A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

sète 1 , nm Definition (nau de chie est primau meda) èssere chin su murru che s. = èssiri abruncudhiu, ammurrionadu Sentences su beranu est chin su murru che sete (G.Piga)◊ est arrennegadu che diàulu, chin su murru che sete.

sète 2 sàidu

setechèntos, seteghèntos, setejèntos , agt, nm: setighentos, setixentus Definition su tanti de sete bortas chentu (in números àrabbos 700, in números romanos DCC) Etymon srd. Translations French sept cents English seven hundred Spanish setecientos Italian settecènto German siebenhundert.

setemíla, setemíza , agt, nm: setimila Definition sete bortas mila: nau de dinare, sèmpere pl. (is setimila éurus).

setenàriu , nm Definition versu de sete síllabbas.

setensciàdu sententziàdu

setensciàre sententziài

seténtzia, setéscia senténscia

setesciàre sententziài

séti scérti

sèti sète

sétia , nf: sétida, sétzida, tzétzida Definition su sètzere, su istare sétzios, cicios Synonyms e antonyms séida, setidorja / posta | ctr. pesada Sentences sa sétida chi at fatu no si ndhe pesaiat prus! 2. catziadore apostadu frimmu e mudu, dae ora so in sétzida Etymon srd. Translations French action de s'asseoir English sitting Spanish sentada Italian seduta German Sitzung.

sétia 1 , nf, nm: sétiu 2 Definition logu in artu, sétidu, in paris, genia de sedha Scientific Terminology slg.

setiàre , vrb Definition castiare de una sétia, de logu artu Synonyms e antonyms palmizare Etymon srd.

seticemía , nf Definition infetu grave chi at cundhiu totu sa carena.

sétida sétia

setidógliu, setidólza secidórgiu

setidòrja , nf Definition su si sètzere, su istare e abbarrare cicios a meda, a tropu, nau fintzes de cosa chi durat a tropu Synonyms e antonyms sétia | ctr. pesada Sentences ti l'as fata sa setidorja!… (G.Moro) Etymon srd.

setidórju secidórgiu

setidórju, setidórzu secidórgiu