tirelàsticu tiralàsticu
tirèlla , nf Definition codhale da sa taschedha o muncíglia, genia de bretella chi andhat de is cugigones de su fundhu a s'oru, po pòdere bestire sa taschedha in codhos (o fintzes àteru chi si assimbígiat); in su tiralàsticu, donniuna de is duas tiras de gomma chi s'intrant in sa frochidha e a s'àtera parte in s’orrugu de pedhe ue si ponet sa cosa de tirare; fintzes tira longa de orrobba Sentences at segau is tirellas de is cracionis.
tirentínu , agt: tirintinu Definition
nau de unu, chi est téteru che brocu de cantu si credet, o fintzes chi est càdriu, lestru
Synonyms e antonyms
tiradu
/
ritzu,
téteru
Sentences
caminat a passu lestru e tirentinu
Translations
French
plastronnant
English
erect
Spanish
tieso,
engallado
Italian
erètto,
impettito
German
aufrecht.
tirète , nm Synonyms e antonyms chirriolu, tira Sentences marranu chi ti moas: frimma in cue, sinono si bogamus a tiretes!
tirgullída taculída
tirgúsa , nf: (sa t. = nr. satirgúsa) trigusa
trugusa,
turgusa,
tzurgusa 1 Definition
lau de arriu o de cuadhus, o fintzes martutzu de cuadhus, genia de erba chi assimbígiat unu pagu a s'àpiu po sa fògia chi faet, e po cussu dha narant àpiu de arriu puru, e creschet in is errios, in logu chi curret abba: est bona a papare, crua, a insalada puru
Synonyms e antonyms
cugusa 1,
giúguru 1,
giuru 1,
satzu 1,
tzurvusa,
venale 1
Sentences
sa tirgusa tenet unu sabore forte ◊ totus connoschiabamus e manicabamus sas erbas: garduminzone, trugusa, porru, martutzu, butones de marmarutza…
Scientific Terminology
rbz, Apium nodiflorum
Etymon
srdn.
Translations
French
faux cresson de fontaine
English
cress
Spanish
berraza
Italian
èrba cannèlla o sedanina d'àcqua
German
Wassereppich.
tirí tadíbi
tiría tería
tíria tíra
tiría 1 , nf Definition ispàrau biancu o sega caltzeta, genia de tupighedha tundha, arta fintzes a una setantina de centímetros, ispinosa meda, a cambos intraos apare cracos chi essint totugantos a paris de terra: sa linna est de colore biancu e in s'oru de s'ispina bogat unu matzitedhu de fogighedhas fines fines che agos e curtzas, su bullone nou o pigionatzu (isparau cràbinu), de colore birde craru, est bonu a papare che a s'isparau, ma unu pagu prus grussu, prus marigosedhu e de gustu prus forte Scientific Terminology rbl, rbz, Asparagus albus.
tiría 2 , nf Synonyms e antonyms babbajola, mammajola, mandioba Sentences tiria tiria, santa Luchia, santu Nicola, tiria vola vola! Scientific Terminology crp.
tiriabbúrda , nf Definition ispina de topis o ispina tzorighina, genia de tupa ispinosa: in calecunu logu dhi narant fintzes tiria coment'e unas cantu àteras linnas ispinosas meda Synonyms e antonyms ciorighina, ciorisina Scientific Terminology mt, Genista corsica.
tiriàca terriàca
tiriàda , nf Synonyms e antonyms tidilia Sentences manzanu astraosu, semus totu a tiriadas de fritu!
tiriàga terriàca
tiriài teriàe
tiriàlzu, tiriàrgiu, tiriàrju, tiriàrzu , nm Definition logu de tiria, prenu de tiria Sentences za bastat cantu bos las azes ispinniadas bois, sas ragas, in cussos tiriarjos! Etymon srd.
tiriàu , pps, agt Definition de tiriai; fatu a farinos Synonyms e antonyms irfarfaruzau, scirfinau.
tiribrícu tilibílche
tiríca, tirícu teríca