Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbuscicadúra , nf Definition su èssere totu a busciuruchedhas, ufraduras Scientific Terminology mld Etymon srd. Translations French bouffissure, boursouflure, enflure English accentuated swelling Spanish hinchazón, tumefacción Italian gonfióre accentuato German starke Schwellung.

bríu , nm Definition fortza e fintzes capacidade de fàere cosa / èssere chentza brios de nudha = chentza fortzas, sentíresi débbile Synonyms e antonyms balia Sentences addolumannu meu, apo pérdidu sos brios ◊ candho ti lasso, Sardigna istimada, mi truncat donzi àschidu, onzi briu ◊ su binu de Olíana est de cudhu chi mintet briu! 2. deo so su chi in brios l'apo posta e àtere si ndh'est aprofetendhe! Translations French force, vigueur English vigour Spanish vigor, energía Italian vigóre German Stärke.

fòlte , agt, nm: forte, forti, froti Definition chi o chie giughet fortza, fortzas, chi aguantat isfortzu, pesu, o podet meda, chi est de agguantu o no si lassat dominare o trebballare, chi tenet coràgiu; segundhu de ite si narat, chi giughet àrculu meda; calecunu fàbbricu chi depet serbire de fortilesa, de difesa prus che àteru militare Synonyms e antonyms poderosu, potentivu | ctr. débbile, fridu, lenu Idioms csn: fatu in forte = a manera chi aguantit meda; avb. a forte = cun fortza meda (ctr. abbellu); forte che brunzu, che ferru, che bòi = meda Sentences is piciochedhos furint giogandho a cuadhos fortes ◊ bi cheret cosa forte pro agguantare pesu meda ◊ ghetat un'istichida de pei aici forti chi nd'iat a èssiri iscanciofau s'aposentu ◊ pariat folte, ma a baranta ses annos si ch'est moltu ◊ tocat a èssi prus fortis de sa tentatzioni ◊ lampu a forte: a solu si poniat a codhu su cuintale! 2. cust'abbardente est forte 3. in Sant'Antiogu bi est su Forti, zenia de castedhu a muros artos 4. issa fit costoida apalas, baltziesit una manu, bi la ponzesit in codhos e ispinghesit a folte ◊ dh'at atripau a forti Surnames and Proverbs smb: Forte, Forti Etymon ltn. fortis Translations French fort, fervent English strong, fervent Spanish fuerte Italian fòrte, fèrvido German stark, kräftig, Starke.

foltilèsa , nf: fortalesa, fortelesa, fortilesa Definition su èssere forte, de agguantu, su tènnere fortza e fintzes sa fortza etotu; genia de punga o contramazina chi si faet nanca po badrare a unu de calecunu male; fasca po mantènnere una matza calada Synonyms e antonyms agguantu, coragi, foltza, fortigalesa / afortiamentu, breu, contramazina, foltíscia, lezeta, punga, scritu | ctr. debbilesa Sentences tue ses, o Deus meu, sa fortalesa mia ◊ santu Antine meu, ponídebbi sa manu e fortilesa e pascénscia nos dade! ◊ posta a dua piza, sa robba tenet prus fortilesa ◊ sos nuraghes ti ant dadu cun amore una pàgina de antiga fortilesa ◊ su muru fràigu tenet prus fortilesa ◊ su tzimentu a su muru fràigu li daet fortilesa 2. sas barrichedhas de su eritu las depes tènnere sèmpere chin tecus ca ti ant a serbire coment'e pungas e fortilesas ◊ chin custa fortalesa no at a tènnere mai male Etymon spn. Translations French forteresse English fortress, resistance Spanish fortaleza Italian fortézza, resistènza German Stärke, Festigkeit.

grussària , nf: russària Definition su èssere grussu de is cosas, sa distàntzia de una parte a s'àtera, de fora in fora de una cosa Synonyms e antonyms grussesa, grussoi, russura / ttrs. grussétzia | ctr. finària Sentences Salomone at fatu sa brassa de metallu iscazadu, tundha, arta chimbe cúbbitos, chin sa mesania de deghe cúbbitos: sa grussària sua fit de unu prammu (Bb N.Rubanu) Etymon srd. Translations French épaisseur English thickness Spanish espesor, grosor Italian spessóre German Stärke, Dicke.

imbidòni, imbidònu , nm: imbironi, ismidone, umbidone Definition farraímpia, sa matza de su trigu postu a modhe dies meda, suetu, lassau pausare e iscolau: essit bianca che late e s’impreat po meighina e po pònnere a s’orrobba prentzandhodha po essire unu pagu tètera Synonyms e antonyms farraímpia, groru, madone Sentences at budhiu s'imbidoni po imbidonai sa biancheria ◊ sa bistimenta bèni prenciada a imbironi fut pronta de allogai Etymon spn. Translations French amidon English starch Spanish almidón Italian àmido German Stärke.

podère , nm: poderi, puderi Definition sa fortza (púbblica o privada) e possibbilidade de fàere calecuna cosa, de cumandhare, de decídere e determinare fintzes su chi faent is àteros / is poderes de un'istadu: legislativu (faet is leis), giuditziàriu (giúdicat cunforma a is leis), esecutivu (guvernat, amministrat cunforma a is leis) Synonyms e antonyms pògias, possa Idioms csn: atafai in p. de…, bènnere in p. de… = arrúiri asuta a su domíniu de…, andhare a… mustràresi a…; èssiri in p. de…, a p. de… (nau pruscatotu de genti)= èssere in pozos de…, suta a cumandhu de…; fai a tira p. = chentza si frimmare, a sa segura chentza istare duiddui; fai una cosa a totu p. = cun totu sas fortzas, a totu codhu; pròghere a p. de Deus = aira, betare abba a mojos Sentences custu fit unu preíderu chi teniat su podere de che bogare sos bundhos ◊ cussas lezes davant poderes de programmatzione ◊ nessi a faedhare za est in podere de donzunu 2. chie at pérdidu unu màtulu de giaes benzat in podere meu! (G.Ruju)◊ chin sa malària so istada in podere de tres dutores ◊ ant papau a totu poderi, ca làndiri a fàmini castàngia parit ◊ s'orfunedhu fiat atafau in poderi de unu meri susuncu ◊ est niandho a podere Etymon spn. Translations French pouvoir, puissance English power Spanish poder, potencia Italian potére, potènza German Macht, Stärke.

ràgana , nf Definition genia de fortza, capacidade de agguantu, de sighire faendho Sentences a che pigare a sa punta bi cheret ràgana (P.Casu) Translations French entrain English vigour Spanish tesón Italian lèna German Stärke.

russària , nf: grussària* Definition su èssere grussu de is cosas, sa distàntzia de una parte a s'àtera Synonyms e antonyms grussesa / ttrs. grussétzia | ctr. finària Sentences za ndhe zughet de russària cussu truncu de chercu!… Translations French robustesse, force, vigueur English sturdiness Spanish grosor Italian robustézza German Stärke.