infantízos , nm pl Definition bruscerias, ingestos chi si faent po brusceria.
infardetàu , agt Definition nau de fémina, chi portat sa fardita, su devantale, o fintzes (segundhu su costúmene) chi portat sa gunnedha betada in conca Synonyms e antonyms cdh. infalditatu Etymon srd.
infarentàre , vrb Definition imbuscinare (cosa de papare) in su farentu, in sa símbula Synonyms e antonyms insimbulai.
infaréntu , nm Definition símbula grussa Sentences sa covatzedha zughet infarentu meda.
infarenturàre , vrb: infarinturare Definition betare o ispergiare farentura, farra Synonyms e antonyms infarinai Sentences a sa pasta dhi daiat sa forma zusta e dha infarenturàt in sa canistedha (F.Manca)◊ sas mefaches no benint infarinturadas Etymon srd.
infarinadúra , nf Definition
su infarinare; tintura lébia
Translations
French
action d'enfariner
English
flouring
Spanish
enharinar,
barniz
Italian
infarinatura
German
Bestreuung mit Mehl.
infarinài, infarinàre , vrb Definition betare farina, imbuscinare o imbrutare in sa farra Synonyms e antonyms imbusai, impodhinare, infarenturare, insimbulai.
infarinaxàe , vrb Definition imbrutare cun farinaxa, cun farinos, comente ndhe orruet papandho.
infarinturàre infarenturàre
infarnetigài , vrb Definition pigare franética, pentzamentu, pistighíngiu, arrennegu Synonyms e antonyms sciniciai Sentences ih, no apu a tenni mancu arrexoni de m'infarnetigai, chi seu batallendi! (A.Murru) 2. ita tenis, chi mi paris unu paghedhu infarnetigada?!
infarraciài, infarratzài , vrb: infarrutzae,
infarrutzari,
infarrussai Definition
nau de sa linna bècia, agiummai coment'e fàere o essire a farra, guasta, totu istampada; foedhandho de fruta chistia, tzucorare a sola
Synonyms e antonyms
afarratzai,
afarrixedhai,
afarruciare,
irfarinare,
pipionire
Sentences
est fatu de linna bècia chi no infarratzat ◊ crepau siat, che doga infarraciara!
2.
sa figu sicà si papat candu est bene infarrutzà
Etymon
srd.
Translations
French
se vermouler
English
to be worm-eaten
Spanish
carcomer
Italian
tarlare
German
wurmstichig machen.
infarrutzàe, infarrutzàri, infarrussài infarraciài
infàrta , nf Synonyms e antonyms elfata, falta Sentences apo torradu a apompiare su chi as iscritu e bi apo agatadu calchi infarta: currèzela!
infartàdu ilfartàdu
infàrtu , nm Synonyms e antonyms antecoru, intracoro, santrecoro Etymon itl. infarto.
infàru ifàdu
infasciaméntu , nm Definition tira de cosa chi si ponet coment'e a fascare, a carragiare mancàntzias o àteru Sentences s'oru de sa mesa portat s'infasciamentu.
infàsciu , nm Definition parte de sa nassa inue su pische podet intrare ma ue no faet a ndhe torrare a fora Scientific Terminology pscd.
infasciughíe , vrb Definition giare ifadu; prnl. àere o provare fastídiu Synonyms e antonyms fastidiai, ifastizire.
infastiài , vrb Synonyms e antonyms infastidiai, infastigiae Sentences a tia t'infàstiat fintzas sa coa de su gatu!