Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

atòa , nf: atzoa, toa Definitzione calidades de sàlighe, genia de linna de logos de abba, modhe e lenta, faet pértigas bonas po intèssere, bestire istrègios, fàere pischedhas e cosas deasi Sinònimos e contràrios sciova, tzarpa Terminologia iscientìfica mt, Salix cinerea, S. pedicellata Ètimu grc. dia iteòn Tradutziones Frantzesu saule cendré Ingresu common sallow Ispagnolu sauce, salzmimbre Italianu sàlice Tedescu Weide.

cardufàri , nm: carduvare, carduvari Definitzione chinisu, su chinisu budhiu asuta de sa braxa Sinònimos e contràrios calduchinu, fadhisa, fairivàiri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cendre sous la braise Ingresu hot ash Ispagnolu rescoldo Italianu cinìgia Tedescu heiße Asche.

chighína , nf, nm: chigina, chijina, chinisa, chiníscia, chisina, chixina Definitzione su materiale a pruinedhu fine chi abbarrat de sa cosa e mescamente linna) abbruxada (de colore biancu brutu si est abbruxada bene) Sinònimos e contràrios chíghine, chinisu, cinus Maneras de nàrrere csn: sas chixinas, sos chisinos = su mércuris candho comintzat su barantinu; betare sas chisinas a unu = betàreli maledissiones, fàghereli fatuzos; falare o fàghere una cosa o unu logu a chisina = abbruxai totu; zúghere sa cara che a sa chisina = portai faci lègia, istai mali; èssere a una chisina = èssiri imbriagus; frocas de chisina = tàpile ladu de chisina, fozisina brusiada chi bolat; mòrrere in sa chisina = bregúngia manna pruscatotu po un'ómini, nau de chini si morit in domu e no trabballendi Frases ube si fachet focu bi abbarrat chisina ◊ su fogu at falau a chisina totu su monte ◊ paret unu vulcanu bombitendhe chigina e bràgia ◊ cussu logu est carralzadu de chixina, ca l'ant brujadu ◊ cussu est fatu a chigina e ismentigadu puru 2. zughet sa cara chei sa chisina, in colore de chisina ◊ ti faches chei su frore de sa chisina pro onzi cosichedha ◊ pro te no benit mai mércuris de chijina e gai sempre in màscara ses tue! (S.Casu) Ètimu ltn. *cinisia Tradutziones Frantzesu cendre Ingresu ash Ispagnolu ceniza Italianu cénere Tedescu Asche.

chighinàrzu , agt Definitzione chi istat imbuscinau in su chinisu, totu brutu de chinisu Sinònimos e contràrios chighineri, chijinalzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sale de cendre (ou couvert) Ingresu ashy Ispagnolu ceniciento Italianu ceneróso Tedescu mit Asche bedeckt.

chijinàtu , agt: chinisatzu, chisinatu, chixinatu Definitzione nau de colore, chi est che a su chinisu Sinònimos e contràrios chijininu, cinisacu, cinixali, múrinu Frases candho miro su càvanu iscarridu de cussu criu, m'istremutit sa pedhe chijinata briva de basos! ◊ si ammentat s’aera biaita e chisinata de cussa die chi fit morzendhe Terminologia iscientìfica clr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cendré Ingresu ash-grey Ispagnolu ceniciento Italianu cenerìccio, cenerógnolo Tedescu aschenfarbig.

chinisínu , agt Definitzione nau de colore, chi est che su chinisu Sinònimos e contràrios chijinatu, cinisacu, cinixali Terminologia iscientìfica clr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cendré Ingresu ashy Ispagnolu ceniciento Italianu cenerino Tedescu aschenfarbig.

chinísu, chiníxu , nm: chisinu, cinísciu, cinisu, cinixi, cinixu, ginisu Definitzione su pruinedhu chi abbarrat de sa cosa (mescamente linna) abbruxada deunudotu, de colore biancu brutu Sinònimos e contràrios chighina*, cinus Maneras de nàrrere csn: frore de c. = chisina colada assuta, chentza malesa; cinisu acaugau = sa chisina chi abbarrat pasada candho si faghet sa líssia; fai o faisí a cinixu = falare a chisina, brusiare deunutotu; mércuris de cinixu = prima die de barantinu, candho in crésia ponent sa chisina in conca pro ammentare chi semus de brúere; cani de cinixu = cane chisineri, chi istat sempre allorigadu in su caentu, ammandronadu Frases ingunis mi ndi abarru, càrigas a su cinisu!…◊ antighedempus che seghiant s'imbíligu cun sos serros, dh'acapiànt e dhi poniant frore de chinisu 2. si est fatu cun sa cara in colore de chinisu de sa timória ◊ su dinai furau si fúrriat a cinixu Sambenados e Provèrbios smb: Cinisu Tradutziones Frantzesu cendre Ingresu ash Ispagnolu ceniza (f) Italianu cénere Tedescu Asche.

