fintzes foedhu, foedhóngiu Sinònimos e contràrios baedhu, barba, brabitedha / faedhada 2. a su fabedhu cussu est campidanesu.

fabólica , nf: fampólica Definitzione fà de Moria, fà pomposa: calidade de fae chi faet madura meda Sinònimos e contràrios campólicu*.

fabrària , nf Sinònimos e contràrios anchíscia, faisedha, fravaria, nasedhu, pisedhu, písiri, pisuvà, tresatzas Terminologia iscientìfica lrs Ètimu ctl. fabária.

fàbula fàba 1

fabulàrzu , agt, nm: faulàgiu, faulàgliu, faulalzu, faulàrgiu, faularzu, faulaxu, favularju, forbaxu, frabaxu, fraulàrgiu, fraulaxu, frauraxu, frobaxu Definitzione chi o chie dhu tenet a vítziu a nàrrere fàulas / faularzu finidu = fauànciu ispaciau, chi narat fàulas isceti o meda Sinònimos e contràrios caldubberi, castangeri, fauànciu, faulone, fauloxu, mentideri, mentirosu, mincidiàrgiu, mincidiosu, patoceri / ttrs. fauràgiu | ctr. beridadosu, berteru, sentzillu Maneras de nàrrere csn: sa peràula mia benzat faularza! = m'iat a fai prexeri de no tènniri arrexoni, de èssiri fàula su chi seu nendi (ca est berus e mi dispraxit puru) Frases frobaxu schivu, no est aici comenti as nau tui! ◊ faularzedhu cussu… petzi ti contat fàulas! ◊ frabaxu bestiu de luxi ingannosa! ◊ frabaxatzu chi no ses àteru!◊ pro èssere faulàgliu tue cres chi faulàglios siant totu 2. forsis una die, e sa peràula mia benzat faularza, non si at a pòdere agatare un’àrvere Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu menteur Ingresu lier Ispagnolu mentiroso Italianu bugiardo, mentitóre Tedescu lügnerisch, Lügner.

fabulósu , agt Definitzione si narat de is contos ispantosos ma imbentaos (e po cussu totu fàulas) Sinònimos e contràrios istravanau Tradutziones Frantzesu fabuleux Ingresu fabulous Ispagnolu fabuloso Italianu favolóso Tedescu fabelhaft.

