bandòne, bandòni, bandóu , nm: bannone,
brendoni Definitzione
fógliu de metallu, làuna de ferru; istúgiu (botighedhu), istrégiu mannu de làuna, bidone mannu de pastore fintzes de 25. l. po pigare late / pàrrere segadu de su matessi b. = fatu de sa matessi linna, tènniri is matessi calidadis de ccn.
Sinònimos e contràrios
bote,
tambulana
/
lamedha
Frases
de bandone faghent sas mesinas pro carrare su late
2.
dh'at ghetau aintru de unu bandoni de àliga ◊ ndi at torrau a bogai discus, cardaxus, mussòrgius e bandonis ◊ bendit brendonis, sícias e màrigas ◊ apu pediu agiudu po iscarriai is bandous de su lati
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
itl.
bandone
Tradutziones
Frantzesu
boîte
Ingresu
can,
tin
Ispagnolu
bote,
lata
Italianu
lattina
Tedescu
Dose.
bòte , nm: botu,
boto Definitzione
istúgiu no tanti mannu (de làuna, de imbidru, prus che àteru serrau e a fundhu tundhu) po pònnere cosa; in calecunu logu dhu narant in cobertantza a sa natura de sa fémina / min. botaredhu, botedhu, botichedhu
Sinònimos e contràrios
boeta,
lamedha,
potu,
tolla
/
testu
Maneras de nàrrere
csn:
genti de bòtu = zente metzana; èssere a cara de boto = légiu?; segai su bòtu = (in cobertantza) irverzinare a una; sonare sos botes a ccn. = leàrelu a befe faghindhe burdellu sonendhe botes; sonare su bote a ccn. = donai una surra
Frases
s'olia cufetada l'amus posta in botes de bidru ◊ est unu bòtu sena de cobercu ◊ passada su serghestanu cun d-unu bòtu chi ugiat un'istampu e incui sa genti nci betada su dinai ◊ a sa britzicreta si aiat ligatu botedhos meta chi fachiant unu degógliu niedhu ◊ su botighedhu de su tzúcuru dhu tenia prenu prenu
2.
cussu est una persona de riguardu e tocat a fai aici, sinuncas porit pentzai chi seus genti de bòtu ◊ malu de vista, fit a cara de boto, però si renniat simpàticu chin totu e aiat amicos meta
Sambenados e Provèrbios
smb:
Botte, Botto
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
spn.
bote
Tradutziones
Frantzesu
boîte
Ingresu
tin
Ispagnolu
bote,
lata
Italianu
baràttolo di latta
Tedescu
Dose.
botichédhu , nm Definitzione
min. de bote
Sinònimos e contràrios
botaredhu,
botuledhu,
lamedhutza
Tradutziones
Frantzesu
petite boîte
Ingresu
small tin
Ispagnolu
botito
Italianu
barattolino
Tedescu
kleine Dose.
carròcia , nf: corròcia Definitzione
una de is duas partes de sa conca a fora (s'àtera est sa cara): s'ossamenta de pitzu; nau de unu, conca maca, conchilébiu / ndi at calau sa corròcia = at abbassiadu sa conca
Sinònimos e contràrios
carvedhera,
concorròcia,
corrociola
/
conchilébiu
Frases
it'est chi ti pítziat de prus: is ispinas chi intrant fintzas a istampai sa corròcia, o sa traitoria de s'ómini amigu? ◊ aintru de sa carròcia portaus su ciorbedhu
Terminologia iscientìfica
crn
Tradutziones
Frantzesu
crâne,
boîte crânienne
Ingresu
skull
Ispagnolu
cráneo
Italianu
crànio,
scàtola crànica
Tedescu
Schädel.
carvedhèra , nf: cerbedhera,
chelvedhera,
cherbedhera,
chervedhera,
ciorbedhera,
crebedhera Definitzione
sa parte de sa conca cun su crebedhu; su crebedhu bistu po sa capacidade chi tenet; conca pagu giusta
Sinònimos e contràrios
carbedhu,
carròcia
/
capiola,
concadroxa
Frases
pagu mali ca de cerbedhera soi ancora firmu! ◊ mi parit ca in custu cumunu seis tocandusí de cerbedhera! ◊ sa cerbedhera a cussa edadi fait giogus lègius ◊ cussu ciughet sa chelvedhera prena de abba! ◊ za bos la caentat vene sa chervedhera cussa televisione!…◊ cussu si ca ndhe portat crebedhera! ◊ totu cust'istória mi at fatu benni un'idea maca a sa cerbedhera
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
crâne,
boîte crânienne
Ingresu
skull
Ispagnolu
cráneo
Italianu
scàtola crànica,
crànio
Tedescu
Schädel.
iscàtula , nf, nm: iscàtulu,
scàtua Definitzione
genia de cascita, pruschetotu de cartone (min. -edha ma, segundhu de ite, iscàtula etotu, es. de luminos, de meighina)
Maneras de nàrrere
csn:
zirare, furriare s'i. (in suspu) = ammachiaisí, iscatulaisí; pàrrere essidu dae s'iscàtulu = èssere totu bene postu, bestidu bene
Frases
bae e comporami un'iscàtula de allumínios! ◊ iscàtulas de cartoni nd'adiat unu muntoni, totu iscàtulas de bruvura
2.
zirendhe s'iscàtula ses, chi faghes custos machines?!…
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
boîte
Ingresu
box
Ispagnolu
caja
Italianu
scàtola
Tedescu
Schachtel.
lamèdha , nf Definitzione
min. de lama: istrégiu, boto piticu fatu de làuna, pruschetotu de is chi ponent sigillaos e de diferente forma po chistire e bèndhere papares prontos (es. sardina)
Sinònimos e contràrios
bote,
launedha,
tolla
Frases
bendhent sa birra in lamedhas
Terminologia iscientìfica
stz
Tradutziones
Frantzesu
boîte
Ingresu
small tin
Ispagnolu
lata
Italianu
scatolétta
Tedescu
kleine Dose.