munitzipàle municipàle
munítzipiu municípiu
munnadòra , nf Definition
màchina chi passandho passandho mundhat is orrugas (cun ispàtzulas chi girant) e ndhe arregollet totu s'àliga a suspidura
Etymon
srd.
Translations
French
balayeuse
English
sweeper (machine)
Spanish
barredera
Italian
spazzatrìce
German
Kehrmaschine.
munnàre mundài
munnèdha , nf Definition genia de bestimentu de féminas, acapiada in chintzu, a coas largas e a piegas, longa fintzes a cambúcios / munnedha pressada = ingajada, totu a pínnigas fines, a puzones; munnedha longa, curtza Synonyms e antonyms bunnedha, gunnedha* Sentences sa fémina giughiat s'imbustu niedhu, sa camixa bianca, sa munnedha longa e s'isciallu ◊ si mi sutzedit cussu, de mi pònnere in munnedhas e gipone, ite màschera de befe!…◊ sa munnedha longa fintzas a pes li ballaiat in sos garrones, comente si moviat 2. Scientific Terminology bst.
munnedhútza , nf Definition min. de munnedha; in costúmenes de ómine, is bragas Scientific Terminology bst.
munnía mindía
múnnu múndhu
munnuzàre , vrb Definition coment'e iscovare, pigare o istesiare sa cosa Synonyms e antonyms mundai, scovai Sentences su bentu che at munnuzadu sa próghia ◊ munnuzadu l'as, su furru? Etymon srd.
munsignòre minsennòre
muntàda , nf Definition
logu inue tocat a artzare, in pesada; si narat fintzes de su coberimentu chi faet su mascu a s'animale fémina
Synonyms e antonyms
alciada,
altzadòglia,
ampuada,
picada,
pigadorza,
pugiada
/
montada
| ctr.
cabada
Scientific Terminology
slg
Etymon
ctl.
muntada
Translations
French
rude montée
English
ascent
Spanish
cuesta,
pendiente
Italian
èrta
German
Steigung,
steiler Weg.
muntadòre , nm: ammuntadore* Synonyms e antonyms mutadori.
muntàgna, muntàngia montàgna
muntàna , nf Synonyms e antonyms fantana*, mígia 1, mitzadroxu, mitzarxu, orgosa Sentences sa vena chi essit dae sa preta suta de s'éliche at formatu una muntana (G.Farris).
muntangínu , agt, nm Synonyms e antonyms montaju, montalzu, montanzesu, montarginu.
muntànnia montàgna
muntèca mantèca
muntécru mudéciu
muntèdhos , nm pl Definition erba, frore de Santa Maria o de Santu Zuvanne, genia de erba linnosa, fragosa meda, fine, bona po allúere fogu, po auscare porcos, ma fintzes coment'e meighina po prus de unu male Synonyms e antonyms abbruschiadinu, alchemissa, alluevogu, mortidhus, simu, usciadina Scientific Terminology rbl, rbc, Helichrysum italicum Etymon srd.