picuaméndula , nf Synonyms e antonyms atacadolza, pertunghemuru, picalinna Scientific Terminology pzn Etymon srd.
picuàrxu , nm Definition pedra e fintzes orroca de pedrarba Etymon srd.
picudhàre , vrb Synonyms e antonyms piculare.
picugróxu , nm Definition genia de pigione a bicu grussu: papat meda su sèmene de frutuàrios cun ossu (es. cheréssia) Synonyms e antonyms bichigrussu, piciurussu, sciacaméndhulas Scientific Terminology pzn, coccothraustes coccothraustes insularis Etymon srd.
pícula , nf Definition
genia de lóriga grussa prus che àteru de lutone in portales e gennas po tochedhare pedindho de apèrrere
Synonyms e antonyms
anedha,
anèglia,
lórica,
pichiadorzu
Etymon
itl.
picchiare
Translations
French
heurtoir
English
doorknocker
Spanish
aldaba,
picaporte
Italian
picchiòtto
German
Türklopfer.
pícula 1 , nf Definition pedrighedha atundhada e genia de giogu chi si faet cun chimbe de custas inartandhondhe una parte e cricandho, sèmpere a una manu, de bodhire sa parte lassada in terra e aciapare cussas inartadas innanti chi lompant a terra Synonyms e antonyms bàtile 1, bicu 1, brusca 1, cucu 1, lecucu, mògola, pischera 1, tàllara Sentences sa piciochedha est giogandho a pículas, ingollet dea terra una pedrighedha, dha betat in artu e dh'aciapat cun d-una manu: perdet candho sa pícula orruet a terra.
piculàda , nf Synonyms e antonyms bicada Etymon srd.
piculadúra , nf Synonyms e antonyms bicada Etymon srd.
piculàre , vrb: biculare* Definition pigare, papare cun su bicu, a cropos de bicu, comente faent is pigiones; istare a su tasta tasta, segare calecunu orrughedhu a papare ma chentza si pònnere a papare a s'assentada; nàrrere pículos, alleghetare, foedhare de s'unu e de s'àteru Synonyms e antonyms bichiare, bicullitare, ispitudhare, ispitulare, ispitzicorvare, papai, picudhare, spurtiri 2. menzus piculare chi no abbaidare 3. cudhu pariat una matràcula in chida santa (lu naraiant sas féminas candho si poniant a piculare) 4. in sa figu de comare sos corvos in cuntierra dae altu e dae terra cherent totu piculare! (P.Tessuti)
piculàre 1 , vrb: pigulare Definition atacare coment'e cosa apicigosa, èssere apicigosu, nau de cosa / èssere pígula pígula = picigosu, chi apodhat chi no fait a dhu tocai ca apicigat Synonyms e antonyms apicigai Etymon ltn.
piculàza , nf: biculaza Definition orrughedhos de calesiògiat cosa Synonyms e antonyms arrogalla, cantàrgia, cífrinu, fafaruza, fanialla, orrugàgia, piciualla Etymon srd.
piculósu , agt: pigulosu 1 Definition
chi si apicigat po dhu tocare mancari apenas
Synonyms e antonyms
apicigosu,
apitzigaditu,
atacaditu,
impodhosu,
pigaditu,
pigulatu,
pitzulicosu
Etymon
srd.
Translations
French
gluant,
collant
English
sticky
Spanish
pegajoso
Italian
appiccicóso
German
klebrig.
pículu , nm: bículu* Definition parte pitica ma no precisa de calesiògiat cosa, pruschetotu segada de una prus manna; fintzes cosa chi narant a brétiu, alleghetandho Synonyms e antonyms arrogu, cantu Sentences ant fatu su presépiu cun pículos de urtigu ◊ mi at mannadu unu pículu de s'Evangéliu iscritu in sardu.
pículu 1 , nm: bículu 1 Definition sa parte de ananti, puntuda, longa e tostada, de sa conca de dónnia genia de pigione, sa buca Synonyms e antonyms bicu, pissu 1 Sentences custe, cun su nare che pículu de astore, pagu bi mancaiat de pàrrere Parissuos ◊ dogni tantu pulíndhesi in sas pumas su pículu, isbanghendhe su toroju, a cópias bidiat e a trumas sas anades (Piras)◊ as catziadu in debbadas ca giughes tropu pículu minore Etymon srd.
picurínu pecorínu
picuzàre , vrb Definition segare a orrughedhos e papare Synonyms e antonyms biculare, ispitulare, papedhare, spibitzai.
pidadòri , nm Definition
genia de bomba pitichedhedha po dh'iscopiare a giogu
Synonyms e antonyms
bombu,
fochete
Etymon
srd.
Translations
French
pétard
English
firecracker
Spanish
petardo
Italian
petardo
German
Knallerbse,
Knallfrosch.
pidàe, pidài , vrb rfl: pidare,
pirai Definition
istare a pidus, betare tródhias
Synonyms e antonyms
istrodhiatzai,
trodhiai
Sentences
mabagràbiu, si fiat pidada!
Etymon
ltn.
*peditare
Translations
French
péter
English
to fart
Spanish
pederse
Italian
scoreggiare
German
furzen.
pidajó , agt Definition (f. pidajoba), nau de ccn., chi bolet ischire totu is pidus, dónnia cosighedha de s'unu e de s'àteru, e solu po curiosidade chentza motivu Sentences candu fia pipia, una fémina pidajoba dónnia borta chi mi atobiàt mi pregontàt filla de chini fia!
pidancéri , agt, nm Definition chi o chie no agguantat is segretos, iscóviat totu chentza importu Synonyms e antonyms culivala, lendharzu, pidànciu, pirodha, scorduladori | ctr. segretu, sizerru Sentences si filla tua at tentu nomenada, sa curpa est de sa genti pidancera Scientific Terminology ntl Etymon srd.