A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

brèsca 1 , nf Sinònimos e contràrios bréstia, imbréstia.

bressalléri , nm Definitzione sordau de unu distintu corpus militare a pei / passu de b. = lestru meda, giai currendho Ètimu itl. bersagliere.

bressàllu brassàgliu

bréstia , nf Definitzione pedrighedha lada e lisa po giogare e fintzes su giogu chi si faet Sinònimos e contràrios imbréstia, piastra Frases su zocu de sa bréstia, zocare a bréstias o a sa bréstia Terminologia iscientìfica ggs Tradutziones Frantzesu plaque Ingresu plate Ispagnolu placa Italianu piastrina, murièlla Tedescu Plättchen.

bretèlla , nf Definitzione genia de tirante, tira de cosa longa po poderare calecunu bestimentu (es. pantalones) Sinònimos e contràrios armigodhos, bardella 2, bracalitos, tiracollu.

brétiu , avb: brítiu Definitzione nàrrere o fàere a b. = chentza régula, chentza critériu, a bodhetu, a s'afaiu, a ogu Sinònimos e contràrios afainu 1, bréciu, faghinu Frases is dotoris a bortas ti donant pastigliedhas a brétiu, tanti po ti acuntentai ◊ tui ses fuedhendi a brétiu, sentza de isciri is cosas acomenti funt ◊ su sali dh'at postu a brítiu ◊ sa cosa est isballiada poita ca dh'at fata a brítiu Tradutziones Frantzesu à tort et à travers Ingresu at random Ispagnolu sin ton ni son, al acaso Italianu vànvera, casàccio Tedescu unüberlegt.

brètone , agt, nm Definitzione chi pertocat sa Bretagna, chi o chie est de sa Bretagna Tradutziones Frantzesu breton, -onne Ingresu Breton Ispagnolu bretón Italianu brètone Tedescu bretonisch, Bretone.

bréu , nm Sinònimos e contràrios breve, contramazina, foltilesa, fortile, pastagna, punga, scritu Ètimu ctl. breu.

brèu 1 brè

brevàre , vrb: brivai, brivare, privai Definitzione leare calecuna cosa a unu lassandhodhu chentza nudha, o fintzes fàere a mancu de calecuna cosa; ordinare de no fàere o de no papare calecuna cosa / pps. brivadu, brivu Sinònimos e contràrios controire, ispossidiri, preubbire Frases si est feu a si brivare de su tantu chi pro su vívere est netzessidade, s'istruvusciare est peus ateretantu! (A.Paba)◊ si est brivadu de su chi teniat pro lu dare a unu bisonzosu ◊ si mi brivant de te comente apo a fàghere! ◊ s'astrintura ti faghet brivare de dogni cosa e patire che colora! ◊ su tempus mi at brivadu de disaogu 2. su dotore dh'at brevadu de bufare binu ◊ no t'istimo, columbu, ca babbu mi at brivadu ◊ su dutore li at brivadu de fumare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu priver, interdir, défendre Ingresu to deprive, to forbid Ispagnolu privar, prohibir Italianu privare, proibire Tedescu berauben, verbieten.

brève , nm: brèvere Definitzione cosighedha chi si leat in pitzu, in dossu, o chi si ponet in calecunu logu cun s'idea chi amparat de unu male Sinònimos e contràrios breu, contramazina, foltilesa, fortile, iscapolàriu, lezeta, pastagna, punga, scritu Frases a su prade l'aiant chircadu pro fàghere unu breve pro sos furfurinos ◊ zughet su breve apicadu a su tuju, beneitu dae babbu retore ◊ li deit a bídere unu sachedhutzu de pedhe, su brèvere, chi giughiat presu a su tuju Terminologia iscientìfica sntz Ètimu itl. breve Tradutziones Frantzesu amulette Ingresu amulet Ispagnolu amuleto Italianu amulèto Tedescu Amulett.

brevedèra , nf Sinònimos e contràrios pichetada, rebbota Frases si est postu a fai brevederas cun is imbriagonis.

brevènda , nf: brovendha Definitzione papare, ma mescamente orrobba de laore (es. fae, órgiu) arregortu po, o giau a, is animales Sinònimos e contràrios addescu, mànigu, musúngiu, pravenda*.

brèvere brève

brevetàre , vrb Definitzione assegurare un'imbentu a chie dh'at fatu a manera chi no si ndhe aprofitet àtere Tradutziones Frantzesu breveter Ingresu to patent Ispagnolu patentar Italianu brevettare Tedescu patentieren.

brevète, brevètu , nm Definitzione genia de asseguramentu chi un'autoridade giaet po un'imbentu a chie dh'at fatu po no si ndhe fàere mere e aprofitare un'àteru Frases a Pitanu Morete, re de sos res, su brevete dae manu leadu ada e un'istrada noa at postu in pè (S.Murgia) Tradutziones Frantzesu brevet Ingresu patent Ispagnolu patente Italianu brevétto Tedescu Patent.

breviàriu , nm Definitzione su libbru de is preides ue dhue funt is pregadorias de sa die Sinònimos e contràrios ebriàriu Ètimu ltne. breviarium Tradutziones Frantzesu bréviaire Ingresu breviary Ispagnolu breviario Italianu breviàrio Tedescu Brevier.

brèxa bràgia

bréxu , nm Definitzione su matessi de prexu, cuntentesa Sinònimos e contràrios prégiu* Frases torrant in brexu custus malus umoris (M.A.Cappai).

bría , nf: briga Definitzione murrúngiu mannu fatu a tzérrios, foedhos malos e a bortas fintzes a cropos; cosa chi si narat a tzérrios a unu po ccn. cosa male fata / a./c. a logos faent su númene a mascu, brigu Sinònimos e contràrios aciociada, aciocu, afarratóriu, atachizu, brionzu, certara, certu, chertaria, frustatzada, ghirta, pletu, sermonada, strúnciu 1 / cdh. ragadhia Maneras de nàrrere csn: èssere a b. = istai sempri certendi, certai fatuvatu; pesare, parai b. = pònnere cuvusione, brigare o fàghere brigare; dare una b. a unu = fai unu certu a unu; fàghere una cosa a b. míscia = impresse impresse e betendhe totu apare, chentza órdine Frases mi ndi torràst imbriagu e insaras parasta briga! ◊ eo tzertu no cherzo intrare in briga, ca ndhe poto essire pali pistu! ◊ sa zente est galu bulluzata dae sas brias e dae sos afuscos ◊ maridu e muzere sunt sempre a briga: no si l'intendhent e bastat! 2. mi ndhe benit arrennegau e mi dat una briga chi mi at picau bibu e mi at lassau mesu mortu ◊ sa briga chi li at dadu… bi ndhe aiat pro isse e pro àtere! ◊ sa mama at dadu una briga a su fizu ca at istentadu in su cumandhu 3. sos mios sunt a briga ca no bi andho ◊ sunt a briga pro sa partimenta Sambenados e Provèrbios smb: Bria, Brigas / prb: briga de frades briga de canes Ètimu itl. briga Tradutziones Frantzesu dispute, querelle, réprimande, savon Ingresu quarrel, brawl, scolding Ispagnolu pelea, contienda Italianu litìgio, divèrbio, altèrco, rissa, sgridata, sfuriata Tedescu Streit, Schlägerei, Schelte.