brentígliu, brentílliu , nm Definitzione s'istògomo de is pigiones Sinònimos e contràrios escarju Terminologia iscientìfica crn Ètimu itl. ventriglio.
brentimànnu , agt, nm Definitzione chi o chie est a bentre o mata de sacheta, chi portat bentre manna meda Sinònimos e contràrios brentinserta, brentone, massudu, mataudhone Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd.
brentinsèrta , nm Definitzione chi est a bentre manna, nau po asuriosu, ingurtone Sinònimos e contràrios brentone, massudu, mataudhone.
brentòne , nm Definitzione brente o mata de sacheta, chie portat bentre manna meda Sinònimos e contràrios brentimannu, massudu, mataudhone Terminologia iscientìfica zcrn.
brentorrúbiu , nm Sinònimos e contràrios brinci, ghilisu, barbarrúbia, iscalzurúgiu Terminologia iscientìfica pzn, erithacus rubecula sardus.
brentósicu , agt Definitzione chi est ufrau, chi est coment'e a bentre Ètimu srd.
brentòtza , nf Definitzione bentre Sinònimos e contràrios borodha Ètimu srd.
bréntu , nm Definitzione andhare a b., a bentu, lestru meda (nau de unu, in cobertantza: fàere unu viàgiu istentosu, mannu) Sinònimos e contràrios fua.
brentúdu bentrúdu
brentúle , nm: frentule Definitzione bentre, totu is partes de una bentre Sinònimos e contràrios bentre Ètimu srd.
brentúru bentrúdu
brentuschèdha , nf Sinònimos e contràrios bentrighedha, bentrutza / cdh. buzaredha.
brentúxu bentrúxu
brentzòni , nm: bruntzoni, brutzoni Definitzione genia de fusile Frases no creu chi disigit petza chini parat lobus e manixat su bruntzoni! ◊ lassamí carriai su bruntzoni ca bis! ◊ s'arma difetosa, brutzoni o iscupeta, lassadha apicada! Terminologia iscientìfica rms.
brénu , nm Sinònimos e contràrios frenu.
brenúcu, brenúgu benúcru
brenúsciu, brenússiu, brenússu, brenúsu , nm: bronúsciu,
brunúsciu Definitzione
genia de capoto de furesu, unu tempus; is provistas, is benes de una famíglia
Sinònimos e contràrios
brennussone
/
ibbrunúsciu,
luchidore,
richesa,
rinúsciu
Frases
desit a su pastore su brenusu sou e una manta pro si colcare ◊ no li servit frensada e ne brenusu ◊ dae sa lana bi ant téssidu unu telu pro li fàghere su brenusu
2.
a bi ndhe at de brenússiu, in cussa domo!…◊ e andhe brenússiu chi tenes!…◊ o de laolzu siat o messera, isto peta a brunúsciu mandhighendhe
Sambenados e Provèrbios
prb:
si cheres brunúsciu e paghe, prima pensa e posca faghe!
Ètimu
itl.l
brenusu
Tradutziones
Frantzesu
abondance
Ingresu
plenitude
Ispagnolu
abundancia
Italianu
abbondanza
Tedescu
Überfluß (an+Akk.).
brèsa , nf Definitzione cantu de linna in fogu, braxa Sinònimos e contràrios bràgia.
bresàre , vrb: prexai* Definitzione provare cuntentesa, prexu Sinònimos e contràrios aggajare 1, allegrare, frogare, gavisare | ctr. dispiàchere Frases de custa cosa non mi ne potzo che bresare 2. at faedhau bresau ◊ Felle est bresau che tzíntzula po sa nàschida de su fizu.
brèsca , nf Definitzione taedha de mele, su pane de chera totu a buidedhos paríviles (búsciulus, oxos) ue s'abe ponet su mele Sinònimos e contràrios arrega, avere, melarègia, panale, tipa 1 Maneras de nàrrere csn: b. asciuta = chentza mele, líchida; isciri o tènniri una bresca = ischírela longa, zúghere trassas meda; b. de casu = fita Frases dhoi tengu una breschixedha de mebi de una scussua chi apu agatau in monti ◊ is tres féminas iant testau unu tancu de pani cun d-una bresca de casu (F.Marcialis) 2. gei ndi tenis una de bresca!…◊ gei nd'iscís una bresca!… Terminologia iscientìfica sbs Ètimu ctl., spn. bresca.