A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fadía , nf: fadica, fadiga, fatica, fatiga Definitzione dolímine chi benit a sa carena chi at fatu isfortzu o trebballu meda, immarritzone / a f. = a pelea, a trabballu, chentza bi la poder fàghere Sinònimos e contràrios bataria, cadha, cumbata, impodha, istrachidúdine, matana, mugna, pelea, pista | ctr. discànciu, pàsiu Frases perdendhe tempus, pabilu e fadiga, menzus chi no iscriant una riga! ◊ poderat fatiga veti una pariga de oras ◊ mi ais a acatare inoche in lota po sa pache, cunsummau de fatica che candhela, ma ritzu! (P.Sotgia) Ètimu ltn. fatiga Tradutziones Frantzesu fatigue Ingresu strain Ispagnolu cansancio (m), fatiga Italianu fatica Tedescu Mühe.

fadía 1 , nf: fatia Definitzione cosa fata, cosa chi si faet po afatugiare a ccn. Sinònimos e contràrios aciseria, acisu, afatúgiu, brusceria, fatura, maghia, magina, maina Frases cussa fémina mi at fatu una fatia poita no mi seu bófiu cojai cun issa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maléfice, ensorcellement Ingresu spell Ispagnolu hechura, hechizo Italianu fattura, incantésimo Tedescu Hexerei, Zauberei.

fadiàe, fadiài, fadiàri , vrb: afadiai, fadicare, fadigare, fatigai Definitzione pigare a immarritzone a fortza de trebballare, camminare meda o fàere isfortzu Sinònimos e contràrios cansai, istimpidare, istracare, peleai, strachedhai | ctr. pasai, sfadiai Frases curriant sempri sentza de si fadiai ◊ eus a camminai abbellu e candu si fadiaus si pasiaus ◊ babbu tuo at faticatu note e die pro lassare totu a tie Ètimu ltn. *faticare Tradutziones Frantzesu peiner, se fatiguer, accabler Ingresu to work hard, to prostrate Ispagnolu esforzarse Italianu faticare, prostrare Tedescu ermüden, schwächen.

fadiatzòne, fadiatzòni , nm Sinònimos e contràrios fadia, fadiori, cansamentu, ispoderimentu Frases po imparare dhue bolet tempus e fadiatzone! ◊ m'intendu su fadiatzoni in sa personi Ètimu srd.

fadiàu , pps, agt: fariau Definitzione de fadiai / fadiau fracu = istracu che àinu, immarriu meda Sinònimos e contràrios canciau, cansidu, istracu | ctr. pasadu 2. est fadiau che béstia ◊ sciadau, pobidhu miu, as a èssi fadiau! ◊ si fiat firmau, fadiau ca no fiat faina po issu ◊ bandu a mi crocai, ca seu fariau ◊ portau sa conca unu pagu fadiadatza

fadíca fadía

fadicàdu , agt: fadicau, fadigadu, fatigadu Definitzione romasu cadidu, làngiu meda, andhau male meda de carres po fàmine o maladias, o fintzes de su tropu trebballare; nau de unu terrenu, chi giughet pagu sustàntzia Sinònimos e contràrios afésiu, irmarridu, lagnu, mabagrabiu, marriu, scalarxiu, scariatzu, surgiu 1 | ctr. arrunzonadu Frases una giunta de orzu no ti la nego, ca ses fadigadu: ma si ti firmas assazas su puntorzu! ◊ tres ndhe incontrat lanzos, fadigados, malancinidos e gai maltratos chi li ant fatu una tale impressione de zente essindhe dae sa presone ◊ coment'e unu calledhu fadigadu in pè no ti rezias de su fàmine 2. za l'ingrassat su logu fadigadu totu cussu ledàmine! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affaibli Ingresu run down Ispagnolu agotado, consumido Italianu deperito Tedescu heruntergekommen, abgezehrt, abgemagert.

fadicàre fadiàe

fadicàu fadicàdu

fàdicu , nm: fàdigu, fàdiu, fàticu Definitzione abbisóngiu mannu, debbilesa meda a fortza de istare a fàmine o cun tropu pagu cosa: nau de gente, is pòberos / fàchere una cosa a fàdicu = a pelea Sinònimos e contràrios bisognu, caristia, fàmene, poberesa / poveraza | ctr. benèssere, bundhàssia Frases su bestiàmine geunu est allangoridu e morzendhe de su fàdigu ◊ fit unu pitzinnedhu famidu de sas terras de fàdigu ◊ inue fit su fàdigu a fiancos pioent marcos, dòllaros e francos (L.Ilieschi)◊ est unu pegus mortu de fàdiu ◊ est forte che giurru, no morit de fàdigu…◊ at fatu un'annada de fàdigu 2. su fàdigu megat de nci essiri a su satu 3. si nche fit pesau a fàdicu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu inanition Ingresu starvation Ispagnolu inanición Italianu inèdia Tedescu Unterernährung, Hungern.

fadíga fadía

fadigàdu fadicàdu

fadigàre fadiàe

fadighèdha , nf Definitzione min. de fada, ma fintzes de fadiga (segundhu comente si narat, bolendho nàrrere chi est meda) Frases candho sas sorres sunt essidas, Chixinera abberit sa méndhula e ndh'essint àteras fadighedhas Tradutziones Frantzesu petite fée Ingresu little fairy Ispagnolu hada pequeña Italianu fatina Tedescu kleine Fee.

fadigósu , agt Definitzione chi tenet o giughet fàdigu, chi est a fàdigu, in poberesa manna (e nau mescamente a disprétziu) Sinònimos e contràrios famicosu, pedhitzoni Frases nci at genti fadigosa e matrachera chi atru non pentzat che a fai mali! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gueux Ingresu tramp Ispagnolu mendigo, pordiosero Italianu pezzènte Tedescu arm, elend.

fadigósu 1 , agt: fatigosu Definitzione chi dhue bolet fadiga, pelea, chi istracat, faet immarrire Sinònimos e contràrios inzotosu, matanosu, mendhecosu, peleosu, trabagiosu / difícile, incolliosu | ctr. discanciosu Frases dogn'ora fadigosa est ora amena batindhe su messonzu a finitia ◊ su trabballu de sa binnenna po unu piciochedhu piticu est grai e fadiosu.

fadígu , nm: faticu Sinònimos e contràrios fadia.

fàdigu fàdicu

fadína , nf Definitzione s’ossu de su moriscu, su chi abbarrat de s'ispiga apustis istacau su granu Sinònimos e contràrios cau 1.

fadiòre , nm Definitzione cosa nada cun pagu giudítziu, chentza capia, cosa de gente pagu sàbia Sinònimos e contràrios bambíghine, bambiore, ibbàmbiu, isabidóriu.