A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

sorigàgiu soricàrgiu

sorigài sodigài

sorigài 1 soricàre

sorigàju, sorigàlzu soricàrgiu

sorigàlzu 1 soricàrju 1

sorigàre soricàre

sorigàrgia , nf Definition can'e serra, genia de animaledhu chi assimbígiat unu pagu a su sórighe, a coa longa meda e grussa, pilosa, essit a denote, istat dormiu die die e totu s'ierru Synonyms e antonyms ghiri 1, mailloni Sentences sa sorigàrgia essit a denoti, dhi praxit a abarrai in pissu de is matas e a dedí s'atacat in su niu Scientific Terminology anra, glis glis melonii Etymon srd. Translations French loir English edible dormouse Spanish lirón Italian ghiro German Siebenschläfer.

sorigàrzu soricàrgiu

sórige sóriche

sorigèdha , nf: ciorisedha, sorixedha Definition genia de erba (e su frutu puru) bona po fàere tinta orrúbia, tinta de sorixedha, po tínghere orrobba o fintzes àteru Synonyms e antonyms arrúbbia, atzotalimba, batalimba, colalati, pigalati, pitziculosa, ratalimba, rúgia, tintaruja Scientific Terminology rba, Rubia peregrina Etymon srd. Translations French garance sauvage English madder Spanish rubia Italian róbbia selvàtica German Färberröte.

sórighe sóriche

sorigheàlzu , nm Definition sóriche de padente, de àrvure, de monte, topi de mata, medrona crabistada, genia de animaledhu areste chi assimbígiat unu pagu a unu sórighe mannu (ma si distinghet ca portat una mància niedha de murros a is origas e a inghíriu de is ogos), essit solu addenote e istat die die dormiu Synonyms e antonyms mailloni Scientific Terminology anra, eliomys quercinus sardus Translations French lérot English garden dormouse Spanish lirón careto Italian quercino German Gartenschläfer.

sorighèdha , nf Definition genia de pigionedhu cun pumas biancas e niedhudas Sentences paret deris, de candho chircaimus nidos de sorighedhas e frambainzos! (B.Truddaju) Scientific Terminology pzn.

sorighenúscu , nm Definition animaledhu croxiu de mare.

sorighí , vrb Synonyms e antonyms sichire, sodigai*, tènnere Sentences disisperau, iat circau de s'aggripiai a cancuna cosa, a unu pensamentu chi no connosciat e istentàt a dhu sorighí.

sórighi sóriche

sorighína , nf: sorixina Definition erba ispinosa cun arraighinas fortes chi giaet istrobbu arandho Synonyms e antonyms ajuca, arrestabboi, erbanighedha, spinedopis, stasibbois, stragabbois Scientific Terminology rba, Ononis spinosa Etymon srd. Translations French bugrane épineuse, arrête-bœuf English restharrow Spanish gatuña Italian onònide German Dornige Hauhechel.

sorighína 1 , nf Definition genia de tupighedha pitica, totu birde, cun is cambos chi parent fògias, puntudas, a ispina: faet una birilledha orrúbia (mela ’e frúschiu o meledha úrpina) Synonyms e antonyms buscadinu, frúschiu 1, lauspinosu, melaevrúschinu, piscialetu, rúschiu, spinadopis Scientific Terminology rbl, Ruscus aculeatus.

sorighína 2 sorichína

sorighínu sorichínu