cinisàcu , agt Definitzione nau de colore, chi est che a su chinisu Sinònimos e contràrios chijinatu, cinixali, múrinu Frases est una pudha cinisaca Terminologia iscientìfica clr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cendré Ingresu ashy Ispagnolu ceniciento Italianu cenerino Tedescu aschenfarbig.

cinixàli , agt, nm Definitzione nau de colore, chi est che a su chinisu, in colore de chinisu; fintzes chi istat sèmpere in su chinisu, a pata a fogu Sinònimos e contràrios chijinatu, cinisacu, múrinu, murru 1, pàldinu / chinisaju, chighineri Frases est unu cuadhu murru cinixali 2. su nai ca is amigas mias funt totu bèni cuncordadas candu andant a Missa e dèu sempri acorrovedhada in domu coment'e su gatu cinixali! (I.Raccis) 3. is pastoris ch'ia connotu no si lassànt binci de su fasciugu e cuntziderànt su cinixali coment'e su peus caciapu Terminologia iscientìfica clr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cendré Ingresu ashy, grey Ispagnolu ceniciento Italianu cenerìccio, grìgio Tedescu aschgrau.

fadhísa , nf: fadhixa Definitzione chinisu, cussu budhiu asuta de sa braxa; su fogu etotu Sinònimos e contràrios cardufari, fairivàiri Frases si sa Sardigna sighit a bruxare goi no at a passare annos meda chi s'at a reduire a un'ísula de fadhixa ◊ coghiat sa cótzula in sa fadhixa Ètimu ltn. *falliva Tradutziones Frantzesu cendre sous la braise Ingresu hot ash Ispagnolu ceniza caliente debajo de las brasas Italianu cinìgia Tedescu Glutasche.

fairivàiri , nm: farivàiri, farivari, frarivrari Definitzione chinisu biu e giai orrúbiu de cantu est budhiu meda asuta de sa braxa, tanti ca faet a dhue còere cosa (patata, castàngia, ou) Sinònimos e contràrios calduchinu, cardufari, fadhisa Frases cust'ou at a èssi prus saboriu si dhu fia tebidebi in su fairivàiri? ◊ s'istrumpat in s'arena finivini che pisita in su farivari ◊ allorigados in su farivari, mesa bentre tizirint in caentu… Ètimu ltn. flagrare Tradutziones Frantzesu cendre sous la braise Ingresu hot ash Ispagnolu ceniza caliente debajo de las brasas Italianu cinìgia Tedescu Glutasche.

mènga , nf Definitzione genia de pigione mannu meda, longu fintzes de metro, a bicu longu, chi faet abbitu in Sardigna totu s'annu Sinònimos e contràrios perdezoronadas Frases dimónia de menga tonta, gei s'incorteis po cosa!… Sambenados e Provèrbios smb: Menga Terminologia iscientìfica pzn, ardea cinerea Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu héron cendré Ingresu heron Ispagnolu garza real Italianu airóne cenerino Tedescu Fischreiher.

tòa , nf: (sa t. = nr. satòa) atoa* toba 1, tzoa Definitzione calidades de sàlighe, genia de linna modhe e lenta de logos de abba, faet pertighedhas bonas po intèssere, bestire istrègios, fàere pischedhas e cosas deasi Sinònimos e contràrios sàbixi, sciova, tzarpa Frases picat pacas fronzas de toba pro cosire unu moju Sambenados e Provèrbios smb: Zoa Terminologia iscientìfica mt, Salix aurita, S. fragilis, S. viminalis Tradutziones Frantzesu saule cendré, saule fragile Ingresu common sallow, crack willow Ispagnolu sauce, mimbrera Italianu sàlice cenerògnolo, fràgile Tedescu Silberweide.