fàce , nf: fache, fachi, faci, fàcia, fatza, fatze Definitzione sa parte de ananti de sa conca, inue dhue funt is ogos, su nasu, sa buca: fatza, fatze dhu narant mescamente a disprétziu (f. de tontu) e in su sensu de atza; sa parte chi ammostat una cosa, sa parte de ananti (domo, àteru); fintzes costera, una de is duas bandhas de unu monte / in sa faci distingueus: su fronti, is origas, is memórias, is ogus cun is prabaristas e is cillus, is trempas, is massidhas, su nasu, sa buca, sa barba; genias de face: faci prupuda, lègia, filada, pigotosa; sa fatzioni de sa faci = sa bisura, sa cara pro comente si paret; cunforma a su cumportamentu: faci de sola / min. facixedha, nadu mescamente in su sensu de fatza manna, de sola, chi no sentit birgonza peruna a nàrrere o a fàghere segundhu cosas Sinònimos e contràrios cara / bisura / àcia Maneras de nàrrere csn: pannu de faci = abbammanu; su fàci'a sobi = solianu, logu chi abbàidat a mesudie; fai faci a una cosa = afrontare; segai sa faci a unu = nàrrere sa cosa a unu faghíndhelu essire in birgonza, chentza lu rispetare; sa faci de su pei = s'ala de dainanti de su pè; avb.: a faci in susu = a bentre in susu; prep. fache a…, face a…, fàcias a… = cara a…, abbia de…, a sa parte de…, a oras de…; a faci manna, stantia, de sola = chentza sentire birgonza nudha; fai facis lègias = fàghere inzestros istrochindhe cun sa cara; ghetai una cosa in faci a unu = argumentare una cosa a unu, narrerebbila in cara coment'e a briga, refatzèndhelu; fai sa faci in coloris = fàghere sa cara ruja; èssiri a faci = istare o èssere in dainanti, afaca, fatzavatza; abarrai, aturai in faci a unu = rispòndhere a unu chentza birgonza o duritu, faedhare a conca arta, parare fronte; mostrai o bogai sa faci = bogare sa cara, difèndheresi, dàresi sas resones, faedhare chentza tènnere birgonza; tènniri o portai faci = zúghere atza, faedhare, pedire, fàghere chentza birgonza, a fatza manna; pònniri cuadhu in faci a ccn. = èssere menzus, prus forte, bíncherelu in capatzidades; tènnere face de… = tènniri su prontu, s'atrivimentu, su coràgiu de…; abarrai o èssiri faci apari = paris patos, chentza dèpere nudha s'unu a s'àteru; interivace (avb. fàere o èssere i.) = faci apari, in cara, castiendisí in faci de acanta; bogai a faci de proa, fàere fatze proa = pònnere duos apare pro iscumbatare sa beridade, chie tenet resone; bogare in fatze de pare = pònniri s'unu faci a s'àteru, fai fuedhai in faci, ananti, po istabbiliri comenti funt is cosas; giúghere duas fàcias = èssiri falsus, fingius Frases giuchet sa face orrúbia ◊ bogandi un'atru de pannu 'e faci límpiu! ◊ chistionat a boxi bàscia e sentza de isprapedhai is ogus o fai facis malas ◊ sas fatzes de sa zente sunt tristas 2. no at zutu sa fatza de mi pedire nudha ◊ ite fatza chi zughet, mancari comare, a si che abbarrare a chida intrea in domo anzena! ◊ furat e si lu narat puru, a fatza manna! ◊ gei no dhi ammancat faci! ◊ carchi pisedhu si tinghet in cara e si faghet sa fatza che frailarzu ◊ no dhue passo pro no dhi bíere sa fatze ◊ fatze de prepotente! ◊ non tenes mancu abba in broca e tenes sa face de mantènnede cane! 3. at pigau s'iscova acinnendusidha a faci lègia a is piciochedhus maus ◊ a giúghere duas fàcias cantu est feu: est a afaltzare su mundhu e a Deu! (Pazzola)◊ drommit a fachi in susu ◊ a s'impiegau ajaja dhi fiat abarrada in faci a chighirista fata ◊ Antioga isciat aturai in faci a su pobidhu candu issu ndi essiat cun maneras murvonatzas ◊ custu gatu no si fuit candu bit cani: dhi abarrat in faci! ◊ s'incràs iat a èssiri arribbau e issu no isciat comenti dh'iat a èssiri fatu faci ◊ babbu si dhu ghetada in faci, a sa connada, ca no enta castiau sa mulleri ◊ is pastoris a is bandius dhis iant postu cuadhus in faci e dhus iant fatus fuiri 4. s'aera annuzada in d-una fache mala ◊ su pani est essiu bellu a faci e a fundu 5. faci a mari parit iscampiendi ◊ issu pastórigat fache a Funtana Orruos ◊ caminàt fàcias acantu fut issu ◊ su chelu fuit preníndhesi de nues niedhas e fache a sas tres de sero pariat iscurigau ◊ sos oros de s'irriu cherent ispatzaos fache a intro dónnia annu Sambenados e Provèrbios prb: chini tenit faci campat ◊ una manu chin s'atra, s'isciàcuat sa face Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. facies Tradutziones Frantzesu visage Ingresu face Ispagnolu cara, rostro (m) Italianu fàccia, vólto Tedescu Gesicht.

facènda , nf: afatzendha, fatzendha, fatzienna Definitzione chistione, cosa chi si faet o chi si depet fàere (o fintzes chi no si depet fàere, cosa pagu de bonu), chi si giughet in chistionu; fatzienna est fintzes faimentu Sinònimos e contràrios berza, chestione, faina / faimentu 2. za dh'at averadu chi donzi bolta faghiat cussa fatzienna (Z.Porcu) 3. sos pitzinnos abbàidant incantados totu sa fazienna de su casizolu ◊ arratz'e fatzienna sa binnenna!… Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu affaire Ingresu matter Ispagnolu asunto (m) Italianu faccènda Tedescu Angelegenheit.