Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arròbba , nf: orrobba, robba* Definitzione cosa téssia, cosia o de cosire; cosa bastat chi siat, cosas o benes chi si possedint (fintzes bestiàmene a tàgiu o a chedha)/ sa manu màua de s'arrobba = s'ala mala, sa chi depet istare a parte de intro de sa bestimenta Sinònimos e contràrios cosa, cótili, interessu, tessinzu, traste / beltiàmine Frases cussu no tenit arrobba e dhi bis sempri su própiu bistiri ◊ cussa est s'arrobba po unu bistiri 2. s'arrobba ocannu est grassa ca tenit ebra meda Sambenados e Provèrbios smb: Arobba Tradutziones Frantzesu chose, étoffe Ingresu thing, cloth Ispagnolu cosa, ropa Italianu còsa, stoffa Tedescu Sache, Stoff.

basína, basínu , nf, nm Definitzione genia de tela de cotone Terminologia iscientìfica ts Ètimu itl. basino Tradutziones Frantzesu ouatine Ingresu cotton cloth Ispagnolu tela de algodón Italianu bambagina Tedescu baumwollener Stoff.

cadíssu , nm Definitzione orrobba de lana, tira de orrobba Frases in sos ojos no bi zughet cadissos! ◊ sos bator moros de sa bandhera sarda zughent sos cadissos Ètimu spn. cadiz Tradutziones Frantzesu étoffe de laine grossière, bandeau Ingresu woollen cloth Ispagnolu tejido de lana tosco Italianu stòffa di lana grossolana, bènda Tedescu grober Wollstoff, Binde.

cambrài , nm Definitzione genia de tela, fine, de cotone Sinònimos e contràrios cambré, cambresina, cambrí, trambichi Terminologia iscientìfica ts Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu toile de Cambrai Ingresu cambrai cloth Ispagnolu cambray Italianu téla di Cambrai Tedescu Kambriktuch.

cambresína , nf Definitzione genia de tela, fine, de cotone Sinònimos e contràrios cambrai, cambré, cambrí, trambichi Terminologia iscientìfica ts Ètimu ctl. cambresina Tradutziones Frantzesu toile de Cambrai Ingresu cambrai cloth Ispagnolu tela de Cambray Italianu téla di Cambrai Tedescu Kambriktuch.

canavàciu, canavàtzu , nm: canoatzu, cannabatzu, cannavatzu Definitzione genia de tela grussa, istràciu po frobbire; oros de unu terrenu chentza trebballaos, prenos de malesa 2. in sa caminera de s'idea agatamos cannabatzos brujados ebbia Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu torchon, canevas Ingresu tea cloth Ispagnolu trapo Italianu canovàccio Tedescu Geschirrtuch.

cótili , nm Definitzione trastos de orrobba, orrobba téssia, pannamenta, fintzes istràciu, orrugu de orrobba Sinònimos e contràrios arrobba, traste / istràciu Frases portaiamus peri sa linna pro budhire us cótilis e fàere sa lissia ◊ depo ispàrgere us cótilis Tradutziones Frantzesu drap, pantalon, corset Ingresu cloth, trousers, corset Ispagnolu paño Italianu panno, calzóne, busto Tedescu Tuch, Hose.

isfrigàtzu, isfrigàtzulu , nm Definitzione cantu de orrobba a frigare cosa Sinònimos e contràrios fricadorju, frigàtzulu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu torchon, chiffon Ingresu duster, tea cloth Ispagnolu bayeta (f), paño, trapo Italianu strofinàccio Tedescu Putztuch.

mesugràna , nf Definitzione orrobba tinta cun su ranedhu (frutu de granadilla), de colore orrúbiu cotu Sinònimos e contràrios grana Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étoffe écarlate Ingresu scarlet cloth Ispagnolu escarlatina Italianu panno scarlatto Tedescu scharlachroter Wollstoff.

