Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

achilibbrài , vrb Definition billassare, pònnere is cosas a manera de istare in echilíbbriu, chentza ispendhentare a una parte, cantu a una bandha a s'àtera Translations French équilibrer, contrebalancer English to balance, to equilibrate Spanish equilibrar Italian equilibrare German ausgleichen.

aggualài, aggualàre , vrb: agualai, agualare, igualai, ugualare Definition fàere oguales, a paris, cantepare de cantidade, mannària, importu, fàere cantepare; èssere cantepare, fàere cumparàntzia; agiustare, arrangiare de pòdere andhare bene / agualai is costuras a unu = dàreli una surra Synonyms e antonyms aggalire, apalisare, aparinare, imparesai, patare / agiustai Sentences at aggualadu su pesu chin pedras a s'àtera parte ca fit ispendhentendhe su gàrrigu ◊ e no timedas sa bandhera ruja si nos cheret a totu aggualare! ◊ costaiat 950 e mi che l'at aggualadu a milli ◊ at agualau is dentis de sa serra 2. coru, po ti agualai no seu arrica e ne bella! ◊ s'ant nau ca tenit unu malloru chi podit agualai a su malloru nostu 3. fit racumandhendhe su bonu órdine assigurendhe chi sas cosas si tiant èssere aggualadas in su menzus modu Etymon srd. Translations French égaliser English to equalize, to balance Spanish igualar Italian egualizzare, parificare, eguagliare, pareggiare German gleichmachen, gleichstellen.

balansàre , vrb: abbalantzai, balantzai Definition pesare cun balantza; arrangiare o pònnere una cosa chi no ispendhentet ne a una bandha e ne a s'àtera Etymon srd. Translations French équilibrer English to balance Spanish equilibrar Italian bilanciare German wägen.

bilànciu , nm: bilantzu Definition su contu de totu is intradas e totu is essias, de totu is badàngios e totu is ispesas, de totu su chi est andhau in bonu e totu su chi est andhau in pérdia, o male Sentences su bilànciu miu est sempri in ativu e nisciuna banca mi serrat is portas! (Orrú An.) Translations French budget, bilan English balance Spanish presupuesto (preventivo), balance (consuntivo) Italian bilàncio German Bilanz, Haushalt.

bilantzàre , vrb: abbilantzare*, billantzare, billassare Definition pònnere in su bilànciu, pònnere a dispositzione (nau mescamente de dinare); tantare, cunsiderare is cosas po bíere ite podent bàlere Synonyms e antonyms tantare / armudiai 2. candho at crómpitu sos decheoto annos si fit billassanne cantu de bonu e de malu aiat fatu ◊ non resessiant a si billassare chie aiat rejone Translations French balancer, équilibrer English to balance Spanish equilibrar Italian bilanciare, equilibrare German bilanzieren, ausgleichen, abwägen.

calàbru , nm Synonyms e antonyms selembru Translations French modération, équilibre English balance Spanish moderación Italian moderazióne, equilìbrio German Mäßigung.

echilíbbriu , nm: achilíbbriu Definition nau mescamente de cosas in tàntaris (es. is pratos de una bilància), su istare giustu giustu su matessi tanti a una parte e àtera, chentza ispendhentare nudha Synonyms e antonyms | ctr. ispendhentadura Translations French équilibre English balance Spanish equilibrio Italian equilìbrio German Gleichgewicht, Ausgleich, Ausgeglichenheit.

pèsa , nf, nm: pesu 1 Definition aina po pesare Synonyms e antonyms arromana, istadea / cantare 1 Sentences dh'iat pesada cun sa pesa de coxina ◊ sas pesas de butega teniant sos pratos de latone ◊ ponide in su pesu ca bidimus cantu est custa cosa! Surnames and Proverbs smb: Pesu Scientific Terminology ans Etymon itl. pesa Translations French balance English balance Spanish báscula Italian bilància German Waage.

tzurumbecàre , vrb Definition èssere cun sa conca a tontonadas, lassare orrúere sa conca dormindhosi cicios, tènnere sonnu meda de no poderare sa conca firma Synonyms e antonyms abbiocare, sconchiai, sconcoinai, tzilibbecare, tzinghirinare, tzumbecare Sentences si tzurumbeco subra su piatu diventat sónniu finas su ricatu ◊ bae e corcadiche, chi ses tzurumbechendhe! Etymon srd. Translations French hochement de tête à cause du sommeil English to lose one's head balance for the sleep Spanish cabecear Italian tracollare della tèsta per il sónno German Kippen des Kopfes aus Schlaf.