cótili , nm Definitzione
trastos de orrobba, orrobba téssia, pannamenta, fintzes istràciu, orrugu de orrobba
Sinònimos e contràrios
arrobba,
traste
/
istràciu
Frases
portaiamus peri sa linna pro budhire us cótilis e fàere sa lissia ◊ depo ispàrgere us cótilis
Tradutziones
Frantzesu
drap,
pantalon,
corset
Ingresu
cloth,
trousers,
corset
Ispagnolu
paño
Italianu
panno,
calzóne,
busto
Tedescu
Tuch,
Hose.
dràpu , nm Definitzione
orrobba de prammu
Sinònimos e contràrios
trapeu
Tradutziones
Frantzesu
drap
Ingresu
drape
Ispagnolu
paño
Italianu
drappo
Tedescu
Drap.
lantzóru , nm: lenciou,
lencioru,
lensolu,
lentolu,
lentzolu,
lentzoru,
letolu,
letzolu,
linciolu,
lintolu,
lintzolu Definitzione
telu mannu de orrobba fine chi si ponet a su letu, a duos pígios (lentzolu de asuta e lentzolu de asuba chi si arrebbucat), intremesu de banita e cobertas / allonghiai su pei cunforma a su lenciou = ispèndhere o fàghere su chi si podet; Maria lentolu = M. letolada, letolache, unu èssere fatu a pessamentu pro fàghere a timire sos minores
Sinònimos e contràrios
nentzolu
Frases
s'isposa cumenciaiat a preparare su corredo, filaiat su linu po dhu tèssede, cosiat tiàgias, lentzolos ◊ a su mortu dh'iant trogau in d-unu lantzoru ◊ bi teniat fressadas de lana pesosas e letolos de linu ◊ in pizos de lentolu est chirchendhe consolu…◊ mi ant zau billetones mannos, parent lintzolos!◊ portas lentzoru crutzu e po ammantai sa conca t'iscoberis is peis ◊ fui acanta de su fogu ricamendi unu lenciou candu ant bussau ◊ festus lantzorus e pannixedhus de linu
Ètimu
ltn.
linteolum
Tradutziones
Frantzesu
drap
Ingresu
sheet
Ispagnolu
sábana
Italianu
lenzuòlo
Tedescu
Betttuch.
pànnu , nm Definitzione
orrobba téssia, grussita, siat po fàere a bestimentu e siat po àteru; prémiu chi si giaet coment'e orrobba de prammu (longa fintzes deghinas de metros) a is cuadhos curridores, símbulu de bínchida (fintzes po àteru)
Sinònimos e contràrios
robba
/
pàdhiu,
palu 1,
prémiu
/
sàbanu
Maneras de nàrrere
csn:
pannos de suta = bestimenta de fundhu (mudandhas, franella, canotiera); p. de pane, de còghere = fascas de pani, sàbanu, zenia de telu de carchi mesu metro de largúria ma longu de metros pro pònnere a pizos su panevresa tesu fintzas a lu còghere; p. de carri = zenia de tessinzu pro trastes de pònnere in dossu, a fundhu; frigai pannus = samunare robba; cúrrere o bínchere su p. = bínchere sa bandhera, currindhe a cadhu; p. de incordedhai = petígliu, zenia de pannitzu chi sas féminas si ponent in petorras, muntesu cun cordedhas; p. pro asciugai sa faci, p. de manos = abbammanu; maistu de p. = traperi, festadore; passare su p. pintu = fàghere carchi cosa de bonu in chirca de campaniare s'ofesa chi unu at fatu innantis; istare o abbarrare donzunu in pannos suos = in càncaros suos, sentza de donai istrobbu a is àterus; non càpiri in pannus = bragare meda; p. de cera = follu de chera comente si ponet in sos casidhos modernos
Frases
candho babbai andhat a Núoro ti at a portare pannu ruju de seda…(S.Lay Deidda)◊ sa fémina est samunendhe sos pannos ◊ tesset pannu froridu e pannu lisu
2.
acabbadha, chi tanti no ndi pigas de pannu! ◊ sunt cadhos avesados a su pannu ◊ ant dadu su primu pannu a Fulanu pro sa poesia rimada
3.
Lica no capiat in pannus, ca fut isposa cun su prus arricu de bidha!
Ètimu
ltn.
pannus
Tradutziones
Frantzesu
drap,
trophée,
«palio»
Ingresu
cloth,
palio (silk banner awarded to the winner of the 'palio')
Ispagnolu
paño,
trofeo,
palio
Italianu
panno,
trofèo,
pàlio
Tedescu
Stoff,
kostbares Tuch als Siegespreis.