brechéri , nm Definitzione mere de breche chi faet viàgios portandho gente Sinònimos e contràrios carrosseri Ètimu srd.
brèchi brèche 1
bréchidu bérchida
brechilàxu , nm Definitzione logu totu pedra, terrenu pedrosu Sinònimos e contràrios crastatza, pedredu, pedrera, pedriaxu Terminologia iscientìfica slg.
brechíli , nm Sinònimos e contràrios brechilaxu.
bréchinu , agt Definitzione chi est légiu meda, fintzes chi est brutu, allosingiau, consumau Sinònimos e contràrios feu, légiu Ètimu srd.
brechínzu , nm Definitzione
cosa totu pudrigada, bècia
Sinònimos e contràrios
martzúmene
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pourriture
Ingresu
rottenness
Ispagnolu
podredumbre
Italianu
marciume
Tedescu
Fäule.
brechiòni , nm: breconi,
brichioni,
bruchioni,
bruncone,
burchioni,
burruncone Definitzione
s'orrugu chi abbarrat in sa mata, de una nae, candho no est segada a paris de su truncu o cambu prus grussu; cambu mannu o matighedha de cosa ispinosa sicada
Sinònimos e contràrios
brocu,
bruncu 1,
imbruchioni,
murchione,
runcu 1
/
càlamu,
crisioni
/
cdh. bruconi
Frases
si at iscorriau sa camisa in d-unu bruchioni de custa mata ◊ azummai ndhe li aiat bogadu s'ogru unu bruncone ◊ mi fato carchi bruncone de linna a su fogu ◊ iscudeit sos àinos cun d-unu bruncone ◊ est tostau e prenu de brichionis, mi seu totu iscrociolau! (M.Corona)◊ sa lanza est tosta e fine che ispola, gighet sos ossos chi parent bruncones! (Cubeddu)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
brindille sèche,
chicot
Ingresu
stick
Ispagnolu
tocón
Italianu
bròcco
Tedescu
Reis.
bréchiru bérchida
bréciu , avb Definitzione nàrrere o fàghere a b. = chentza régula, afaiu, chentza atentzione Sinònimos e contràrios brétiu Frases cussa faedhat a bréciu: a ue ferit ferit!
brecòni brechiòni
brécu bécru
bredhebbrèdhe , agt, nm Sinònimos e contràrios cagallente, frasselenu, immajonadu, mighirimíghiri.
brédhula , nf Definitzione matzu de cambos postos apicaos fora in logu chi bendhent binu / b. aresta = tentione, teti Ètimu cdh. grédhula.
brefessiòni , nf: brufassona, brufassoni, brufessioni, brufessone, brufessoni, porfescione* Definitzione cambarada manna de gente po acumpangiamentu de unu santu o calicun'àteru Sinònimos e contràrios acumpagnamentu, crufassoni, poltiscione Frases in su largu istradone passat sa brufessone de Nostrasignora posta in velu (A.Casula)◊ a mericedhu, a brufessoni bis sa genti torrendi de trabballai.
bregadínu blagadínu
brègia , nf: prègia Definitzione calidade de péssighe a corgiolu lisu e lúghidu, chentza su pilighedhu de àteras calidades Sinònimos e contràrios pessighenughe, prunabréssiu Terminologia iscientìfica frt.
bregliàre , vrb Definitzione foedhare a tzérrios Sinònimos e contràrios atacazare, batallai, batugliare, istribitare.
bregúgna bergúgna
bregugnàre bergungiàe