A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

brichídhi , nm Definitzione genia de ballu: b. nuoresu; fintzes donniuna de is chimbe pedrighedhas chi si leant a giogare, is bàtiles o bicus.

brichíle begríle

brichillítu , nm Sinònimos e contràrios brichi Frases sa brichillita, sa maciocedha de nannai ses tui!…

bríchinu , agt Definitzione de bigos, chi pertocat su vitelledhu piticu (es. late b., de baca chi at angiau de pagu).

brichiòni brechiòni

bricichèta biciclèta

brícola , nf Definitzione foedhu de su giogu a biliardu (giogare, iscúdere a b.): si faet tirandho sa birilla a oros ma a manera de ndhe ingòllere un'àtera (o àteras) Ètimu itl.p bricòla.

brícola 1 , avb Definitzione fàghere sa zanna a b. = iscanzare sa zanna; betare sa cosa a b. = coment'e faendho unu mesu giru.

briconàda , nf Definitzione atzione de arga de muntonàrgiu, de gente farabbuta Sinònimos e contràrios arrantzada Tradutziones Frantzesu coquinerie, friponnerie Ingresu roguish trick Ispagnolu cochinada, guarrada Italianu bricconata Tedescu Gaunerei.

briconàre , vrb Sinònimos e contràrios grangeare, ingannai Tradutziones Frantzesu séduire Ingresu to seduce Ispagnolu seducir Italianu sedurre Tedescu verführen.

brícu bícru

bricuítu bracuítu

bricullètza , nf Definitzione cosighedha, fintzes faina, de pagu contu, pagu cosa Sinònimos e contràrios gnagneria Frases dèu po immoi seu fadendu briculletzas.

bridàju bidràju

brídica bídria

brídicu bídricu

bridiéri birdiéri

brídu bídru

bríga bría

brigàda , nf Definitzione su brigare, su certu chi si giaet a unu Sinònimos e contràrios aciociada, aciocu, atachizu, bria, certada, certu, ghirta / cdh. briata Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sortie, réprimande, savon Ingresu scolding Ispagnolu bronca, reprimenda Italianu sfuriata, sgridata Tedescu Anschnauzer, Schelte.