zinína zenína
zinnasiàle , agt, nm Definition chi pertocat su ginnàsiu; chie istúdiat in su ginnàsiu.
zinnàsiu , nm Definition genia de iscola superiore, intr'e is médias, su liceo e s'universidade.
zinnàstica , nf: ginnàstica* Definition movimentu precisu, de fàere a tantas bortas, adatu po mantènnere sa carena sana e in posse.
zínnia , nf Definition genia de fiore.
zínzalu, zínzaru , nm, nf: gíngiallu, zínzolu, zínzula, zínzulu Definition genia de linna chi faet a tupa o fintzes a mata, ispinosa, lenta, frore grogo e unu frutighedhu chi si papat (est a bisura de olia de colore orrúbiu cotu) Synonyms e antonyms gígiulu, sisu Sentences impicabat sos trastos in d-unu fundhu de zínzaru Scientific Terminology mt, Ziziphus zizyphus Etymon itl. zìnzolo.
zínzaru 1 , nm Definition orrughedhu de istrégiu de terra (pratu, cícara o àteru), de imbidru Synonyms e antonyms cicia 1, cicílliu, ciciu, cínciaru, tzantzi, tzíntziri, tzíntzulu, tzitzília, zínzili Sentences s'ànima isterret bolu a su chelu allughidu cun zínzaros de prata (G.Branca).
zinzèlla , nf: tzintzella*, zunzedha, zunzella Definition piciochedha manna, giòvona; una calidade de tzintzigorru a ispertiadas biancas Synonyms e antonyms bagadia, donzella / cdh. nzunzedha.
zinzéllu , nm: zunzellu Definition giòvono, bagadiu, prus che àteru nau a briga, a murrúngiu po bagamundhu, zirellu.
zinzía zenzía
zínzili , nm: gíngiri,
zínziri Definition
orrughedhu de istrégiu de terra o de imbidru (pratu, cíchera o àteru)
Synonyms e antonyms
cicílliu,
cínciaru,
tzantzi,
tzíntziri,
tzíntzulu,
tzitzília,
zínzaru 1
Sentences
no mi fatas zínziri issuchendhe sos piatos! ◊ sos pisedhos zughent zínzilis zoghendhe ◊ onzi borta chi lampas sas manos a robba de bidru faghes zínziri ◊ de tatzas fatas a cantos sos zínziris li ant betadu
Translations
French
débris
English
postsherd
Spanish
tiestos,
trozos
Italian
còccio,
frantume
German
Scherbe.
zinzíllu , nm Definition cosighedha po giogare, po ispàssiu Sentences che amus facidostos, bramidos de zinzillos e de oro Etymon itl. gingillo.
zinzínu , nm Definition arritzone de mare / bogare z. = pigai arrutzonis Sentences tia Maria batiat conchizu e zinzinu a sacu intreu.
zínziri 1 , nm Definition una genia de pibitziri pitichedhu: dhue ndh'at de tantas calidades, una chi cantat meda Synonyms e antonyms coigoibira, grichi, grígliaru, grígliu, ungrullu Scientific Terminology crp.
zinziribíntos , nm Definition zínzili, bellei, cosa bella, apicone / pesare a ccn. che z. = cun delicadesa meda Synonyms e antonyms belleu, prendha 2. ca est fizu solu l'acuntentant in totu, lu sunt pesendhe che zinziribintos.
zinzíu , nm, nf: ciciu 1*,
zizia 3,
ziziu Definition
orrugu de istrégiu de terra o de ghisu; frorighedhu de campu e fintzes frocu o àtera cosighedha po bellesa / ziziu grogo = caragànciu
Synonyms e antonyms
cicia 1,
zínzili
/
ghísciu
/
fioredhu,
zizioli
Sentences
cussu curustu no cúmbidat a nemmos mancari lu facant a zizios! ◊ in su presépiu bi aiat berveghedhas de zinziu
2.
sos zizios de su campu cherent abba e sole pro èssere bellos ◊ za si ndhe at postu de zizios e de fetas, cussa!…◊ pintat che zizios totu su chi acatat
Translations
French
débris de terre cuite,
petite fleur
English
shard,
small flower
Spanish
trozos,
flor pequeña
Italian
còccio,
fiorellino
German
Scherbe,
Blümchen.
zínzolu, zínzula, zínzulu zínzalu
zinzonài , vrb Definition giogare a zinzoni, a tzantzainedha; in cobertantza, cobèrrere.
zinzòni , nm Definition tzantzainedha; in cobertantza, zuchinzu Synonyms e antonyms bantzicallera, bantzigannella, sanciainedha.
zínzula, zínzulu zínzalu