A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

breàrju , nm Definitzione su de duos meses de s'annu Sinònimos e contràrios fiàrgiu*.

brèbbedhe , nm Definitzione assíchidu mannu Sinònimos e contràrios acíchidu, apanteju, assúmbridu, assústidu, isprama.

brebbeillédhu , nm Definitzione cosighedha bella Sinònimos e contràrios belloi, bibbirollai.

brebè barbèghe

brebegàrgiu, brebegàrxu berbecàlgiu

brebèghe barbèghe

brebeghínu berbechínu

brebèi barbèghe

brebèna , nf Definitzione genia de erba prus che àteru connota po meighina una calidade (naturale in Sardigna) e po fiore s'àtera (V. peruviana) Sinònimos e contràrios brovena, elbena Terminologia iscientìfica rba, Verbena officinalis, V. peruviana Tradutziones Frantzesu verveine Ingresu vervain Ispagnolu verbena Italianu verbèna Tedescu Verbene, Eisenkraut.

breberèdha , nf Definitzione min. de brebè Frases si ndi pesaus ca dhoi funt cussa pariga de breberedhas de mulli.

brebésciu , agt Definitzione chi est pagu capia, pagu àbbile Sinònimos e contràrios managu, scuémpiu 2. sa scialema de is annus chi floressint si at a fai istrumbu de is diis brebèscias chi no as a podi cardampulai (E.Collu).

brebexínu berbechínu

brebuliàre barbugliài

brèbus bèlvos

brèca , nf Definitzione preca, buidu o crepadura manna in is orrocas, in sa terra, fintzes logu de pedra, logu in mesu de is orrocas prenu de malesa, de orruo e àteru matedu: in is paules de erriu mannu, tretu fungudu, de abba arta Sinònimos e contràrios pèlcia, ispérruma / arrochibaxu Frases sa miza de s'àcua est in mesu de sa breca ◊ fuendi po su fogu, unu burricu si nci fiat ghetau in d-una breca, fiat abarrau arrésciu e mortu ◊ is furonis ant portau is bértulas de sa cosa furada a una breca.

brecàciu , nm Definitzione fedu piticu, prus che àteru de craba, brebè, muvra.

brecàxu barcàxu

brèche 1 , nm: brechi Definitzione carretone cun bancos aintru tirau a cuadhu po portare gente Frases a prus de su trenu nci fiat su brechi a cuadhu e carru ◊ funt partius cun su brechi po andai a bisitai sa tzia.

brechédhu , agt Definitzione chi est bellu, nau unu pagu po su contràriu, cun fele.

brecheràre , vrb Definitzione prnl., asseliare, calmare Sinònimos e contràrios apasaogare, assebiai, asselenare, assussegai Frases su de chistionare a Maria dha faiat intèndhere méngius e si fut brecherada apustis de su prantu (Deidda/Saderi) mamma fut a pistighíngiu ca babbu depiat artziare a monte, ma babbu dh'at brecherada.