spurtzigàda, spurtzugàda sporsugàda
spurtzugàe , vrb Definition pigare a ciafos, atripare, malatratare Synonyms e antonyms arropai, atripai, isciúdere.
spussài, sputzài , vrb Definition
apèrrere, giagarare, bogare a fora, fàere istesiare
Synonyms e antonyms
bocare,
caciare
Sentences
su predi pigat su billetu e dhu spussat tentendu de lígiri su ci dhu'est iscritu
Translations
French
expulser
English
to expel
Spanish
expulsar,
echar
Italian
espèllere
German
ausschließen.
sramài , vrb Definition segare cambos Synonyms e antonyms irrampare, irratare, irratutzare Etymon srd.
sregiolài , vrb Definition bogare s'arregiola, isconciare su pomentu arregiolau Etymon srd.
srexinài , vrb Definition bogare de arraighinas Synonyms e antonyms irradichinare*, sderrexinai, scotzedhai.
stabbicadúra , nf Definition su tabbicai, tramesadura, tramesu, muru fine de mesu Synonyms e antonyms tramesu 1 Etymon srd.
stabbicài , vrb Definition pesare tabbicu, tramesu, muru de mesu fine inter aposentu e aposentu Synonyms e antonyms tramesai Etymon tabicar spn?
stabbilíri , vrb: istabbilire*, stibbiliri Definition decídere o precisare calecuna cosa; arrennèscere a ischire, fintzes misurare po ischire cantu pigat un'istrégiu (carrada, bastimentu, àteru) Synonyms e antonyms decídiri / apostivigare, iscumbatare Sentences asuba de su puntu de cantai si stibbiliat sa gara poética.
stabèdhi , nf: bestebedhi*, estepedhi, istebedhe Definition pedhe de brebè fata a bestimentu, coment'e una giaca pilosa chentza mànigas Synonyms e antonyms aciamarra, besti.
stabédhu , nm: staedhu Definition min. de stabi, ma nau po pértiga de bide fata a luo Synonyms e antonyms agrustu, barrali, berguladu, parra, trica Sentences dhoi tengu unu stabedhu de àxina.
stàbi, stàbui , nm: istàulu*, stai 1, stallu, stàui, stàuli, stàulu, stàuri Definition podet èssere cosas diferentes: logu po chistire provistas in artu in sa domo, logu ammontau a bisura de lògia (istàulu), o po fàere umbra a su bestiàmene, po pònnere is boes (e a logos est cumbessia), canna de bide fata a luo; stallu est fintzes muru de mesu, divisóriu / su stabi o stai de su forru = zenia de loza ue si faghet su furru, fora de domo Synonyms e antonyms isoltre, retàulu, sobàriu / bérgula / umbragu Sentences su pamentu de su stabi ◊ bisòngiat a fai un'atru stai in susu ◊ custa est sa scala po artziai a su stàulu ◊ su trigu dh'at a incungiai in su stallu ◊ sa truessa de su stàuli ◊ circhendu in su stàulu at agatau su lambicu ◊ sa domu si fut torrada a preni de su pamentu a su stàulu 2. su stabi nostu fiat mannu, capiant tres giús po dhus apallai ◊ asuta de su stàbui de sa linna dhui est su lacu po ponni a papai a is pudhas (E.Tola) 3. in su corratzu tengu unu stàbui de àxina de papai Scientific Terminology dmo.
stacài , vrb: istacare* Definition istesiare de pare duas cosas postas impare acanta o fintzes apicigadas; foedhandho de animales arestes, fàere essire de sa tana, pesare de s'acóliu Synonyms e antonyms ispitzigare, sculiai, spodhai / pesare | ctr. apitzigare, apodhai 2. su cani at stacau su sirboni ◊ comenti fiant andendi stacant una perdixi.
stachedhài , vrb Definition bogare o cancellare sa tachedha: pagare a sardu unu dépidu Synonyms e antonyms allullai, assardare, schitiai.
staciài , vrb Definition bogare o tirare is tàcias, is púncias Synonyms e antonyms ilgiaitare, ispuntzare, stacitai Etymon srd.
stacitài , vrb: stancitai Definition bogare o tirare is tacitas, is puncitas Synonyms e antonyms ispuntzitare, staciai | ctr. impuncitai, puntzitare Etymon srd.
stàciu , nm: istatzu*, stàtziu 1, statzu Definition dominàriu, domo in su sartu, fintzes prus de unu totu impare, agiummai unu merau; dhu narant fintzes po logu piticu, curtzu meda po istare, bívere.
stacósu , agt Synonyms e antonyms arrabbiosu, arrenignosu, bischiliosu, buzarrosu, croconosu, febosu, imbischigliau, ragiosu, sutzuliu Etymon srd.
stàcu , nm Definition sentidu de arrennegu, crepu de fele, tzacu Synonyms e antonyms afuta, arrenigna, arrennegu, bischiza, bústica, crocone, gormone, grema, studugu Etymon srd.
stadàli , nm Definition genia de luminu a lomboredhu Etymon ctl. estadal.