pànnu , nm Definitzione orrobba téssia, grussita, siat po fàere a bestimentu e siat po àteru; prémiu chi si giaet coment'e orrobba de prammu (longa fintzes deghinas de metros) a is cuadhos curridores, símbulu de bínchida (fintzes po àteru) Sinònimos e contràrios robba / pàdhiu, palu 1, prémiu / sàbanu Maneras de nàrrere csn: pannos de suta = bestimenta de fundhu (mudandhas, franella, canotiera); p. de pane, de còghere = fascas de pani, sàbanu, zenia de telu de carchi mesu metro de largúria ma longu de metros pro pònnere a pizos su panevresa tesu fintzas a lu còghere; p. de carri = zenia de tessinzu pro trastes de pònnere in dossu, a fundhu; frigai pannus = samunare robba; cúrrere o bínchere su p. = bínchere sa bandhera, currindhe a cadhu; p. de incordedhai = petígliu, zenia de pannitzu chi sas féminas si ponent in petorras, muntesu cun cordedhas; p. pro asciugai sa faci, p. de manos = abbammanu; maistu de p. = traperi, festadore; passare su p. pintu = fàghere carchi cosa de bonu in chirca de campaniare s'ofesa chi unu at fatu innantis; istare o abbarrare donzunu in pannos suos = in càncaros suos, sentza de donai istrobbu a is àterus; non càpiri in pannus = bragare meda; p. de cera = follu de chera comente si ponet in sos casidhos modernos Frases candho babbai andhat a Núoro ti at a portare pannu ruju de seda…(S.Lay Deidda)◊ sa fémina est samunendhe sos pannos ◊ tesset pannu froridu e pannu lisu 2. acabbadha, chi tanti no ndi pigas de pannu! ◊ sunt cadhos avesados a su pannu ◊ ant dadu su primu pannu a Fulanu pro sa poesia rimada 3. Lica no capiat in pannus, ca fut isposa cun su prus arricu de bidha! Ètimu ltn. pannus Tradutziones Frantzesu drap, trophée, «palio» Ingresu cloth, palio (silk banner awarded to the winner of the 'palio') Ispagnolu paño, trofeo, palio Italianu panno, trofèo, pàlio Tedescu Stoff, kostbares Tuch als Siegespreis.

pècia 2 , nf: petza 3 Definitzione crantu, orrugu de css. cosa, piticu o mannu, fintzes truncu o pedra a cicire (custa fintzes manna, segada giusta a parallelepípedu); mescamente, bículu de orrobba po imbodhigare su pei in s'iscarpa / una p. de casu, de regotu = pischedhu, arrogu; petz'e làmbriga!… = debberone làgrima! Frases fit una petza manna de pedra ruja ◊ unu fit restadu sétzidu subra sa petza de pedra sonendhe sa chiterra ◊ dae subra sa petza de su giannile imbíami unu cantu pro cumbidu! (A.M.Pinna)◊ fit sétzidu in sa petza addainanti de sa domo ◊ petza de s'élighe mannu setziat tiu Portolu 2. unu tempus a pes si poniant sas petzas: como sas mizas Ètimu itl. pezza Tradutziones Frantzesu bout de tissu Ingresu cloth Ispagnolu paño que se pone alrededor del pie Italianu pezzuòla Tedescu Läppchen.

ròbba , nf: arrobba, orrobba Definitzione cosa bastat chi siat, ma mescamente cosa téssia (es. r. de dossu, de letu), fintzes cosas o benes chi si tenent Sinònimos e contràrios cosa, cótili, interessu, tessinzu, traste Maneras de nàrrere csn: unu mari de robba = unu muntone de cosa; r. de prammu = arrobba chi bendint a metru; r. trata = bestimenta malibigada, bècia; frigare sa r. a pítighe de úngia = samunendhe, frigare sa robba in pódhighes, cun sos pódhighes; illoltiare sa r. = illimpidare, bogare sos trastes dae su sabone Frases in cussa butega bi tenent robba de prammu ◊ custa est robba forte pro pantalones 2. a un'oru bi aiat robba de linna segada ◊ cussas pro cumpàrrere sunt bàrrias de arracadas e pendhinas, totu robba valorada Sambenados e Provèrbios smb: Robba Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu tissu, étoffe, biens Ingresu cloth Ispagnolu ropa Italianu tessuto, stòffa, ròba Tedescu Stoff.

tèba , nf: tela Definitzione pannu lisu de linu, genia de orrobba téssia, fine, in colore biancu; orrugu de cosa adata po dhue fàere pintura; napa chi creschet in s'ogu / genias de tela: rigada, ispigada, crua, lasca, afissa, russa, fine Maneras de nàrrere csn: zúghere sa cara chei sa t. = bianca, irgrisida, in colore malu (de maladia, debbilesa, atzíchidu); torrare in beste de t. = pèrdere sos benes in su zogu; t. de aragna = tallaranis, naparangiolu Frases donànt su linu a fibai po fai de custa teba 2. apu pintau tebas e mi seu inténdiu… pintori! ◊ a sos pintadores lis batiat colores, pinzellos e telas 3. de s'asciuconu fit biancu chei sa tela ◊ aiat birgontza de ammustrare su corpus ufratu, sa ghitza de sa cara bianca chei sa tela ◊ su zocu de sas cartas l'at torratu in beste de tela! Ètimu ltn. tela Tradutziones Frantzesu toile Ingresu cloth Ispagnolu tela Italianu téla Tedescu Leinwand.

«« Torra a chircare