ispriducàre ispiduciàre
isprigài, isprigàre ispixàre 1
isprighitàu , agt Definition chi est ricamau a sprighitas Sentences portat su deventali ricamau cun froris a puntu prenu e isprighitaus Etymon srd.
isprighítu , nm Synonyms e antonyms isprichedhu.
isprígliu, isprígu isplígu
isprígu 1 isprécu 1
isprimitziài , vrb: sprimitziai Synonyms e antonyms comentzari, incomintzae, inghitzai | ctr. acabbae Sentences issa no ndi boliat s'inténdia e po cussu isse at isprimitziau a si pistai ◊ ant isprimitziau a sciutai su stani po dhui fai sa bidha Etymon srd.
ispríndhula ispréndhula
isprindhulàda , nf Synonyms e antonyms ispréndhula Sentences addaghi cudhos che rueint a modhe s'intendheint su tzocu e sas isprindhuladas de s'abba.
isprindhulàre, isprinnulàre isprendhulàre
isprinzulàre , vrb Definition cumenciare a pròere Synonyms e antonyms aciaviai, arrosinai, isprendhulare, lentinare, modhinare, proighinai Etymon srd.
isprióru , nm Definition isperiéntzia mala, de tímere Synonyms e antonyms iscalmentu, ispràgiu, ispreu Sentences nc'imbatit su pipiu assunconendi de fadiori e isprioru.
ispripiedhàre ispalpedhàre
ispriucàre ispiogàre
ispriuxàu , agt: spriuxau Definition chi portat bisura lègia, sbisuriu Sentences fiant facis làngias, scalixias, cun miradas intr'e s'incilliu e s'ispriuxau.
isprivillàre ispipigliàre
isprixurài , vrb Definition nau de colores, chi si faent bíere meda, chi pigant a ogos Sentences funt coloris de isprixuriai Etymon srd.
isprobigài , vrb: sprobigai Definition
arrennèscere a cumprèndhere, a bíere, a fàere calecuna cosa de dificurtosu; fàere impresse
Synonyms e antonyms
cumprèndhere,
sebeltare,
spirigai
Sentences
ita nd'eis isprobigau de cuss'ómini?
Translations
French
déchiffrer
English
to decipher
Spanish
descifrar
Italian
decifrare
German
entziffern.
isprocagiàre , vrb Definition isciusciare de procàgiu, acabbare de fàere su procàgiu Sentences sa màdria si fut aortida e si fut morta puru: a su mese aia isprocagiadu Etymon srd.
isprocedídu , agt: isprotzedidu,
ispultzedidu,
ispurtzedidu Definition
nau de ccn., chi no si arregodat de su bene chi dhi ant fatu, chi tratat sa gente coment'e chi no dhi apet fatu bene essendho chi si dh'at fatu
Synonyms e antonyms
disaggradéssiu,
discannotu,
isconnóschidu,
malebortzediu
Sentences
as iscontadu cantu tandho mi as nadu, isprocedidu! ◊ giughes su protzedimentu de una béstia de mola e gai ses orijuda, isprotzedida, isàpida e limbuda! ◊ fizu dignu de mama ispultzedida, giudicadu su peus machillotu ◊ proite ses ispurtzedidu cun su pópulu?!
Translations
French
ingrat
English
unthankful
Spanish
ingrato,
desagradecido
Italian
ingrato
German
undankbar.